Universitat de Girona > Una xarxa internacional de voluntaris per lluitar contra l'expansió dels deserts submarins
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Una xarxa internacional de voluntaris per lluitar contra l'expansió dels deserts submarins

Liderada pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CSIC) i formada per centres de recerca i universitats com la UdG, la xarxa ha llançat una campanya de crowdfunding per buscar suports. La desertificació dels oceans afecta el benestar de les persones, la viabilitat dels recursos marins i l'economia mundial. És una conseqüència de l'escalfament global, de les espècies invasores i de la sobrepesca, que ha reduït la població de predadors marins.

Els boscos d'algues que cobreixen les roques del litoral i que donen refugi i aliment a moltes espècies de peixos i crustacis estan desapareixent en tots els mars i oceans temperats del món. Estan sent substituïts per deserts submarins, en els quals no queda res més que roca nua. El problema és que es desconeix l'extensió real d'aquests deserts i la ubicació de molts d'ells.

Ara, investigadors i investigadores de centres i universitats de Noruega, Austràlia, Itàlia, Espanya, i membres d'associacions i clubs de submarinisme de tot el món, s'han unit per lluitar contra l'expansió dels deserts submarins. Tots ells són voluntaris. L'objectiu és, en primer lloc, descobrir els deserts que encara s'amaguen sota la superfície del mar, determinar la seva ubicació i extensió. En segon lloc, es farà un seguiment dels deserts identificats, per controlar la seva evolució i entendre per què apareixen.

Per a això, els participants faran servir drons aeris i subaquàtics. També es comptarà amb les localitzacions dels equips de submarinistes voluntaris, com els participants de la xarxa de ciència ciutadana Observadors del Mar.

"Poder localitzar els deserts i fer un seguiment adequat és imprescindible si volem trobar solucions per salvar els boscos marins i garantir la viabilitat dels recursos marins i la salut dels oceans", diu Jordi Boada, científic del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC, que lidera part de la xarxa.

A més del CEAB-CSIC, altres membres són la iniciativa SEE de National Geographic, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat de la Laguna, la Universitat de Tasmània (Austràlia), Universitat de Nova Gal·les del Sud (Sidney, Austràlia) , la Universitat de Sassari (Itàlia), la Universitat de Pisa (Itàlia), l'Institut NIVA (Noruega) i la xarxa de ciència ciutadana Observadors del Mar.

L'última fase és estudiar les solucions que es podrien aplicar, i elaborar propostes de gestió ambiental, i mètodes de restauració directament o indirecta que permetin recuperar els boscos submarins perduts.

Des del CEAB-CSIC s'ha posat en marxa una campanya de crowdfunding que permeti fer front als costos de material i dotar les entitats voluntàries de mitjans. La campanya ofereix als mecenes diversos tipus de recompenses, algunes d'elles molt atractives, com la possibilitat de participar en les immersions i en una campanya d'investigació d'un dia o de diversos dies.

"Coneixem els deserts de les zones d'estudi habituals i àrees properes, però arribar a tots els racons del planeta és bàsic per entendre la distribució i prevenir la seva expansió. Per això el projecte Deserts Submarins és tan important", afirma Jordi Boada.

Sense depredadors, els herbívors augmenten de nombre i s'alimenten ferotgement de la flora marina, com és el cas dels eriçons de mar. Però això no només passa amb els herbívors autòctons. També hi ha espècies exòtiques invasores, arribades a través del Canal de Suez, per exemple, que són herbívores i que estan tenint un impacte catastròfic per als boscos submarins.

A més, l'increment de deserts submarins fa disminuir la capacitat natural que tenen els oceans per esmorteir els efectes del canvi climàtic i fa empitjorar la qualitat de les aigües.


Video de presentació del projecte

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.