Universitat de Girona > Mor George Steiner, doctor honoris causa per la UdG
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Mor George Steiner, doctor honoris causa per la UdG

Ahir dilluns va morir a la localitat de Cambridge (Gran Bretanya), a l’edat de 90 anys, el professor George Steiner que fou Doctor Honoris Causa de la Universitat de Girona l’any 2009, professor convidat a la Cátedra d’Art i cultura contemporània l’any 2002.

Va ser una de les veus intel·lectuals més incisives i compromeses del segle XX. “Totes les grans arts són un acte crític”, afirmava Steiner, el qual considerava que “la inhumanitat era perenne”.

George Steiner va néixer a París l’any 1929, fill de jueus austríacs. L’any 1940 la seva família es va traslladar als Estats Units fugint del nazisme. Va estudiar a les universitats de París, Chicago, Harvard i Oxford. Es va convertir en crític literari de les revistes The Economist, Times Literary Supplement i The Guardian. La docència, però, va ser sempre  una de les seves passions, exercint com a professor de Literatura comparada a les universitats de Princeton, Cambridge i Ginebra.

Entre les seves principals publicacions destaquen obres tan importants com La Mort de la tragèdia (1961), Anno Domini (1966), Llenguatge i silenci (1967), Extraterritorial (1971), Després de Babel (1975), Antígones (1984), Presències reals (1989), En el castell de Barbablava. Notes per a una redefinició de la cultura (1991), Passió intacta (1996), Nostàlgia de l’absolut (1974) o la seva autobografia, Errata (1997).

En paraules de la professora Maria Josep Balsach, padrina del seu nomenament com a Honoris Causa: “El paper de la cultura després d’Auschwitz, la denuncia del desprestigi de la lectura, de l’oci inundat de violència, del tràfec social on no hi ha lloc per a la reflexió o bé el qüestionament ètic de tot el que dificulta el recolliment interior, la solitud creadora, són els cavalls de batalla que poden trobar-se, com a presència real, darrera la crítica i l’escriptura de George Steiner”. “La meva vida ha estat relacionada sempre amb la mort, amb la memòria i l’Holocaust”, havia escrit.  Steiner també era un enamorat de Girona. En el seu llibre autobiogràfic, Errata, l’examen d’una vida, considera Girona com “a centre d’Europa”, “condensació i concentració de la presència palpable de la temporalitat humana”. Fet que va ratificar en el discurs que va deixar escrit amb motiu de la proclamació com a Honoris Causa quan afirmava que “Girona era màgica. El seus silencis no són semblants a qualsevol altra”. El seu llegat constitueix una ferma reivindicació de l’humanisme intel·lectual.

 

 

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.