Regulació del cabal dels rius mediterranis i la seva contaminació per aigües residuals urbanes

Els rius mediterranis es caracteritzen per una alta variabilitat hidrològica i heterogeneïtat d'hàbitats, trobant-se a cavall entre els climes àrids i temperats, i estan associats a una alta diversitat biològica. Per contra, la seva gran dependència de la precipitació, propicia que les necessitats d'aigua per a ús antròpic superin la disponibilitat, creant un escenari d'escassetat que provoca un augment de les pressions humanes tals com la construcció de preses i la contaminació. Aquesta tesi té com a objectiu identificar els efectes produïts per la regulació del cabal i la contaminació per aigües residuals urbanes en les comunitats dels rius mediterranis.
L'estabilitat hidrològica produïda per una presa incrementa la disponibilitat de recursos autòctons a la base de la xarxa tròfica. Aquest fet ha propiciat el canvi de l'ús basal dels recursos, incrementant la riquesa de consumidors primaris en els punts afectats per la regulació. Per altra banda, l'estabilitat hidrològica produïda sota la presa ha afavorit l'entrada de vegetació terrestre facilitant el consum d'invertebrats terrestres per part dels predadors aquàtics. Aquests canvis propicien l'allargament i eixamplament de les xarxes tròfiques aigües avall de la presa.
Per altra banda, els efectes de les aigües residuals urbanes es veuen incrementats per la baixa capacitat de dilució dels rius mediterranis. La contaminació afavoreix les espècies d'invertebrats més tolerants, homogeneïtzant les característiques funcionals de la comunitat al llarg del temps. Els canvis en les característiques funcionals són més acusats en els períodes de cabal més baix, quan les concentracions de contaminants eren més altes. Els canvis causats a les comunitats d'invertebrats no varen ser uniformes, la resposta essent condicionada a la composició de les comunitats d'invertebrats receptora, que varia segons la composició del substrat i la mida del riu (amplada i cabal). La contaminació també redueix l'eficiència en la transferència d'energia en les xarxes tròfiques, produït majors impactes als nivells tròfics superiors (predadors). Així, els predadors veuen reduït el seu espai tròfic que, juntament amb una reducció de la relació entre la massa de predador i presa i la mencionada reducció en l'eficiència de la transferència d'energia, atorguen una menor resiliència (capacitat de refer-se) als punts impactats, que esdevenen més vulnerables davant altres possibles pertorbacions.

Lectura de la tesi: 19/09/2019, Sala d'Actes de l'ICRA