Universitat de Girona > Efectes del canvi global a les rouredes de "Quercus petraea"
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Efectes del canvi global a les rouredes de "Quercus petraea"

Tesi doctoral de Jordi Bou Manobens: "Efectes del canvi global a les rouredes de "Quercus petraea" al NE de la Península Ibèrica". Direcció: Dr. Lluís Vilar Sais. Departament de Ciències Ambientals

El roure de fulla gran, Quercus petraea, és un arbre caducifoli, àmpliament present a centre Europa. Les poblacions del NE de la Península Ibèrica es trobarien al seu límit meridional de distribució i les de condicions més mediterrànies en el xeric límit per aquesta espècie. En conjunt les rouredes de roure de fulla gran ocupen una reduïda superfície al NE de la Península Ibèrica, però la seva distribució no sempre ha estat com l'actual, i en un futur pot ser que torni a canviar, tot degut al canvi global. Un dels components d'aquest és el canvi climàtic, el qual afavoreix espècies termòfiles es troben més ben adaptades a les condicions més càlides, en detriment d'espècies adaptades a condicions més fredes, produint-se així la termofilitizació de les comunitats. Un segon component són els canvis en els usos del sòl dels boscos, ja que des d'antic s'han explotat i transformat, d'aquí la manca d'estructures madures. Tanmateix els usos del bosc han anat canviant al llarg del temps, especialment a mitjans de segle XX, ja que l'abandonament de les pràctiques agroforestals tradicionals, va propiciar la substitució d'espais oberts per matollars i boscos.
És en aquest marc que es planteja aquesta tesi, amb l'objectiu principal de descriure les dinàmiques ecològiques de les rouredes de roure de fulla gran al NE de la Península Ibèrica des de mitjans de segle XX. Per tal de comprovar les hipòtesis dels efectes del canvi global, s'estudien els canvis corresponents a l'evolució que han tingut les rouredes en els darrers anys.
Els resultats obtinguts de les rouredes de roure de fulla gran al NE de la Península Ibèrica, mostren que la comunitat ha canviat la seva composició d'espècies des de la segona meitat del s. XX, però de forma sensiblement diferent segons cada regió. Fa 60 anys amb l'abandonament dels aprofitaments agroforestals tradicionals a les rouredes, es va produir un increment dels macrofaneròfits caducifolis el qual ha comportat una disminució de la llum dins del bosc i com a conseqüència una disminució dels hemicriptòfits del sotabosc. Durant aquest mateix període el canvi climàtic també ha afectat l'espectre corològic de les rouredes, on s'ha evidenciat un procés de termofilització en algunes localitats. El cas més evident és a la Serralada Litoral on les plantes mediterrànies s'han vist afavorides, tot i que també es veuria un estadi menys intens d'aquest procés als Pirineus, on les plantes atlàntiques s'han vist una mica perjudicades.
En el cas de les rouredes de roure de fulla gran del Montseny, la cartografia mostra que ocupen molt poca superfície i que aproximadament la meitat de les rouredes de fa 60 anys s'han densificat, i que fins i tot la roureda s'ha expandit una mica, tot plegat com a conseqüència de l'abandonament dels aprofitaments agroforestals al massís, des de mitjans de s. XX. Així doncs al Montseny, s'ha produït una recuperació de la roureda de roure de fulla gran a nivell forestal, però alhora de la comunitat florística, ja que també s'ha observat un augment de la dominància de les plantes eurosiberianes típiques d'aquests boscos. Tot i aquest gran procés de recuperació dels impactes de l'explotació secular, les rouredes mantenen un important grau de fragmentació i hi ha una manca d'estructures madures a causa de l'explotació del passat i l'aparició de noves pràctiques forestals com les plantacions d'avet de Douglas, que estan fent aparèixer noves problemàtiques ambientals per aquests boscos.
La dinàmica de les rouredes de roure de fulla gran al NE de la Península Ibèrica és, doncs, la de recuperació del canvi dels usos del bosc, i el Montseny és bon exemple d'aquest procés; però, en canvi, per algunes rouredes com les del Montnegre, el canvi climàtic presenta un futur incert. Per aquest motiu és important aprofitar les localitats que es troben en refugis naturals com a reservoris i punts on poder conservar aquest hàbitat. Els nous coneixements sobre aquestes dinàmiques al NE de la Península Ibèrica, especialment en el xeric límit, s'haurien de continuar estudiant per continuar aportant informació que ajudi a entendre els futurs canvis d'aquests boscos en aquest territori i a tot Europa.

Lectura de la tesi: 11/04/2019, Aula Magna de la Facultat de Ciències

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.