Turisme i desenvolupament sostenible indígena

Recentment, en alguns dels més importants journals sobre turisme se subratllava l'ascens de les comunitats rurals (sobretot les indígenes) com a líders globals del turisme, i la importància d'estudiar el turisme com una activitat que impulsa el desenvolupament sostenible indígena. No obstant això, temes relacionats amb les comunitats indígenes com l'equitat, la justícia social, l'ètica i la governança són aspectes del desenvolupament sostenible poc abordats pels investigadors del turisme. Aquesta investigació de tesi doctoral s'inscriu en els estudis del turisme en regions indígenes i el seu objectiu bàsic és analitzar al turisme de base comunitària (TBC) com governança i com emprenedoria social indígena. D'aquí la seva pertinència.
La tesi doctoral pretén contribuir al desenvolupament d'una teoria emergent del turisme basat en la comunitat (TBC), definint-lo com una governança dirigida per la comunitat (GDC) i com una emprenedoria social, ambdós analitzats com a dimensions d'agència comunitària (AC). La investigació se centra en comunitats indígenes on la governança tradicional (anomenada usos i costums) s'articula directament amb les empreses de base comunitària (EBC) turístiques. S'analitza una mostra teòrica de tres comunitats indígenes que tot i haver desenvolupat un model de TBC, han seguit diferents processos. En cada cas s'analitza la relació entre aquests processos i la situació de la GDC local. Aquest estudi va aplicar la teoria fonamentada, un procediment metodològic útil en la creació d'una nova teoria. En conseqüència, aquesta és una investigació inductiva i qualitativa, basada en comparacions constants. Les dades van ser recollides a través de 48 entrevistes en profunditat en quatre etapes, durant el període 2011-2017.

Lectura de la tesi: 15/02/2019, Facultat de Turisme