Grups de recerca > Els peixos més longeus acumulen més mercuri
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Grup de Recerca en Biologia Animal

Els peixos més longeus acumulen més mercuri

Nova fitxa publicada a Prismàtic, la plataforma de coneixement per a la gestió del Patrimoni Natural i la Biodiversitat

El peix és un element clau de la dieta mediterrània i una font important de proteïnes, àcids grassos i altres nutrients essencials. Però alhora, el mercuri (Hg) que s’acumula als teixits dels peixos representa una amenaça per a la salut dels consumidors per la seva elevada toxicitat. Per qüestions de salut la legislació europea estableix uns límits de consum de les espècies que poden presentar una elevada concentració de Hg, especialment  en el cas de població de més risc, com nadons, infants i dones embarassades. En particular, les espècies que es consideren més problemàtiques son les depredadores pelàgiques i demersals que ocupen els nivells tròfics més alts, com la tonyina, el peix espasa, el bacallà o el lluç.  

En aquest estudi es va analitzar la concentració de Hg i seleni (Se) en el múscul d’una espècie de peix litoral comú, dominant a les comunitats rocoses litorals, el sarg (Diplodus sargus).

Resultats

Tot i tractar-se d’una espècie de mida relativament petita (habitualment es comercialitzen exemplars de 15-30 cm), alguns individus van mostrar valors com els que esperaríem per a depredadors pelàgics de grans dimensions. Dins d’una determinada espècie, la mida pot servir com un indicador del temps d’exposició a la contaminació ambiental per Hg, quan no es disposa de dades sobre l’edat.

Comparant-ho amb altres estudis fets amb sargs del Mediterrani central, els resultats d’aquest treball al nord-oest del Mediterrani mostren concentracions de Hg més elevades. Aquests valors superiors de Hg poden estar relacionats amb el grau de industrialització d’aquesta zona i l’aportació de sediments del riu Roine. Així doncs, les variacions en contaminació per Hg a les diferents zones, poden fer variar molt els nivells de bioacumulació en les espècies més territorials.

En general tots els sargs analitzats van presentar valors alts de Hg. Aquests valors oscil·laven entre 44.60 i 2270.60 ng g-1, amb una mitjana de 846.71 ng g-1.  En el 67% dels individus analitzats la concentració de Hg va superar els límits establerts per la legislació europea (500 ng g-1). El 38% van superar el límit establert per a les espècies amb tendència a la bioacumulació (1000 ng g-1) i alguns fins i tot el van doblar.

Els resultats van mostrar que l’acumulació de Hg augmenta amb la mida i que el ràtio molar Hg:Se disminueix. El Se pot contrarestar els efectes tòxics del Hg, però veiem que aquest efecte beneficiós no es produeix en individus grans.

Les principals conclusions que se’n deriven:

  1. La bioacumulació de Hg en peixos depèn del temps que estiguin exposats al contaminant. Per tant, quan més longeva sigui l’espècie, més bioacumulació.
  2. La bioacumulació en les espècies més territorials, sedentàries, litorals... depèn del grau de contaminació de Hg de la zona, i per tant, la mateixa espècie pescada a diferents llocs, pot tenir concentracions molt diferents del contaminant.

 

Podeu consultar la fitxa completa a:

http://www.prisma-tic.cat/projectes/els-peixos-mes-longeus-acumulen-mes-mercuri

 

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.