Presentació dels llibres i debat amb els assistents
Flames a la frontera. Catalunya i la Gran Guerra
Maximiliano Fuentes (Càtedra Walter Benjamin, memòria i exili, Universitat de Girona) i Francesc Montero (Institut de Llengua i Literatura Catalanes, Universitat de Girona), comissaris i documentalistes de l’exposició Flames a la frontera. Catalunya i la Gran Guerra, organitzada al Museu d’Història de Catalunya, han publicat el catàleg de l’exposició amb el mateix títol. La recerca documental ha comptat amb el suport de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC) i l’Institut de Recerca Històrica (IRH) de la Universitat de Girona (UdG).
El catàleg recull textos de diversos membres de l'ILCC, com Xavier Pla i August Rafanell, i d'altres reconeguts acadèmics de prestigi en l'àmbit d'estudi de l'impacte de la Gran Guerra a Catalunya i en països neutrals, acompanyats de material visual (fotografies, segells, cobertes de publicacions, postals, textos, retalls de diaris, caricatures, cartells, entre altres), mostrant la implicació intel·lectual, cultural, política, social i bèl·lica de Catalunya durant la Primera Guerra Mundial.
Tant el catàleg com l’exposició s’emmarquen en les investigacions que els editors duen a terme des de la UdG, a través dels projectes “El mundo de ayer: La figura del escritor-periodista ante la crisis del nuevo humanismo (1918-1945)”, ref. FFI2015-67751-P, del Ministerio de Industria, Economía y Competitividad, i “Cultura i pensament a l’Europa del segle XX”, ref. MPCUdG2016/119, de la UdG.
L’exposició Flames a la frontera. Catalunya i la Gran Guerra es pot visitar fins al 18 de novembre del 2018 al Museu d’Història de Catalunya.
https://www.udg.edu/ca/instituts/ILCC/Detall_noticies/eventid/2625
http://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_en_curs/flames_a_la_frontera
http://www.mhcat.cat/sobre_el_museu/premsa_espais/premsa_i_comunicacio/dossiers_de_premsa/flames_a_la_frontera_catalunya_i_la_gran_guerra
Ideas comprometidas. Los intelectuales y la política
Maximiliano Fuentes Codera, Ferran Archilés
Qué fue del compromiso político de los intelectuales?
El compromiso del intelectual, en el sentido del engagement sartriano, fue durante buena parte del siglo XX un lugar común, al menos hasta 1968. Desde entonces, y más aún con el nuevo contexto alumbrado tras la caída del bloque soviético en 1989 y con el auge del posmodernismo, todo compromiso de semejante índole se volvió sospechoso. Y, sin embargo, este nunca desapareció del horizonte de los intelectuales.
Esta ambiciosa obra, coral y pluridisciplinar, pretende registrar los seísmos que han sacudido los compromisos forjados por los intelectuales durante los dos últimos siglos. A partir de estudios de caso como el de Francia –el país donde más y mejor se ha trabajado la historia de los intelectuales–, de capítulos temáticos dedicados al análisis de cuestiones específicas –las cultu-ras políticas comunista y conservadora, los intelectuales judíos o el compromiso bélico– y del estudio de figuras concretas como Camus, Sartre o Pasolini, se iluminan aspectos decisivos del significado del compromiso intelectual.
https://www.akal.com/libro/ideas-comprometidas_35663/