B2 Llegir, comprendre i comentar textos. E7 Identificar i analitzar les teories dramàtiques. E8 Aplicar i analitzar les reflexions teòriques sobre el fet escènic. E13 Llegir, analitzar i reflexionar sobre les necessitats de representació de l'individu contemporani en funció del seu present polític, econòmic i social.
1. SEMIOLOGIA DEL TEATRE. SEMIOLOGIA DEL TEATRE.1.1. El teatre i les altres arts. L'especificitat de la narrativa teatral. Mimesis, diegesis, mediació i performativitat: conceptes.1.2. El sistema de comunicació teatral. Semiòtica de la representació teatral. Anàlisi de la representació. 1.3. El signe teatral 2. TEORIA I LLENGUATGES ESCÈNICS A L'ANTIGUITAT CLÀSSICA I L'EDAT MITJANA. 2.1. Primeres formulacions sobre teatre. 2.2. La tragèdia i la formulació aristotèlica. 2.3. Pensament medieval. 3. TEORIA TEATRAL DE L'EDAT MODERNA I LLENGUATGES DE L'ESCENA EUROPEA. 3.1. Desenvolupament de l'espai escènic al Renaixement. 3.2. Arquitectures teatrals a l'escena europea.
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total Cerca i anàlisi d'informació 0 20,00 0 20,00 Elaboració individual de treballs 0 40,00 0 40,00 Sessió participativa 60,00 0 0 60,00 Treball en equip 0 30,00 0 30,00 Total 60,00 90,00 0 150
ASLAN, O. (1979). El actor en el siglo XX. Evolución de la técnica. Problema ético. Barcelona: Gustavo Gili. ARISTÓTELES (1974). La poética (Trilingue). Madrid : Gredos . BARBA, E. (1984). Más allá de las islas flotantes. México: Firpo & Dobal. DURKHEIM, E. (1993). Las formas elementales de la vida religiosa. Madrid: Alianza. ELIADE, M. (1999). Mito y realidad. Barcelona: Kairós. GADAMER, H.G. (1997). Mito y razón. Barcelona: Planeta. GROTOWSKI, J. (1980). Teatro laboratorio. Barcelona: Tusquets. HUIZINGA, J. (2008). Homo Ludens. Madrid: F.C.E.. JUNG, C.G. (1995). El hombre y sus símbolos. Barcelona: Paidós Ibérica. LOPE DE VEGA, F. (2010). El arte nuevo de hacer comedia. Madrid: LINKGUA S.L.. MALINOWSKI, B. (1994). El mito en la psicología primitiva en magía, ciencia y religión. Barcelona: Arial. NIETZSCHE, F. (2016). El origen de la tragedia. Buenos Aires : LEA S.A.. OLIVA, C. y TORRES, F. (1999). Historia básica del arte escénico. Cátedra. PANDOLFI, V. (1989). Del mite al drama. Les formes del teatre grec.La tragèdia, a Història del teatre. Barcelona: Diputació de Barcelona: Institut del Teatre.. PINKER, S. (2001). El instinto del lenguaje. Alianza. PAVIS, P. (1984). Diccionario del Teatro: Dramaturgia, estética y semiología. Barcelona: Paidos Ibérica . SÁNCHEZ, J.A. (2014). Dramaturgias de la imagen. Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha. SÁNCHEZ, J. A. (1999). La escena moderna. Madrid: Akal. STANISLAVSKI, K. (2003). El trabajo del actor sobre sí mismo en el proceso de la vivencia. Barcelona: Alba Editorial. STANISLAVSKI, K. (2009). El trabajo del actor sobre sí mismo en el proceso de la encarnación. Barcelona: Alba Editorial. STANISLAVSKI, K. (2011). La construcción del personaje. Madrid: Alianza Editorial. STANISLAVSKI, K. (2013). Mi vida en el arte. Barcelona: Alba Editorial. VALLEJO, I. (2019). El infinito en un junco. Madrid: Siruela. WATSON, I. (2000). Hacia un tercer teatro: Eugenio Barba y el Odin Teatret. Madrid: Ñaque Editora. Archivo Virtual de Artes Escénicas. Recuperat , a http://archivoartea.uclm.es/
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable Classes participatives Participació activa als exercicis proposats a classe i als debats generats dels anàlisis de continguts escènics 10 No Cerca d'informació Aplicació correcta d'eines bàsiques de recerca 25 No Elaboració de treballs: treball individual Maduresa, implicació en la reflexió, punt de vista propi 35 No Treball en equip: exercici pràctic grupal Claredat i qualitat en les propostes escèniques, capacitat d’adaptació al treball en equip i als suggeriments crítics 30 No
Serà obligatori assistir com a mínim a un 70% de les sessions per poder ser avaluat de l'assignatura. Serà obligatòria l'entraga de TOTES LES TASQUES PROGRAMADES per poder ser avaluat. Al cas del treball teòric-pràctic, si no es presenta la part teòrica del treball, no es podrà realitzar la part pràctica. La nota de l'examen final haurà de ser com a mínim d'un 4 per poder fer mitjana amb la resta de les notes. Criteris específics de la nota «No Presentat»: Es considera No Presentat només en el cas que no es presentin els exercicis obligatoris per causes majors justificades (accident, malaltia...). Avaluació única:Per les característiques d’aquesta assignatura no es contempla l’opció d’avaluació única. Els coneixements, estratègies d’aprenentatge i competències que aquesta assignatura vehicula impliquen un treball continuat de maduració en el que, de manera progressiva, l’alumnat obté feedbacks dels diversos assoliments gràcies a l’avaluació continuada. Les diverses tasques d’avaluació que es contemplen estan pensades des d’una progressió en la seva complexitat per tal que l’alumnat vagi consolidant i reforçant els aprenentatges i competències a assolir. Requisits mínims per aprovar:Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0
Si, per causes de força major, les classes magistrals no es poden celebrar de manera presencial, s'oferiran de manera telemàtica i el percentatge de la nota destinat a la participació activa en classe passarà a una tasca concreta dissenyada per la professora. Si hi ha limitació d'estudiants a l'aula, hi haurà alternància setmanal de grups, de manera que un grup seguirà les classes des de l'aula i l'altre desde casa de manera telemàtica. De la misma manera, si la part pràctica grupal (escenes) del treball no es pot realitzar, aquesta es convertirà en una tasca individual de caràcter audiovisual que es concretarà quan sigui convenient. Si l'exercici final d'anàlisi i reflexiò escènics no es pot fer presencialment, es farà a distància amb les indicacions corresponents.