1. Literatura dramàtica a l'Edat Moderna
1.1. Context històric social i literari. Poesia èpica,culta i lírica.
1.2. La comèdia renaixentista italiana i el teatre modern.
1.3. Caràcter temes i models de la comèdia. Temes i representació.
1.4. Commedia dell'arte. Tipologia dramàtica i sociologia de la representació.
2. Teatre del segle XIX
2.1. Context social i literari. Romanticisme, Realisme i la transformació del Simbolisme. La constitució de la novel·la decimonònica.
2.2. Ideologia i estètica del teatre romàntic. Constitució del drama romàntic.
2.3. EL DRAMA NATURALISTA. Bases ideològiques i noves teories del teatre. L'expansió de l'espectacle teatral arreu del món. El Realisme i el Naturalisme. Formació i consolidació del drama naturalista. El model dramàtic d’Ibsen. Anàlisi de "Casa de nines", "Senyoreta Júlia" i "Els teixidors".
2.4. EL TEATRE DE FINALS DEL SEGLE XIX. La revolució dramàtica de Txèkhov. Anàlisi de "Les tres germanes" de Txèkhov. Primeres dramatúrgies antinaturalistes: el simbolisme, de Strindberg a Maeterlinck. Lectura conjunta de "La intrusa". Naixement i expansió del vodevil i del teatre de boulevard. La comèdia anglosaxona: Shaw i Wilde. Anàlisi de "La importància de ser Frank". El decadenstisme. Anàlisi de "L'alegria que passa" i "Salomé".
2.5. L'ESPECTACLE POPULAR. El sorgiment de la societat de l'espectacle al món occidental 1850-1914. La comèdia popular: anàlisi de "Liceistes i cruzados". L'espectacle popular català, el cas del Paral·lel.
3. El teatre del segle XX
3.1. SEGLE XX (1). Poètiques d'avantguarda. Jarry, Artaud, Pirandello. L'escena espanyola a l'època de les avanguardes. Anàlisi de "Divinas palabras", de Valle-Inclán, "La casa de Bernard Alba" i "El Público" de Lorca.
3.2. L'antinovel·la: reacció a la novel·la clásica.
3.3. SEGLE XX (2). El teatre èpic de Bertolt Brecht. El nou realisme nord-americà: Thornton Wilder, Tennesee Williams, Eugene O'Neill i Arthur Miller.
3.4. SEGLE XX (3). Poètiques de postguerra. Beckett i l'absurd. L'existencialisme: Genet, Camus, Sartre.
3.5. SEGLE XX (4). Teatre britànic: Pinter. Teatre en llengua alemanya: Bernhard.
4. La literatura dramàtica dels nostres dies.
4.1. EL TEATRE POSTDRAMÀTIC. El teatre postdramàtic. Heiner Müller i Sarah Kane
4.2. LA REPRESA DE LA DRAMATÚRGIA CATALANA. Aportacions catalanes a la darreria del segle XX. Josep Maria Benet i Jornet i Lluïsa Cunillé.
L'estudiant haurà de treure un mínim de 4 sobre 10 a les proves sobre les lectures obligatòries per poder fer mitjana amb la resta de tasques avaluables.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La qualificació de NO Presentat s'esdevnidrà quan l'alumne no presenti les tasques demanades o no es presenti a les proves de lectura obligatòries.
Avaluació única:
Per les característiques d’aquesta assignatura no es contempla l’opció d’avaluació única. Els coneixements, estratègies d’aprenentatge i competències que aquesta assignatura vehicula impliquen un treball continuat de maduració en el que, de manera progressiva, l’alumnat obté feedbacks dels diversos assoliments gràcies a l’avaluació continuada. Les diverses tasques d’avaluació que es contemplen estan pensades des d’una progressió en la seva complexitat per tal que l’alumnat vagi consolidant i reforçant els aprenentatges i competències a assolir.
En cas de causa major (emergència sanitària o similar) la docència i l'avaluació d'aquesta assignatura podrà fer-se per via telemàtica.
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0