La Universitat té 30 anys. Coneix-ne la història i el present. Construeix el seu futur.
14 de febrer 2017
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Aquesta assignatura té com a objectiu donar competències en la lectura crítica dels textos, l'escriptura de textos acadèmics i creatius --tant en en format tradicional com electrònic-- i l'expressió oral.
Introducció a l'evolució de les societats humanes des d'un punt de vista interdisciplinar. Es proposa d'introduir als estudiants en els continguts i conceptes que són essencials per analitzar una societat humana en qualsevol moment del temps i les implicacions territorials que tal evolució suposa. Això inclou l'anàlisi de les grans qüestions que tenen plantejades avui les societats contemporànies. Des d'aquest punt de vista espai i temps són vistos com dos vessants essencials i interrelacionades de la vida humana.
Estudi filosòfic de l'home i de les seves creacions culturals
Aquest curs vol ser una introducció a l’ètica com a disciplina filosòfica, és a dir, com a reflexió sobre la moral. Tanmateix, també vol ser una introducció a l’ètica centrada en la perspectiva i els problemes morals de caràcter públic, problemes que més o menys ens afecten a tots en tant que ciutadans. Així doncs, en primer lloc veurem en quin sentit podem dir que els humans som éssers morals. En segon lloc, explicarem els trets generals de les principals teories ètiques. A continuació considerarem els conceptes centrals de l’ètica que podríem anomenar “cívica”. I, finalment, amb tot el bagatge teòric adquirit en aquests dos últims apartats, mirarem d’abordar el plantejament que hem de fer de tota una sèrie de problemes concrets que reclamen una determinada sensibilitat ètica. En aquest punt, veurem que el bagatge teòric habitual no sempre respon bé als plantejaments i a la sensibilitat que tenim en aquests casos problemàtics.
Introducció històrica als principals autors de les primeres etapes de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i doctrines d'aquestes etapes. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia del período.3. Introducció a l'obra dels principals autors.
Introducció històrica als principals autors de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de la contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i les doctrines d'aquest període. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia antiga. 3. Introducció a l'obra dels principals autors.
JUSTIFICACIÓ DEL CURS: El curs pretén analitzar l’estatut epistemològic, la fonamentació i el valor de veritat que té la moralitat. La filosofia moral, entesa aquí com a metaètica, procura de manera general comprendre què és el que fem quan enunciem judicis morals. Ens plantejarem qüestions com: ¿quin és el significat dels termes morals?, ¿quina naturalesa és pròpia dels judicis morals?, ¿podem parlar d'«objectivitat» o de «coneixement» moral?, ¿són susceptibles els judicis morals de ser considerats veritables o falsos? ¿hem de considerar la seva «raonabilitat» més que la seva «validesa»? En aquest sentit abordarem els debats entre cognitivistes i no-cognitivistes, realistes i constructivistes i contextualistes i universalistes.
1. Estudi històric general dels principals autors i doctrines del pensament estètic. 2. Estudi dels principals autors i doctrines clàssiques de la filosofia de l'art i de la teoria de la bellesa. 3. Aproximació sistemàtica als principals problemes de l'estètica. 4. Introducció a l'obra dels principals autors de l'estètica contemporània.
-Descripció i anàlisi dels principals mitjans de comunicació escrits, audiovisuals i digitals, i dels seus models teòrics. -Anàlisi i interpretació dels mitjans de comunicació al llarg de la història en el domini universal. -Anàlisi i interpretació de la funció dels mitjans de comunicació al món contemporani.-Descripció, anàlisi i interpretació de les representacions de l'actualitat que ofereixen els mitjans de comunicació.-Anàlisi de diferents models informatius i interpretatius, tant nacionals com internacionals -Gèneres de frontera: el reportatge literari, el fotoperiodisme, el documental audiovisual.-El llenguatge publicitari, internet i els blocs personals.
L'assignatura parteix de l'anàlisi del concepte de modernitat i la manera com aquest estableix un model de cultura de masses oposat als models de l'alta cultura. A partir d'aquest problema s'estudiarà la vigència d'aquesta oposició en la cultura de la postmodernitat i en els nous camins oberts per les noves tecnologies de la informació.
Estudi de les propietats del llenguatge com a sistema de comunicació específicament humà, tant en la seva dimensió biològica com social.
Ajudar a conèixer la realitat geogràfica del continent europeu, fent especial referència als països de la Unió Europea, i tenint en compte els canvis geopolítics i les transformacions productives que l'han afectat el segle XX i que marquen la seva evolució el segle XXI. Continguts: El concepte 'Europa'; El marc físic; Diversitat ètnica i cultural; La construcció de l'espai polític europeu i el procés de construcció de la Unió Europea; La població: evolució, dinàmica, estructura actual i els fenòmens migratoris; L'espaialitat dels processos econòmics: noves tendències als paisatges rurals, canvis en les activitats industrials i el creixent protagonisme del sector serveis; La vertebració del territori: la xarxa de transports, l'Europa de les ciutats i els desequilibris regionals. El paper d'Europa al món.
Presentar els principals elements del patrimoni natural d'Europa. Analitzar les interrelacions entre els principals vectors ambientals i la societat europea, examinant especialment les polítiques ambientals que promou la Unió Europea i els problemes que afecten els paisatges que hi ha a Europa. Continguts: Les activitats econòmiques i la contaminació de l'aire; Els rius d'Europa; Els boscos europeus; La protecció de la naturalesa; La muntanya europea: un espai de trobada; la gestió dels residus i altres problemes ambientals. Polítiques ambientals de la Unió Europea.
L'assignatura forma part dels crèdits inicials i té per objectiu servir d'introducció al mitjà d'expressió cinematogràfica, centrant-se en els seus orígens i en el desenvolupament i evolució del model clàssic, especialment el cinema clàssic d'Hollywood.
Aquesta assignatura introdueix els estudiants en el complex concepte de Patrimoni Cultural. En un marc ampli de definició de la cultura, el Patrimoni estableix la relació amb la memòria i la identitat, al territori on es troba. Així s'estableix la relació amb el Patrimoni Natural. La ciutat i el Patrimoni històric-artístic serà el segon gran tema a desenvolupar. La legislació sobre Patrimoni Històric artístic constitueix el marc que han de regir les actuacions sobre Patrimoni, i la seva ordenació. Les polítiques culturals entorn del Patrimoni establiran els objectius i estratègies per a la intervenció sobre el Patrimoni Cultural.
Lectura i comentari d'obres literàries majors de la tradició occidental, i contextualització històrica i estètica dels textos.
Aproximació a les grans línies d'evolució de la vida econòmica i social, així com de les característiques polítiques, del període que s'obre amb el final de la Segona Guerra Mundial i arriba fins als nostres dies. Reflexió específica sobre les dinàmiques de cooperació i de conflicte que es registren tant en el sistema de relacions internacionals com en el marc dels Estats-nació.
Aquest mòdul es proposa ser una introducció a diverses problemàtiques pròpies del món actual. En aquesta segona part (Món Actual II) s'analitzaran els problemes relacionats amb el patrimoni cultural, en general, la memòria i la construcció de les identitats en un món canviant
Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.
Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.
Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.
Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.
Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.
La web de Universitat de Girona utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Per administrar-les utilitzi el gestor. Si desitja més informació accedeixi a la Política de galetes.