Dades generals

Curs acadèmic:
2014
Descripció:
L'assignatura porposa una introducció a l'obra de Michel Angelo da Merisi i al context en el qual la creà. Això significa que la matèria abordarà questions com ara la caracterització d'aquella proposta tan innovadora i transgressora --el debat sobre les seves arrels religioses i culturals; el debat sobre la força presuassiva del relat verídic contra el relat "de ficció" --un debat ben actual; i l'estudi de la Roma contemporània, especialment el de l'obra de l'altre gran renovador de la pintura del final del XVI: Annibale Carracci. L'assignatura proposa també una reflexió entorn de les metodologies de la història de l'art: almenys aquelles que han entrat en "combat" en els estudis caravaggescos.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
JOAN BOSCH BALLBONA  / FRANCESC MIRALPEIX VILAMALA
Idioma de les classes:
Català (50%), Castellà (10%), Anglès (10%), Italià (30%)

Competències

  • CTUdG02 Recollir i seleccionar informació de manera eficaç
  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CT 3. Argumentar críticament a partir dels procediments d'anàlisi i els continguts adquirits que permetin a l'alumne millorar en la seva formació particular i aconseguir el major grau de capacitació possible.
  • CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CE 16. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques que s'han succeït al llarg de la història en l'àmbit regional.
  • CE 18. Adquirir, interpretar i aplicar coneixements específics relatius a la teoria de l'art i el pensament estètic i, en general, al coneixement integral i integrat del fet artístic.
  • CE 19. Discernir i utilitzar coneixements específics relatius a les ciències i tècniques historiogràfiques, així com a les fonts literàries i documentals sobre les quals es construeix la disciplina.

Continguts

1. Caravaggio a través del seu mite

2. La construcció de Caravaggio. 2.1 els seus historiadors 2.2. el catàleg 2.3. les idees

3. Llombardia i la predisposició naturalista dels mestres llombards

4. Roma 4.1. L’ambient cultural i religiós als papats de Climent VIII i Pau V 4.2. Els ambients del Caravaggio: distant de l’ortodòxia 4.3. La tardomaniera: de Zuccari al Cavalier d’Arpino

5. Al nucli de Caravaggio: “in que mezzo tra il devoto e il profano”

6. L’altra veu de la revolta: Annibale Carracci

7. L’expansió del Caravaggisme: l’autor a Nàpols, Malta i Sicilia

8. El naturalisme internacional 6.2 La primera generació romana 6.2. Sevilla, València, Madrid 6.3. Utrecht 6.4. Roma, Gènova, Nàpols, 6.5. França: Vouet, Regnier, Bigot, La Tour

9. Historiografia i difusió: la bibliografia, museografies i mostres, media i cinema (Derek Jarmann, Simon Schama, Angelo Longoni, com a punt de partida)

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Classes expositives 45 0 45
Prova d'avaluació 0 34 34
Tutories 27 0 27
Total 72 34 106

Bibliografia

  • AA.VV (1973). Caravaggio e i caravaggeschi : (Roma, 12-14 febbraio 1973). . Accademia Nazionale dei Lincei (Problemi attuali di scienza e di cultura ; 205.
  • AA.VV (2004). Caravaggio. L'ultimo tempo. Napoli: . Napoli: Electa..
  • Benati, Daniele; Riccòmini, Eugenio (a cura di) (2006). Annibale Carracci. Electa.
  • Grazia Bernardini, Maria (cop. 2001 ). Caravaggio Carracci Maderno : la Capella Cerasi in Santa Maria del Popolo a Roma . Milano: Silvana Editoriale. Catàleg
  • Bologna, Ferdinando (2006). L'Incredulità del Caravaggio e l'esperienza delle "cose naturali" . Torino: Bollati Boringhieri. Catàleg
  • Danesi Squarzina, Silvia (2001). Caravaggio e i Giustiniani. Toccar con la mano una collezione del Seicento. Electa.
  • Friedlaender, Walter (1989). Estudios sobre Caravaggio. Alianza Editorial.
  • Gozzano, Natalia; Tosini, Patrizia (2005). La cappella Contarelli in San Luigi dei Francesi. Roma: Gangemi Editore.
  • Hibbard, Howard (1993). Caravaggio. London: Thames and Hudson.
  • Langdon, Helen (2010). Caravaggio. Barcelona: Edhasa.
  • Lo Sardo, Eugenio (idea e direzione); Di Sivo, Michele, Verdi, Orietta (a cura d (2011). Caravaggio a Roma. Una vita dal vero. De Luca Editori d'Arte.
  • Longhi, Roberto (2006). Caravaggio. Roma: Editori Riuniti.
  • Macioce, Stefania (editora) (1996). Michelangelo Merisi da Caravaggio. La vita e le opere attraverso i documenti. Roma: Logart.
  • Marini, Maurizio (2001 ). Caravaggio : pictor praestantissimus : l'iter artistico completo di uno dei massimi rivoluzionari dell'arte di tutti i tempi (3a ed.). Roma: Newton & Compton. Catàleg
  • Puglisi, Catherine (1998). Caravaggio. Phaidon Press.
  • Schama, Simon (2006 ). Simon Schama's power of art. London: BBC. Catàleg
  • Spezzaferro, Luigi Fratarcangeli, Margherita (2009 ). Caravaggio e l'Europa : l'artista, la storia, la tecnica e la sua eredità : atti del convegno internazionale di studi, Milano 3 e 4 febbraio 2006 . Cinisello Balsamo, Milano: Silvana. Catàleg
  • Terzaghi, Maria Cristina (2007 ). Caravaggio, Annibale Carracci, Guido Reni tra le ricevute del banco Herrera & Costa . Roma: "L'Erma" di Bretschneider. Catàleg
  • Zuccari, Alessandro (a cura di) (2010). I Caravaggeschi.Percorsi e protagonisti. Skira.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Anàlisi d'imatges Capacitat per l'anàlisi comparativa i la identificació de les obres fonamentals del programa. 20
Exercici de Crítica d'Art Comentari crític d'una obra, un article o un documental amb continguts vinculats al programa. Es valorarà la combinació justa de creativitat i rigor. 40
Presentació dels temes per part del professor. Comentari i debat a l'aula. Estudi aprofundit de deu obres emblemàtiques 40

Qualificació

La valoració de l'aprofitament del curs es farà en base a una combinació d'originalitat i rigor. L'originalitat del discurs ben elaborat (en formats oberts) fet amb veu pròpia i evitant el tan recurrent recurs del retalla i enganxa o el reciclat d'idees alienes sense reconeixer-les; i el rigor del coneixement de la matèria almenys al nivell d'un estat de la qüestió obtingut dels materials exposats a l'aula i del diàleg, almenys, entre un parell o tres de materials bibliogràfics de qualitat.

L'assistència no és obligatòria. Tanmateix, aquesta s'ha d'acreditar en un percentatge raonable si es vol seguir el sistema d'avaluació proposat (entorn del 70% ). En cas de no assistència en aquest percentatge, l'avaluació prevista és l'examen final.

Observacions

Si l'alumnat vol seguir el sistema d'avaluació continuada previst pel professor, l'assitència és obligatòria --almenys caldrà acreditar-la en un 80% de les classes. Qui no pugui assitir a les sessions de l'aula o pràctiques en aquesta proporció haurà d'avaluar-se en una prova única en la data prevista al calendari d'exàmens.