Dades generals

Curs acadèmic:
2014
Descripció:
Es pretén introduir a l'alumne en una de les discusions centrals de la filosofia del llenguatge dels darrers trenta anys sobre dos modes de designació presents en el llenguatge: referència i descripció. Així mateix, es posarà de manifest l'impacte que tenen en l'àmbit de la metafísica les diverses posicions sobre els modes de designació, molt especialment en el domini de la filosofia de la modalitat (essencialisme, individualització, etc.)
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
JUAN PAGES MARTINEZ
Idioma de les classes:
Català (70%), Castellà (5%), Anglès (25%)

Grup SO

Durada:
Anual
Professorat:
JUAN PAGES MARTINEZ
Idioma de les classes:

Competències

  • CTUdG02 Recollir i seleccionar informació de manera eficaç
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CTUdG13 Situar els propis coneixements en el marc epistemològic i històric, eludint la seva fragmentació
  • CTUdG11 Avaluar la pròpia activitat i el propi aprenentatge i elaborar estratègies per millorar-los
  • CE1. Conèixer les teories i arguments dels filòsofs principals, que es troben en els seus escrits, així com les discussions de les línies intepretatives més importants dels mateixos.
  • CE2. Emprar doctrines filosòfiques històriques per il·luminar debats contemporanis.
  • CE7. Pensar i expressar de forma precisa la formulació de problemes filosòfics complexos i controvertits, i comprendre les estratègies principals concebudes per resoldre'ls.
  • CE8. Llegir i interpretar textos filosòfics seleccionats de diverses èpoques i tradicions amb sensibilitat al context.
  • CE10. Jutjar l'èxit d'arguments filosòfics típics.
  • CE11. Identificar arguments filosòfics en els textos i sotmetre la seva estructura i implicacions al judici crític.
  • CE12. Utilitzar de forma crítica la terminologia filosòfica especialitzada.
  • CE13. Analitzar i construir arguments filosòfics correctes i identificar fal·làcies lògiques, mitjançant l'ús apropiat dels mètodes de raonament, tant formals com informals.
  • CE14. Reconèixer errors metodològics, recursos retòrics, pressuposts implícits, la vaguetat i la superficialitat en les discussions filosòfiques.
  • CE15. Adquirir la capacitat de moure's entre la generalització i la discussió filosòfica apropiadament detallada, de descobrir exemples per recolzar una posició o per criticar-la, i de distingir les consideracions pertinents de les quals no ho són.
  • CE17. Avaluar arguments filosòfics contraposats, formular i considerar els millors arguments per a diferents punts de vista i identificar els elements més febles del punt de vista més persuasiu.
  • CE18. Reconèixer amb honestedat la força de les conclusions recolzades per la consideració acurada dels arguments substantius.

Continguts

1. 1. Es pretén introduir a l'alumne en una de les discussions centrals de la filosofia del llenguatge dels darrers trenta anys sobre dos modes de designació presents en el llenguatge: referència i descripció. Així mateix, es posarà de manifest l'impacte que tenen en l'àmbit de la metafísica les diverses posicions sobre els modes de designació, molt especialment en el domini de la filosofia de la modalitat (essencialisme, individualització, etc.): 0. Raó, significat i possibilitat 1.Kripke: noms propis 1.1.La teoria fregeana-descriptivista dels noms propis i les objeccions de Kripke 1.2.Donellan: usos referencials de les descripcions definides 1.3.Designadors rígids i lògica modal quantificada 1.4.Kripke: noms propis com a designadors rígids i l’argument modal 1.5.La defensa de Dummett del descriptivisme i la rèplica de Kripke 1.6.La teoria causal dels noms propis i la referència a allò que no existeix: Donellan i Kripke 2.Putnam: termes de gènere natural 2.1.Crítica putnamiana de la teoria tradicional dels termes de gènere natural 2.2.Els arguments de la Terra bessona contra les teories mentalistes del significat 2.3.La teoria de Putnam del significat i necessitat a posteriori 3.Kaplan: expressions díctiques 3.1.Proposicions fregeanes i proposicions singulars 3.2.Expressions díctiques pures i demostratius 3.3.Termes directament referencials i designadors rígids 3.4.Significat: contingut i caràcter 3.5.Teoria kaplaniana dels díctics com a expressions directament referencials 4. Problemes i perspectives 4.1. Designadors rígids i termes de gènere natural 4.2. Essencialisme

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 45 45 90
Elaboració de treballs 0 30 30
Exposició dels estudiants 4 27 31
Total 49 102 151

Bibliografia

  • Kripke, S. (1981). Namiing and Necessity. Blackwell. Catàleg
  • Davidson, D. i Hartman, G. (eds.) (1974). Semantics of Natural Language. Kluwer.
  • Schwartz, S (ed.) (1979). Naming, necessity and natural kinds. Cornell U.P.. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Elaboració de comentaris guiats d'algunes de les lectures obligatòries de curs prèviament seleccionades pel professor Capacitat d'anàlisi i de comprensió de les lectures
Es valorarà la capacitat d'identificar les tesis principals i d'analitzar els arguments filosòfics continguts en els textos, així com la capacitat de manejar conceptes tècnics i d'expressar-se correctament per escrit
50
Exposició a classe per part de l'alumne d'un article seleccionat pel professor Capacitat d'anàlisi i de comprensió de les lectures Es valorarà la capacitat d'identificar les tesis principals i d'analitzar els arguments filosòfics continguts en els textos, així com la capacitat de manejar conceptes tècnics i d'expressar-se correctament per escrit 50

Qualificació

La nota final s'obtindrà a partir de les dues activitats d'avaluació, que tindran un pes del 50% cadascuna

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es posarà "No Presentat" si l'estudiant, sense causa justificada, deixa de realitzar alguna de les activitats d'avaluació.