Horaris:

• CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
• CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació
• CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
• CTUdG13 Situar els propis coneixements en el marc epistemològic i històric, eludint la seva fragmentació
• CE 14. Explicar de manera argumentada un coneixement precís i crític de les coordenades espai-temporals de la Història de l'Art.
• CE 15. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques/musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal.
• CE 19. Discernir i utilitzar coneixements específics relatius a les ciències i tècniques historiogràfiques, així com a les fonts literàries i documentals sobre les quals es construeix la disciplina.
• CE 27. Reunir i interpretar dades rellevants que permetin elaborar treballs acadèmics i/o informes professionals sobre el valor i la significació d'una obra o conjunt d'obres i el seu abast social.

1. 1. Introducció al món hel.lènic. 2. Les civil.litzacions de l'Egeu. Minoics i Micènics. 3. L'arquitectura grega. Generalitats i inicis. 4. La gènesi de la representació humana i la seva evolució en els períodes arcaic i sever. 5. La maduresa del clàssic.L'Atenes de Pèricles. Fídies i Policlet. 6. El classicisme tardà i la seva transformació cap a l'hel.lenisme. Praxítel.les i Lissip. 7. El món hel.lenístic. L'escola de Pèrgam. 8. Introducció al món llatí. 9. Les civilitzacions itàliques. Etruscs i llatins. 10. El nou llenguatge arquitectònic. Temples romans i opus caementicium. 11. L'escultura romana. Tradició i hel.lenisme. 12. El retrat romà. 13. El saeculum aureum d'August. 14. L'arquitectura imperial. Termes i palaus. 15. L'escultura imperial. Art i propaganda. 16. La transformació de l'art romà. Constantí.

• Robertson, Martin (1985). El arte griego: Introducción a su história. Alianza. Catàleg
• Boardman, John (1991). El arte griego. Destino. Catàleg
• Pollit, J.J. (1989). El arte Helenístico. Nerea. Catàleg
• Bianchi Bandinelli, R (1981). Del Helenismo a la Edad Media. Akal. Catàleg
• Woodford, Susan (1985). Grecia y Roma. Gustavo Gili. Catàleg
• Hölscher, Tonio (1983). Il linguaggio dell'arte romana. Un sistema semantico. Einaudi. Catàleg
• Zanker, Paul (1992). Augusto y el poder de las imagenes. Alñianza. Catàleg

Activitats d'avaluació:

Els mitjans d’avaluació són els següents:

A/ Elaboració d'un treball. Es valorarà especialment l'aprenentatge i utilització de la bibliografia. Suposa el 25% del total de la nota.

B/ Visionat per al reconeixement de documents gràfics. Una prova una consistent en identificar 10 imatges d’obres vistes durant les classes (caldrà consignar el nom de l’obra, l’adscripció cultural i la datació de cada obra). Suposa el 25% del total de la nota . Es valorarà la capacitat de retentiva visual i de precisió històrica.

C/ Prova escrita expositiva: una sessió al final de curs. S’avaluarà conjuntament l’art del Proper Orient i de l’Egipte Antic. En aquesta prova, es valorarà la capacitat de retentiva, d'adquisició de coneixements, d'anàlisi, de síntesi, de raonament i argumentació (més enllà de la mera exposició) i de precisió i habilitat comunicativa (que inclouen l’articulació coherent del discurs) en l’expressió escrita. L’examen consistirà en l’elaboració d’un tema a desenvolupar per escrit a partir del material donat a classe i les lectures efectuades personalment. Suposa el 50% del total de la nota.

Totes les proves són obligatòries per tal de poder superar l'assignatura.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Cal examinar-se de totes i cadascuna de les proves que s'estableixen per aquesta assignatura. La nota final consistirà en la mitjana aritmètica de totes elles, prèviament ponderada amb el percentatge definit per a cadascuna (25% el.laboració d'un treball, 25% reconeixement d'imatges i 50% pregunta escrita a desenvolupar).

La no presentació en alguna d'aquestes tres proves comportarà que la nota final de l'alumne sigui la de "No presentat".