Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2012
Descripció:
-Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual, centrant-nos sobretot el el cinema i la televisió.- Aprendre la taxonomia dels diferents formats i gèneres televisius i cinematogràfics-Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica. -Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres (televisives i cinematogràfiques) representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.
Crèdits ECTS:
12
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Indistintament (50%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
Ingrid Guardiola Sanchez  / IÑAKI LACUESTA GABARAIN

Competències

  • CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació
  • CTUdG06 Avaluar la sostenibilitat de les pròpies propostes i actuacions
  • E22. Transmetre informació oral, escrita i visual sobre els continguts propis del món de la cultura
  • E23. Llegir, comprendre i analitzar un discurs audiovisual
  • E24. Manifestar amb fonaments culturals i artístics els estats d'ànim que generen les diferents formes d'expressió en el camp audiovisual
  • E25. Avaluar l'impacte que la tecnologia audiovisual té en la nostra vida quotidiana, modificant els hàbits de consum culturals
  • E26. Comprendre i interpretar el vessant tecnològic de la comunicació audiovisual
  • E27. Detectar els canvis en la comunicació multimèdia i els futurs entorns tecnològics per adaptar-s'hi i utilitzar-los de forma ajustada
  • E54. Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic
  • E56. Conèixer i diferenciar les formes discursives de la modernitat i les ruptures dels models establerts pel relat clàssic
  • E58. Analitzar els elements constitutius del llenguatge sonor en els discursos audiovisuals

Continguts

1. L’INPUT i el MINIPUT: una mostra de televisió de qualitat - Història de l’INPUT - Història del MINIPUT - Característiques, evolució i objectius TEMA 1 Cultura i televisió: els artistes, filòsofs, músics i escriptors a la televisió: - Canvi en el paradigma de la imatge com a forma de comunicació i comunió cultural a partir de les seves mutacions tecnològiques. - Interferències entre art i televisió, el cas de Nam June Paik i el video-art. - Vídeo i activisme: de les televisions comunitàries a l’Ant-Farm, passant per Guerrilla TV fins a Horitzó TV. - Art i televisió, exposicions: El cas de Esteu preparats per a la televisió (MACBA) i Youtube Play (Guggenheim). - Els filòsofs a la televisió: el cas de Pierre Bourdieu, John Berger i Gilles Deleuze. - Els escriptors a la televisió. De A Fondo (TVE), fins a Puetes (XTVL). - Evolució del format musical. De El último grito (1968, TVE) fins a Concerts privats (XTVL). TEMA 2 Formats televisius: del documental als reality-shows - Què són els formats televisius? - El documental i les seves mutacions: del documental d’observació a l’infotainment. - Reality shows: història i evolució. - El concepte de hiperrealitat de Jean Baudrillard aplicat a la telerealitat. TEMA 3 De la televisió d’autor a la deconstrucció de l’autor a partir d’Internet - Què és la televisió d’autor? - Alguns casos entre el cinema i la televisió: Jean-Luc Godard, Roberto Rossellini, Alexander Kluge i Haroun Farocki. - Textos: Requiem por una utopía, Jean-Michel Frodon + fragments de textos dels autors TEMA 4 Televisió i Internet - Noves formes de producció, difusió i exhibició de l’obra audiovisual a través de Internet. - Legislació, distribució i propietat de l’obra audiovisual.

2. MÒDUL AMB EL PROFESSOR ISAKI LACUESTA. CREACIÓ AUDIOVISUAL.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 120,00 40,00 160,00
Total 120,00 40,00 160

Bibliografia

  • BARKER, C. (2003). Televisión, globalización e identidades culturales. Barcelona: Paidós Ibérica. Catàleg
  • BOURDIEU, P. (1997). Sobre la televisión. Barcelona: Anagrama. Catàleg
  • BREA, J.L. (1995). Las tres eras de la imagen. Madrid: Akal, Estudios Visuales. Catàleg
  • CALLEJO, J. (1995). La audiencia activa. El consumo televisivo: discursos y estrategias. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
  • CASTELLS, M. (1998). La era de la información. Madrid: Alianza. Catàleg
  • DEBRAY, R. (1994). Vida y muerte de la imagen. Historia de la mirada en Occidente. Barcelona: Paidós. Catàleg
  • HARTLEY, J. (2000). Los usos de la televisión. Barcelona: Paidós. Catàleg
  • JENKINS, H. (2000). Convergence Culture. Nova York: NYU Press. Catàleg
  • McLUHAN, M. (1989). The global village. Oxford: Oxford University Press. Catàleg
  • MISSIKA, J.L., WOLTON, D. (1983). La folle du logis. La télévision dans les sociétés démocratiques. París: Gallimard. Catàleg
  • POSTMAN, N. (1990). Divertim-nos fins a morir: el discurs públic a l'era del show business. Badalona: Llibres de l'Índex. Catàleg
  • RAMONET, I. (2002). La post-televisión: multimedia, internet y globalización económica. Barcelona: Icària.
  • SARTORI, G. (1998). Homo videns: la sociedad teledirigida. Madrid: Taurus .
  • SILVERSTONE, R. (1996). Televisión y vida cotidiana. Buenos Aires: Amorrortu. Catàleg
  • VIRILIO, P. (2000). The information bomb. Londres: Verso. Catàleg
  • VIRILIO, P. (2000). The vision machine. Bloomington: Indiana University Press.
  • WOLTON, D. (1992). Elogio del gran público: una teoría crítica de la televisión. Barcelona: Gedisa. Catàleg
  • DEBORD, G. (1967). La société du spectacle. París: Champ Livre. Catàleg
  • BAUDRILLARD, J. (1979). Cultura y simulacro. Barcelona: Kairós. Catàleg
  • LACALLE, C. (2002). El espectador televisivo. Barcelona: Gedisa. Catàleg
  • LESSIG, L. (2001). El código y otras leyes del ciberespacio. Madrid: Taurus. Catàleg
  • RITZER, G. (1996). La McDonalización de la sociedad: un análisis de la racionalización en la vida c. Barcelona: Ariel. Catàleg
  • VILCHES, L. (2001). La migración digital. Barcelona: Gedisa. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
PRÀCTICA 01: IDEACIÓ D'UN NOU FORMAT TELEVISIU En aquesta pràctica es tracta d’elaborar un programa de televisió que entri dins la categoria de “nou format”. El format és textual, però es pot acompanyar de material audiovisual. És imprescindible que poseu quins han estat els referents a l’hora de idear el programa i expliqueu amb anàlisi per què 35
PRÀCTICA 02: ANÀLISIS MINIPUT 2011 tracta de descriure i analitzar críticament la jornada del MINIPUT (17a Mostra de TV de Qualitat) 15
PRÀCTICA (ISAKI LACUESTA) Posada en pràctica dels coneixements impartits a l'aula en la realització d'una treball audiovisual final. 50

Qualificació

-Demostrar coneixements històrics sobre els gèneres/formats televisius.
- Competència analítica, descriptiva i crítica, a l'hora d'analitzar els diferents formats audiovisuals.
- Capacitat creativa en l'elaboració de "nous formats" audiovisuals.
- Capacitat de posada en pràctica dels coneixements teòrics i dels referents donats a classe en l'elaboració de "nous formats" audiovisuals
- Es valorarà positivament el domini en la redacció de textos/projectes, tant a nivell ortogràfic, com sintàctic, com gramatical, com lèxic.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Passa a la següent convocatòria.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.