E1. Identificar i dominar els continguts bàsics i fonamentals de les diferents disciplines humanístiques i socials que aporten reflexió i coneixement de la condició juvenil: la psicologia, la pedagogia, la filosofia, la sociologia, la biologia, l’economia, l’antropologia i la història. E2. Comprendre els condicionaments sociopolítics que permetin analitzar i entendre el món actual i el paper que la condició juvenil hi té. E6. Dominar els procediments i habilitats requerides en cada una de les tasques pròpies d’aquest professional: saber fer un diagnòstic; saber dissenyar; saber planificar i avaluar accions, programes i institucions vinculades amb el sector juvenil; saber dirigir, administrar i gestionar serveis, institucions i departaments de política juvenil; saber supervisar, orientar i assessorar tant a persones com a grups i institucions en l’acció juvenil i en les polítiques de joventut, i saber formar i saber investiga T1. Ser capaç d’integrar-se en un equip interdisciplinari, sigui de recerca o de gestió. T2. Ser capaç de relacionar-se, de comunicar-se de cooperar, d’interactuar, de dialogar, i de connectar amb les persones i els diferents col•lectius, especialment juvenils. T3. Ser capaç d’assumir responsabilitats i de crear, d’acord amb la deontologia i l’ètica professional. T4. Ser capaç de decidir, de prendre la iniciativa personal, de ser proactiu, de liderar grups i organitzacions.
1. 1. Estudis i recerques sobre joventut; aproximació teòrica: la joventut com a categoria i el marc teòric de la recerca sobre joventut. 2. Estudis i recerques sobre joventut: aproximació metodològica: la transició professional i l’emancipació familiar. 3. Estudis i recerques sobre joventut; aproximació tècnica: les tècniques de recerca quantitativa i qualitativa. 4. Estudis i recerques sobre joventut: aproximació a la recerca: la recerca sobre joventut a Catalunya.
O. Galland (1993). Sociologie de la jeuneusse. París Colin. A. Furlong, F. Catmel (1997). Young People and Social Change. Open Univ. Press. Baudelot i establet (2000). Avoir 30 ans en 1968 i 1998. París Seuil. J. Caberizo i J. López (2000). Els joves catlans al 2001; els canvis que venen. Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. L. Cachón y otors (2000). Juventudes, mercados de trabajo y políticas de empleo. València. P. Serracant (2001). Informe sobrel al Joventut Catalana 2001. Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. J. Casal, M. Garcia, R. Merino i M. Quesada (2004). Enquesta als joves de Catalunya. Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. O. Dávila (2005). Los desheredados; trayectorias de vida. Cidpa-Chile. R. Tormos (2005). La influència de l'edat en el comportament electoral a Catalunya. Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. P. Miret et alt. (2005). Informe sobrel al Joventut Catalana 2005. Secretaria de Joventut de la Generalitat. Materials de Sociologia de la Joventut (2006). Papers de Sociologia 79. P. Serracant i altres (2006). La recerca sobre la joventut a Catalunya. Papers de Sociologia 79. P.Paris i altres (2006). La recerca sobre la joventut a Catalunya. Papers de Sociologia 79. R. Merino i M. Garcia (2007). Itineraris de formació i inserció laboral dels joves a Catalunya. Fund. Jaume Bofill. J. Machado (2007). Jóvnes, trabajo precacio y futuro. Anthropos. I. Gonzàlez et alt (2007). Paricipació poítica i joves. Secretaria de Joventut de la Generalitat. B. Charlot (2008). Juventud y Educación; aproximaciones filosóficas y sociológicas a AAVV. Germania Valencia. J. Casal, M. Garcia, R. Merino (2009). Pasado y futuro del estudio sobre la transición de los jovenes. Papers, Revista de Sociologia UAB ( en premsa ). Feixa, Carles (1993). La Joventut com a metàfora : sobre les cultures juvenils. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria General de Joventut. Alegre Canosa, Miquel Àngel, (Departament d'Acció Social i Ciutadania). Geografies adolescents a secundària : posicionamentsculturals i relacionals dels i les joves d'orígen immigrant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Albaigés, Bernat, Sisto, Vicente, Román, José Antonio, (Departament de la Presidència). Crisi del treball i emergència de noves formes de subjectivitat laboral en els joves. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Reguillo Cruz, Rossana (2004). Tiempo de híbridos. México: Instituto Mexicano de la Juventud (Catalunya): Secretaria General de Joventut. Berga i Timoneda, Anna, (Departament d'Acció Social i Ciutadania). Adolescència femenina i risc social : un estudi d'itinerarisbiogràfics i estratègies culturals des d'una perspectiva de gènere. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Assistència i participació en les sessions presencials; activitat i col•laboració en la sessió no presencial (realització de les tasques encomanades). Per a la suficiència de l’assignatura cal tenir suficiència en cada un dels temes. Cada tema inclourà una valoració de les activitats i de les competències assolides. En el temps no presencial l’alumne realitzarà un lectura sobre una recerca publicada per l’OCJ i es formularà un pla de treball en relació al treball final de master i es construirà un glossari. L’avaluació de l’assignatura tindrà lloc abans de començar la següent assignatura.
canvis en la proposta de sessions degut a baixa per postoperatori del professor coordinador. Substitueixen Rafel Merino i Maribel Garcia (departament de sociologia); es mantenen les activitats de les tres taules rodones i la intervenció de Pau Serracant. Les sessions del desembre seran conduïdes pel professor Miguel Quesada (departament de sociologia). Les sessions tindràn lloc en el seminari A i en la Sala de Graus de la Facultat de Sociologia (campus Bellaterra) Els alumnes disposaran d´un dossier de lectures.