Dades generals

Curs acadèmic:
2011
Descripció:
Analitzar l'origen històric, les formes d’organització i el funcionament de les institucions dedicades a la gestió del Patrimoni Cultural.
Crèdits ECTS:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Indistintament (50%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
MÒNICA BOSCH PORTELL

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dl 8:30-10:00, dc 8:30-10:00
Pràctiques d'aula1 dl 8:30-10:00, dc 8:30-10:00

Grup SO

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
MÒNICA BOSCH PORTELL

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dl 8:30-10:00, dc 8:30-10:00
Pràctiques d'aula1 dl 8:30-10:00, dc 8:30-10:00

Competències

  • CTUdG01 Utilitzar la llengua anglesa
  • CT9. Reconèixer la diversitat cultural i les seves implicacions al llarg del temps i l'espai.
  • CED14. Coneixement d'aspectes específics (econòmics, socials, polítics, culturals) d'un o més períodes del passat de la humanitat.
  • CEP21. Capacitat per exposar idees i arguments historiogràfics per escrit i en el propi idioma, amb claredat, coherència i segons els cànons acadèmics.
  • CEP26. Capacitat d'identificar, localitzar, tractar i interpretar les fonts de la disciplina.
  • CEP27. Capacitat d'analitzar adequadament situacions i informacions complexes tant en el passat com en el present.

Continguts

1. Una visió històrica i dinàmica del concepte de “patrimoni”.

2. Els diferents valors del patrimoni. Del valor d’ús al valor com a recurs cultural.

3. Evolució històrica de les biblioteques i de les seves funcions, del seu origen a l’actualitat.

4. Evolució històrica dels arxius i de les seves funcions, del seu origen a l’actualitat.

5. Història del col•leccionisme i dels museus de l’Antiguitat a la Revolució Francesa.

6. El naixement del concepte de patrimoni públic o “nacional” a l’època de les Revolucions Liberals.

7. Els Jardins Botànics.

8. El naixement dels Parcs Nacionals.

9. Anàlisi comparativa dels “models” britànic i francès-espanyol de tractament sobre el patrimoni històric: dels national trust a la gestió estatal.

10. La gestió del patrimoni arquitectònic i artístic en el pas del segle XIX al XX i les influències de Ruskin i Viollet-le-Duc. Anàlisi de textos de Jeroni Martorell.

11. L’emergència de les noves arqueologies agrària i industrial en el context dels canvis sòcio-econòmics de l’Europa de la segona meitat del segle XX.

12. Patrimoni i Guerra al llarg del segle XX

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 1,5 0 1,5
Cerca d'informació 0 38 38
Classes participatives 24 0 24
Classes pràctiques 1,5 10 11,5
Exposició dels estudiants 0,25 4 4,25
Lectura / comentari de textos 1,5 25 26,5
Prova d'avaluació 3 24 27
Sortida de camp 16 0 16
Tutories 1 0 1
Total 48,75 101 149,75

Bibliografia

  • Alberch i Fugueras, Ramon, Duchein, Michel pr (2003). Los Archivos, entre la memoria histórica y la sociedad del conocimiento. Barcelona: UOC. Catàleg
  • ARGERICH, I.; ARA, J. (ed.) (2003). Arte protegido. Memoria de la Junta del Tesoro Artístico durante la Guerra Civil. Madrid: Instituto de Patrimonio Histórico Español/Museo Nacional del Prado.
  • Ballart, Josep (1997). El Patrimonio histórico y arqueológico, : valor y uso. Barcelona: Ariel. Catàleg
  • BARRAL, Xavier (2005). Catalunya destruïda. Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • BOLAÑOS, María (1997). Historia de los museos en España. Gijón: Ediciones Trea. Catàleg
  • Calvo, Blanca y Salaberria, Ramón (2005). Biblioteca en guerra. Madrid: Biblioteca Nacional-Ministerio de Cultura. Catàleg
  • Carandini, Andrea (1984). Arqueología y cultura material. Barcelona: Mitre. Catàleg
  • Carreras Monfort, César (2004). Patrimoni cultural. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Catàleg
  • CASADO DE OTAOLA, Santos (1996). Los primeros pasos de la ecología en España. Madrid: Publicaciones de la Residencia de Estudiantes-Ministerio de Agricultura. Catàleg
  • Escolar Sobrino, Hipólito (1990). Historia de las bibliotecas (3ª ed., corregida, revisada y ampliada). Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez [etc.]. Catàleg
  • GIFRE, Pere, MATAS, Josep i SOLER, Santi (2002). Els arxius patrimonials. Girona: CCG Edicions, Biblioteca d'Història Rural, Col•lecció Fonts, núm. 2. Catàleg
  • GÓMEZ MENDOZA, Josefina (1992). Ciencia y política de los montes españoles (1848-1936). Madrid: Icona. Catàleg
  • GONZÁLEZ-VARAS, Ignacio (2000). Conservación de bienes culturales. Teoría, historia, principios y normas. Madrid: Manuales de Arte Cátedra. Catàleg
  • Iniesta, Montserrat (1994). Els Gabinets del món. Antropologia, museus i museologies. Lleida: Pagès. Catàleg
  • LENIAUD, Jean-Michel (2002). Les archipels du passé. Le patrimoine et son histoire. París: Fayard. Catàleg
  • LOWENTAL, David (1998). El pasado es un país extraño. Madrid: Akal. Catàleg
  • LAFUENTE, Antonio (1998). Guía del Madrid científico. Ciencia y corte. Madrid: Ed. Doce calles. Catàleg
  • Llorens, Josep M., Plana, Clàudia, Costa, Immaculada; Matas, Josep (dir.) (2006). La Comissió de Monuments Històrics i Artístics de la Província de Girona . Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Catàleg
  • Mañà, Teresa (2006). La creació de les Biblioteques populars de la Mancomunitat. Avenç, (314), 46-49 Catàleg
  • MARTÍNEZ JUSTICIA, Mª José (2001). Historia y teoría de la conservación y restauración artística. Madrid: Tecnos. Catàleg
  • ORDIERES, Isabel (1995). Historia de la restauración monumental en España (1835-1936). Madrid: Ministerio de Cultura. Catàleg
  • Petrucci, Armando (1999). Alfabetismo, escritura y sociedad. Barcelona: Gedisa. Catàleg
  • PUIGVERT i SOLÀ, Joaquim M. (2002). “La restauració de Ripoll revisitada”. Cercles. Revista d'Història Cultural, (5), 36-51
  • PUERTO SARMIENTO, Francisco Javier (1988). La ilusión quebrada: botánica, sanidad y política científica en la España Ilustr. Madrid: Ed. Serbal, CSIC. Catàleg
  • Ramon, Antoni i Granell, Enric (2006). Lluís Domènech i Montaner. Viatges per l'arquitectura romànica catalana. Barcelona: COAC. Catàleg
  • SANTACANA, J, i SERRAT, N. (coord.) (2005). Museografía Didáctica. Barcelona: Ariel. Catàleg
  • SOBRINO, Julián (1996). Arquitectura industrial en España, 1830-1990. Madrid: Cátedra. Catàleg
  • SOLÉ, Jordi i BRETON, Víctor (1986). “El Paraíso Poseído. La política española de parques naturales (1880-1935)”. Geo-crítica, (63), Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Pràctica a partir de documentació original de la Comissió de Monuments de Girona Es valorarà la capacitat de relacionar la documentació primària seleccionada per a cada alumne amb la informació teòrica donada a classe i en el dossier de fotocòpies 15
Pràctica 10+1: Revisió individual (obligatòria) de 3 fitxes de la pràctica 10+1. Es valorarà la capacitat de presentar un guió ben estructurat a la sessió de tutoria, haver mirat la bibliografia proposada i la realització de 3 fitxes de mostra 10
Pràctica 10+1. Cerca d'informació a la xarxa, elaboració de 10 fitxes d'institucions patrimonials estrangeres+1 de l'estat espanyol. Elaboració d'una Memòria final. Caldrà presentar les fitxes i la memòria seguint el model del guió de la pràctica, que s'haurà explicat a classe. Es valorarà la capacitat de fer una cerca de qualitat a la xarxa; saber relacionar el tema escollit amb el màxim d'aspectes tractats en el temari de l'assignatura; la capacitat de síntesi i anàlisi i el nivell de la reflexió personal en les conclusions finals. 20
Pràctica 10+1: Presentació oral de la Memòria de la pràctica 10+1 mitjançant una presentació en PowerPoint Es valorarà tant la capacitat de síntesi i anàlisi, com la fluidesa i claredat expositives. 10
Realització de dues visites d'estudi: a) Madrid, amb el tema del Madrid científic de la Il·lustració: Real Observatorio Nacional, Real Jardín Botànico, Museu del Prado (construït inicialment per acollir el Gabinet de Ciències Naturals, l’Acadèmia de Ciències, aules i laboratoris) i Museo Nacional de Antropología. b) a Barcelona, amb el tema de l'obertura de la via Laietana i la invenció del "Barri gòtic" de Barcelona; també es visitarà el Museu Marès, com a exemple dels "museus de col·leccionista". Hi haurà una pregunta a l'examen sobre una de les dues sortides a triar (es valorarà la capacitat observadora, així com la capacitat de relacionar la sortida amb les lectures indicades i el temari de l'assignatura). 10
Examen escrit on es plantejaran dues qüestions relacionades amb els continguts + un comentari de text (d'algun text comentat a classe, del dossier de lectures, etc.) + una pregunta sobre una de les dues sortides. Es valorarà el nivell de comprensió de les lectures efectuades al llarg del curs així com la capacitat de respondre les diverses qüestions amb claredat i coherència expositiva. 35

Qualificació

La nota final s’obtindrà a través de l’examen final on es plantejaran dues qüestions relacionades amb els continguts de l’assignatura + un comentari de text (35 % de la nota) i una pregunta a triar sobre una de les dues sortides (Madrid o Barcelona)(10% de la nota); memòria de la pràctica de la Comissió de Monuments (15% de la nota); pràctica 10+1(40% = 10% la tutoria; 20% la memòria escrita; 10% l'exposició oral). Aquests criteris es mantindran inalterables en totes les convocatòries d'avaluació.

Observacions

Al servei de fotocòpies hi haurà dos dossiers de fotocòpies de lectura obligatòria (entren com a matèria per a l'examen i són també necessaris per a fer les pràctiques):
1) dossier amb els temes de l'assignatura: inclou els diferents temes de l'assignatura desglossats, amb bibliografia específica i material gràfic i textos que comentarem a classe mitjançant videoprojector. Cal portar sempre aquest dossier a classe perquè anirem comentant aquest material al llarg de l'assignatura.
2) dossier amb articles de lectura obligatòria: referits a diferents temes de l'assignatura i també per preparar la pràctica de la Comissió Provincial de Monuments. S'indicarà oportunament a classe el ritme per efectuar aquestes lectures.
El primer dia de classe es passaran també més instruccions sobre la realització de les pràctiques, així com el calendari d'entrega dels treballs.