Dades generals

Curs acadèmic:
2011
Descripció:
Introducció: Els problemes de l’epistemologia TEMA 1: Anàlisi tripartida del coneixement 1.1. Tres sentits de saber: coneixement proposicional, saber per aprehensió i saber pràctic. 1.2. Coneixement com a creença vertadera i justificada 1.2.1.Veritat: teories de la correspondència, teories pragmatistes, teories coherentistes. 1.2.2. Creença 1.2.3 Justificació, evidència i cancel.ladors 1.3. Els contraexemples de Gettier 1.3.1. Respostes als contraexemples de Gettier 1.4. Respostes al problema de Gettier: modificant l'anàlisi tripartida 1.4.1. Conservadores 1.4.1.1. No inferència de falsedats 1.4.1.2. Refutabilitat (Lehrer i Paxon) 1.4.2. Radicals 1.4.2.1. Teoria Causal del Coneixement (Goldman i Dretske) 1.4.2.2. Fiabilisme (Goldman) 1.5. Teoria Condicional del Coneixement (Nozick) TEMA 2: Fonamentisme 2.1. Fonamentisme i creences bàsiques justificades 2.1.1. L’argument del regrés de la justificació 2.2. Fonamentisme clàssic 2.2.1. Objeccions al fonamentisme clàssic 2.3. Fonamentisme modest 2.3.1. Què justifica les creences bàsiques? 2.3.2 Objeccions al fonamentisme modest 2.3.2.1. El dilema de la justificació no doxàstica 2.3.2.2. ¿Per què certes experiències justifiquen i altres no? 2.3.2.3. La impossibilitat de les creences bàsiques TEMA 3: Coherentisme 3.1. Holisme de la justificació: la metàfora de Neurath i la xarxa de creences de Quine 3.2. La noció de coherència: consistència, implicació i explicació. 3.3. Dues versions del coherentisme 3.4. Coherència vs. fonamentació 3.4.1. Objeccions al fonamentisme 3.4.1.1. Les creences com a única font de justificació 3.4.1.2. Argument de la metajustificació 3.4.2. Objeccions al coherentisme: argument de l’aïllament 3.4.2.1. Desvinculació de la realitat 3.4.2.2. Sistemes coherents alternatius TEMA 4: El debat internisme/externisme de la justificació epistèmica 4.1. Distinció internisme i externisme de la justificació 4.2. Concepcions externistes de la justificació 4.2.1. Fiabilisme 4.2.1.1. Tres objeccions al fiabilisme 4.2.1.1.1. El problema del geni maligne 4.2.1.1.2. El problema del clarivident 4.2.1.1.3. El problema de la generalitat 4.2.2. L’epistemologia de la virtut: perspectivisme de la virtut 4.3. Concepcions internistes de la justificació 4.3.1. Internisme d’estatus 4.3.2. Internisme simple: dogmatisme i evidencialisme TEMA 5: Escepticisme 5.1.Argument escèptic de la certesa i de la infal·libilitat 5.2. Argument de l’error 5.3. Argument de la ignorància 5.3.1. Respostes mooreanes 5.3.2. El rebuig del Principi de Clausura del Coneixement 5.3.3. Contextualisme 5.4. La inferència a la millor explicació
Crèdits ECTS:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Majoritàriament (75%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
MIREIA LOPEZ AMO

Competències

  • CTUdG01 Utilitzar la llengua anglesa
  • CTUdG02 Recollir i seleccionar informació de manera eficaç
  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CTUdG04 Treballar en equip
  • CTUdG07 Analitzar les implicacions ètiques de les actuacions professionals
  • CTUdG13 Situar els propis coneixements en el marc epistemològic i històric, eludint la seva fragmentació
  • CTUdG11 Avaluar la pròpia activitat i el propi aprenentatge i elaborar estratègies per millorar-los
  • CE1. Conèixer les teories i arguments dels filòsofs principals, que es troben en els seus escrits, així com les discussions de les línies intepretatives més importants dels mateixos.
  • CE2. Emprar doctrines filosòfiques històriques per il·luminar debats contemporanis.
  • CE3/N8: Conèixer les teories i arguments centrals en la Teoria del Coneixement
  • CE4. Identificar i analitzar els temes principals que actualment són objecte d'investigació filosòfica.
  • CE5. Aplicar de forma adequada les tècniques del raonament filosòfic apreciant les seves diverses possibilitats d'aplicació.
  • CE6. Identificar les qüestions filosòfiques subjacents en qualsevol tipus de debat.
  • CE7. Pensar i expressar de forma precisa la formulació de problemes filosòfics complexos i controvertits, i comprendre les estratègies principals concebudes per resoldre'ls.
  • CE8. Llegir i interpretar textos filosòfics seleccionats de diverses èpoques i tradicions amb sensibilitat al context.
  • CE9. Adquirir la capacitat d'analitzar críticament amb claredat i rigor els arguments filosòfics presentats en els esmentats textos.
  • CE10. Jutjar l'èxit d'arguments filosòfics típics.
  • CE11. Identificar arguments filosòfics en els textos i sotmetre la seva estructura i implicacions al judici crític.
  • CE12. Utilitzar de forma crítica la terminologia filosòfica especialitzada.
  • CE13. Analitzar i construir arguments filosòfics correctes i identificar fal·làcies lògiques, mitjançant l'ús apropiat dels mètodes de raonament, tant formals com informals.
  • CE14. Reconèixer errors metodològics, recursos retòrics, pressuposts implícits, la vaguetat i la superficialitat en les discussions filosòfiques.
  • CE15. Adquirir la capacitat de moure's entre la generalització i la discussió filosòfica apropiadament detallada, de descobrir exemples per recolzar una posició o per criticar-la, i de distingir les consideracions pertinents de les quals no ho són.
  • CE16. Examinar críticament pressupòsits i mètodes dins de la pròpia disciplina i considerar maneres de pensar i idees poc familiars.
  • CE17. Avaluar arguments filosòfics contraposats, formular i considerar els millors arguments per a diferents punts de vista i identificar els elements més febles del punt de vista més persuasiu.
  • CE18. Reconèixer amb honestedat la força de les conclusions recolzades per la consideració acurada dels arguments substantius.

Continguts

1. 1. Què és el coneixement? 1.1. Anàlisi tripartita del coneixement 1.2. Contraexemples de Gettier. 1.3. Teories condicionals del coneixement: “seguretat” i “sensitivitat” 2. Què és la justificació? 2.1. Justificació deontològica vs justificació no deontològica 2.2. Internisme vs externisme 3. L'estructura de la justificació 3.1. El problema del regrès de la justificació 3.2. Fonamentisme 3.2.1 Dogmatisme 3.3. Coherentisme 3.4. Infinitisme 4. Formes de coneixement 4.1. Percepció 4.2. Introspecció 5. Els límits del coneixement i la justificació 5.1. Escepticisme i el principi de clausura del coneixement 5.2. La negació de clausura i la teoria de les alternatives rellevants 5.3. Contextualisme epistèmic 5.4. Respostes Mooreanas

2. Introducció: Els problemes de l’epistemologia TEMA 1: Anàlisi tripartida del coneixement 1.1. Tres sentits de saber: coneixement proposicional, saber per aprehensió i saber pràctic. 1.2. Coneixement com a creença vertadera i justificada 1.2.1.Veritat: teories de la correspondència, teories pragmatistes, teories coherentistes. 1.2.2. Creença 1.2.3 Justificació, evidència i cancel.ladors 1.3. Els contraexemples de Gettier 1.3.1. Respostes als contraexemples de Gettier 1.4. Respostes al problema de Gettier: modificant l'anàlisi tripartida 1.4.1. Conservadores 1.4.1.1. No inferència de falsedats 1.4.1.2. Refutabilitat (Lehrer i Paxon) 1.4.2. Radicals 1.4.2.1. Teoria Causal del Coneixement (Goldman i Dretske) 1.4.2.2. Fiabilisme (Goldman) 1.5. Teoria Condicional del Coneixement (Nozick) TEMA 2: Fonamentisme 2.1. Fonamentisme i creences bàsiques justificades 2.1.1. L’argument del regrés de la justificació 2.2. Fonamentisme clàssic 2.2.1. Objeccions al fonamentisme clàssic 2.3. Fonamentisme modest 2.3.1. Què justifica les creences bàsiques? 2.3.2 Objeccions al fonamentisme modest 2.3.2.1. El dilema de la justificació no doxàstica 2.3.2.2. ¿Per què certes experiències justifiquen i altres no? 2.3.2.3. La impossibilitat de les creences bàsiques TEMA 3: Coherentisme 3.1. Holisme de la justificació: la metàfora de Neurath i la xarxa de creences de Quine 3.2. La noció de coherència: consistència, implicació i explicació. 3.3. Dues versions del coherentisme 3.4. Coherència vs. fonamentació 3.4.1. Objeccions al fonamentisme 3.4.1.1. Les creences com a única font de justificació 3.4.1.2. Argument de la metajustificació 3.4.2. Objeccions al coherentisme: argument de l’aïllament 3.4.2.1. Desvinculació de la realitat 3.4.2.2. Sistemes coherents alternatius TEMA 4: El debat internisme/externisme de la justificació epistèmica 4.1. Distinció internisme i externisme de la justificació 4.2. Concepcions externistes de la justificació 4.2.1. Fiabilisme 4.2.1.1. Tres objeccions al fiabilisme 4.2.1.1.1. El problema del geni maligne 4.2.1.1.2. El problema del clarivident 4.2.1.1.3. El problema de la generalitat 4.2.2. L’epistemologia de la virtut: perspectivisme de la virtut 4.3. Concepcions internistes de la justificació 4.3.1. Internisme d’estatus 4.3.2. Internisme simple: dogmatisme i evidencialisme TEMA 5: Escepticisme 5.1.Argument escèptic de la certesa i de la infal·libilitat 5.2. Argument de l’error 5.3. Argument de la ignorància 5.3.1. Respostes mooreanes 5.3.2. El rebuig del Principi de Clausura del Coneixement 5.3.3. Contextualisme 5.4. La inferència a la millor explicació

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Altres 0 25 25
Anàlisi / estudi de casos 0 1 1
Classes expositives 45 0 45
Classes participatives 25 0 25
Lectura / comentari de textos 0 55 55
Total 70 81 151

Bibliografia

  • Dancy, J. (1985). Introducción a la Epistemología Contemporánea. Tecnos. Catàleg
  • Blasco, Jl, i Grimaltos,T. (1997). Teoria del Coneixement. Universitat de València. Catàleg
  • Quesada, Daniel (1998 ). Saber, opinión y ciencia : una introducción a la teoría del conocimiento clásica y contemporánea . Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Quesada, Daniel (2009 ). Cuestiones de teoría del conocimiento . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Audi, Robert (1998 ). Epistemology : a contemporary introduction to the theory of knowledge . London [etc.]: Routledge. Catàleg
  • Lehrer, Keith (1990 ). Theory of knowledge . London: Routledge. Catàleg
  • Goldman, Alvin I (cop. 1986). Epistemology and cognition . Cambridge [etc.]: Cambridge University Press. Catàleg
  • Williams, Michael (2001). Problems of knowledge: a critical introduction to epistemology. Oxford University Press. Catàleg
  • Steup, Matthias (1996). An introduction to contemporary epistemology. Pretience Hall. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Lectures obligatories. Presentació per escrit de dos qüestionaris sobre aquestes lectures obligatòries. Concisió, claretat i comprensió de la problemàtica 40
Participació a classe: 1) respostes a les qüestions formulades pel professor 2) discussió de les lectures recomenades per cada tema. Evidència que l'alumne segueix el curs tan pel que fa al contingut de les classes magistrals com pel que fa a les lectures recomenades. 10
Examen final Capacitat de síntesi. 50

Qualificació