Dades generals

Curs acadèmic:
2009
Descripció:
Estudi general de la història de l'art antic en el Pròxim Orient, especialment a Egipte i l'àrea mesopotàmica.
Crèdits ECTS:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Gens (0%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
CARLES PATIÑO BARTOMEU

Horaris:

Activitat Horari Aula
Gran grup1 dt 9:30-11:00, dj 9:30-11:00
Grup mitjà1 dt 9:30-11:00, dj 9:30-11:00

Competències

  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CTUdG13 Situar els propis coneixements en el marc epistemològic i històric, eludint la seva fragmentació
  • CE 14. Explicar de manera argumentada un coneixement precís i crític de les coordenades espai-temporals de la Història de l'Art.
  • CE 15. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques/musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal.
  • CE 19. Discernir i utilitzar coneixements específics relatius a les ciències i tècniques historiogràfiques, així com a les fonts literàries i documentals sobre les quals es construeix la disciplina.
  • CE 27. Reunir i interpretar dades rellevants que permetin elaborar treballs acadèmics i/o informes professionals sobre el valor i la significació d'una obra o conjunt d'obres i el seu abast social.

Continguts

1. 1.Introducció. Les cultures del Pròxim Orient. Consideracions i valoració. 2. Mesopotàmia: l’art de les cultures sumèria, accàdia, babilònica i assíria. 2.1. Introducció. 2.2.Urbanisme. Consideracions generals. Principals ciutats mesopotàmiques. 2.3. Arquitectura: 2.3.1. Materials i tècniques constructives 2.3.2. Arquitectura religiosa: temples i zigurats. 2.3.3. Arquitectura civil: els palaus 2.3.4. Arquitectura funerària 2.4. Escultura: 2.4.1. L’artista i l’art 2.4.2. Escultura en pedra 2.4.3. El relleu mesopotàmic: 2.4.3.1. Glíptica 2.4.3.2. Plaques votives 2.4.3.3. Esteles 2.4.3.4. El relleu parietal: a la recerca de la tridimensionalitat 2.5. Pintura. 2.6. Altres arts mesopotàmiques 3. Egipte. 3.1. Introducció. 3.2. Consideracions generals sobre l’art egipci. El paper de l’artista. 3.3. Predinàstics i Tinites (Dinastia I i II ): 3.3.1. Cases i mastabes. 3.3.2. Escultura i relleus. 3.4. Imperi Antic (D. II-IV). 3.4.1. Arquitectura faraònica funerària: de les primeres piràmides als grans conjunts. L’herència de les grans piràmides. 3.4.2. Arquitectura religiosa: els santuaris solars de la V Dinastia. 3.4.3. Escultura i relleu: la representació figurativa. 3.4.3.1. A la recerca del cànon. Significacions filosòfiques i sociopolítiques. 3.4.3.2. Característiques formals de l’escultura egípcia. 3.4.3.3. Funcions de l’escultura exempta. 3.4.3.4. Relacions entre relleu i pintura. Temàtiques. 3.5. Primer període intermedi (D. VII-X) 3.6. Imperi Mig (D. XI-XIV). 3.6.1. Urbanisme. La ciutat per a la piràmide de Sesostris II. 3.6.2. Arquitectura. 3.6.2.1. Grans construccions militars. 3.6.2.2. Arquitectura funerària. Piràmides i hipogeus. La solució mixta de Deir-El-Bahari 3.6.3. Escultura. Les dues grans corrents escultòriques de l’Imperi Mig. 3.6.4. El relleu. Auge significatiu de la pintura. 3.7. Segon període intermedi (D. XV-XVII). Aportacions hicses. 3.8. Imperi Nou (D. XVIII-XX). 3.8.1. Arquitectura religiosa i funerària. 3.8.1.1. Temples canònics: la fixació del model de temple. 3.8.1.2. Significats del temple. 3.8.1.3. L’època dels grans conjunts. Els grans temples de Karnak i Luxor. Concepció i funcionament. 3.8.1.4. Temples rupestres. 3.8.1.5. Arquitectura funerària. Separació entre temple funerari i tomba. Els hipogeus de la Vall dels Reis i de les Reines. 3.8.2. Escultura. Característiques formals i estilístiques. Noves tipologies. 3.8.3. El relleu. L’edat d’or de la pintura egípcia. 3.8.4. L’art armanià com a breu alè de llibertat. 3.8.4.1. Els precedents: l’època d’Amenofis III 3.8.4.2. La ruptura: Akhenaton (Amenofis IV) 3.8.4.3. El retorn a la tradició: Tutankhaton/Tutankhamon. 3.8.4.4. Després d’Amarna: l’ortodòxia renovada. 3.9. Baix Imperi ó Època Baixa (D. XXI-XXX). Les últimes dinasties anteriors a Alexandre el Gran. 3.10. L’època greco-romana. 3.10.1. Alexandre a Egipte. 3.10.2. Els Ptolomeus i les dues arts: l’Egipte tradicional i l’aportació grega.alexandrina. 3.10.3. La dominació romana. Els retrats d’El-Fayum.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Classes expositives 30 15 45
Classes participatives 9 8 17
Lectura / comentari de textos 3 24 27
Prova d'avaluació 3 25 28
Sortida de camp 8 0 8
Visionat/audició de documents 3 22 25
Total 56 94 150

Bibliografia

  • FRANKFORT, H. (1982). Arte y arquitectura del Oriente Antiguo. Cátedra. Catàleg
  • FRANKFORT, H. (1981). Reyes y dioses. Estudio de la religión del Oriente Próximo en la Antigüedad. Alianza. Catàleg
  • DOMÍNGUEZ, A. J. - SÁNCHEZ, C. (1997). Arte y poder en el mundo antiguo. Clásicas - Universidad Autónoma de Madrid. Catàleg
  • PARROT, A. (1970). Asur. Aguilar. Catàleg
  • PARROT, A. (1969). Sumer. Aguilar. Catàleg
  • ALDRED, C. (1993). Arte egipcio en el tiempo de los faraones, 3100-320 a. C.. Destino. Catàleg
  • MANNICHE, L. (1997). El arte egipcipo. Alianza. Catàleg
  • STEVENSON, W. (2000). Arte y arquitectura del antiguo Egipto. Cátedra. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Lectura de textos Capacitat de comprensió, d'anàlisi i de síntesi. 20
Recerca d'imatges i memorització visual de les obres d'art antic Capacitat de retentiva visual i de precisió històrica. 20
Estudi del contingut de l'assignatura (síntesi i memorització) i realització d'una prova escrita Capacitat de retentiva, d'adquisició de coneixements, d'anàlisi, de síntesi, de raonament i argumentació, de precisió, d'habilitats comunicatives i d'expressió escrita. 60

Qualificació

Els mitjans d’avaluació són els següents (cal tenir present que cadascun dels següents blocs són eliminatoris i que, en cada cas, cal obtenir un mínim de 4 punts per poder fer mitjana aritmètica entre tots i, per tant, superar el curs):

A/ Control de lectura de textos facilitats prèviament pel professor: es realitzarà en dues sessions durant el curs (una dedicada a les lectures establertes per a l'art i la cultura del Proper Orient i una altra per a les lectures fixades per a l'art i la cultura de l'Egipte antic). Es tracta d’exàmens tipus test, on es valorarà la capacitat de comprensió, d'anàlisi i de síntesi dels articles que formen els dossiers. Suposa el 20% del total de la nota.

B/ Visionat per al reconeixement de documents gràfics: una sessió al final de curs (dedicada conjuntament a art del Proper Orient i a l'art de l'antic Egipte). Consistirà en identificar vint imatges d’obres vistes durant les classes (caldrà consignar el nom de l’obra, l’adscripció cultural i la datació de cada obra). Suposa el 20% del total de la nota. Es valorarà la capacitat de retentiva visual i de precisió històrica.

C/ Prova escrita expositiva: una sessió al final de curs. S’avaluarà conjuntament l’art del Proper Orient i de l’Egipte Antic. En aquesta prova, es valorarà la capacitat de retentiva, d'adquisició de coneixements, d'anàlisi, de síntesi, de raonament i argumentació (més enllà de la mera exposició) i de precisió i habilitat comunicativa (que inclouen l’articulació coherent del discurs) en l’expressió escrita. L’examen consistirà en l’elaboració d’un tema a desenvolupar per escrit a partir del material donat a classe i les lectures efectuades personalment. Suposa el 60% del total de la nota.

Observacions

La visita a museus consistirà en una sortida a París (visita a les sales dedicades a l'art de l'antiguitat del Museu del Louvre). Es realitzarà conjuntament amb l'assignatura d'Història de l'Art Medieval, durant el segon quadrimestre del curs 2009-2010.