Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2023
Descripció:
Estudi de l'ordenament jurídic en matèria de defensa de la competència i lluita contra la competència deslleial amb una atenció especial a les interaccions d'aquesta darrera disciplina amb la protecció jurídica dels signes distintius i invencions (marques, patents, dissenys industrials, secrets empresarials...etc.).
Crèdits ECTS:
3

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Teodora Jacquet Yeste
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • CG1. Buscar i gestionar de manera adequada la informació jurídica relativa als diversos sectors de l'ordenament jurídic
  • CG2. Conèixer les tècniques informàtiques d'obtenció d'informació jurídica bàsica: bases de dades de legislació, jurisprudència i bibliografia.
  • CG3. Comprendre i avaluar críticament la informació jurídica relativa als diferents sectors de l'ordenament jurídic
  • CG4. Llegir i interpretar textos jurídics pertanyents a les diferents branques de l'ordenament jurídic
  • CG5. Redactar correctament textos jurídics.
  • CG6. Raonar i argumentar jurídicament en relació amb els diversos sectors de l'ordenament jurídic
  • CG7. Conèixer una llengua estrangera
  • CG8. Aprendre de manera autònoma
  • CG9. Treballar en equip
  • CG10. Desenvolupar i sostenir en públic un discurs jurídic
  • CG11. Comprendre les funcions socials del dret com a instrument de govern de les societats modernes
  • CE1. Avaluar els costos i la sostenibilitat de les propostes legislatives i de determinades solucions doctrinals i jurisprudencials

Continguts

1. Lliçó 1.- Nocions fonamentals. 1.1. El Dret de la competència en l’àmbit nacional: A) Els elements fonamentals de la constitució econòmica B) Formació i significat; C) Contingut: a) Dret de defensa de la competència (antitrust); b) Dret contra la competència deslleial (unfair competition); D) Relacions entre les dos branques. 1.2. El Dret de defensa de la competència en l’àmbit de la Unió Europea: A) L’establiment i la garantia de funcionament del mercat interior: les quatre llibertats (circulació de capitals, mercaderies, serveis i persones) i el dret d’establiment; B) Les normes de defensa de la competència necessàries pel funcionament del mercat interior. 1.3. Els fonaments econòmics del Dret de la competència: competència perfecta i monopoli. 1.4. L’anàlisi jurídic i l’anàlisi econòmic del Dret de la competència.

2. Lliçó 2.- El dret de defensa de la competència espanyol i de la Unió Europea. 2.1. Estructura.2.2. Contingut.2.3. Finalitats i relacions. La doctrina de la doble barrera.2.4.- L’organització institucional per l’aplicació del Dret de Defensa de la competència: A) En l’àmbit de la Unió Europea: a) La Comissió Europea i la Direcció General de Competència; b) Les Autoritats Nacionals de Competència; c) La Red Europea de la Competència; d) Cooperació amb els òrgans jurisdiccionals nacionals; B) En l’àmbit nacional: a) La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència b) Els òrgans jurisdiccionals nacionals; C) En l’àmbit autonòmic. L’Autoritat Catalana de la competència.2.5. La defensa de la competència en els sectors regulats: A) La liberalització i la identitat de finalitats entre el Dret de defensa de la competència i les regulacions sectorials; B) Les relacions entre el Dret de defensa de la competència i les regulacions sectorials; C) L’aplicació del Dret de defensa de la competència els sectors regulats.

3. Lliçó 3.- La definició del mercat de referència. 3.1. La funció instrumental de la definició del mercat de referència: A) Les conductes col·lusòries restrictives de la competència per l’efecte; B) L’abús de posició de domini; C) Les concentracions empresarials. 3.2. Les dimensions del mercat de referencia: A) El mercat de productes o serveis de referencia; B) El mercat geogràfic de referència; C) Les altres dimensions dels mercat de referencia. 3.3. La substitució de la demanda: els productes substitutius i l’elasticitat de la demanda. 3.4. El test del monopolista hipotètic [HMT o small but significant and non-transitory_increase in price (SSNIP)]. 3.5. La substitució de l'oferta. L’elasticitat de l’oferta i les barreres d’expansió.3.6. La competència potencial: les barreres d’entrada (?).

4. Lliçó 4.- Les conductes prohibides. Les conductes col•lusòries (arts. 1 LDC i 101 TFUE). 4.1. La clàusula general de prohibició de les conductes col·lusòries: A) L’àmbit subjectiu: la noció d’empresa i la doctrina de la unitat econòmica; B) La tipologia de conductes col·lusòries: a) Els acords, acords horitzontals i verticals i cartels; b) Les decisions col·lectives; c) Les recomanacions col·lectives; d) Les practiques concertades; e) Les practiques conscientment paral·leles; C) Les conductes col·lusòries restrictives de la. competència per l’objecte o per l’efecte; D) La nul•litat de ple dret. 4.2. El llistat no exhaustiu de conductes col·lusòries prohibides.- 4.3. Les restriccions accessòries i les conductes d’escassa importància (la regla de minimis). 4.4. El sistema d’exempcions: A) Exempció legal: condicions; B) Exempcions per categories: a) En l’àmbit nacional; b) En l’àmbit de la Unió Europea: b.1) Els acords horitzontals (investigació i desenvolupament, especialització); b.2) Els acords verticals; b.3) Altres acords (transferència de tecnologia, transport maritim); C) Exempció per llei.

5. Lliçó 5.- Les conductes prohibides. L’abús de posició de domini (articles 2 LDC i 102 TFUE). 5.1.La clàusula general d’abús de posició de domini: A) L’element subjectiu; B) La noció de posició de domini; C) La posició de domini conjunta ; D) La noció general d’explotació abusiva. 5.2 El llistat no exhaustiu de conductes constitutives d’explotació abusiva. 5.3. La concreció de de la clàusula general de prohibició de l’explotació abusiva: A) La prohibició de les conductes explotadores; B) La prohibició de les conductes excloents. 5.4. L’explotació abusiva per l’efecte o per l’objecte. 5.5. Les justificacions econòmiques objectives.

6. Lliçó 6.- Les conductes prohibides. El falsejament de la competència per actes deslleials (art.3 LDC). 6.1. L’autonomia i relacions de la prohibició de falsejament de la competència per actes deslleials. 6.2. Els elements de la conducta prohibida: A) La conducta deslleial; B) El falsejament de la competència; C) L’afectació de l’interès públic.

7. Lliçó 7.- El règim sancionador. 7.1. El procediment sancionador en matèria de conductes prohibides: A) La fase d’instrucció; B) La terminació convencional; C) La fase de resolució. 7.2. Les infraccions i les sancions tipificades. 7.3. El sistema de clemència. 7.4. El procediment de la Unió Europea d’aplicació dels articles 101 i 102 TFUE. 7.5. El sistema de clemència.

8. Lliçó 8.- L’acció de responsabilitat pels danys causats per infraccions del Dret de la competència. 8.1. Els orígens i evolució de la responsabilitat civil per infracció del Dret de la competència. 8.2. La naturalesa i funcions de l’acció de responsabilitat pels danys causats per infraccions del Dret de la competència. 8.3. Legitimació activa i passiva. 8.4.- Pressupòsits: A) La infracció dels articles 1 i 2 LDC i/o 101 i 102 TFUE. Presumpcions follow on; B) La producció d’un dany efectiu: a) L’abast. Sobrecost; b) Defensa passing on; c) Presumpcions; d) Quantificació; C) L’existència d’un nexe de causalitat; D) El caràcter solidari i la imputabilitat de la responsabilitat. Excepcions (micro i pymes i altres). 8.5.- Prescripció: A)Terminis; B) Interrupció. 8.6. Qüestions processals: A) Jurisdicció competent i competència objectiva; B) L’incident d’exhibició de proves.

9. Lliçó 9.- El control de les concentracions (mergers). 9.1. La noció de concentració. 9.2. El fonament del control de les concentracions. 9.3. Les concentracions subjectes a control. Els llindars determinants de la dimensió nacional o de la dimensió comunitària. 9.4. Les obligacions de notificació i de suspensió de l’execució. 9.5. Procediment: A) Notificació; B) Primera fase.; C) Segona fase. D) Intervenció del Consell de Ministres.- 9.6. El test substantiu de valoració de les concentracions nacionals i comunitàries.

10. Lliçó 10.- Les ajudes publiques. 10.1. La noció d’ajuda publica. 10.2. El fonament del control de les ajudes publiques. 10.3. El procediment de control (sic) de les ajudes públiques a l’ordenament espanyol: A) Finalitat; B) Inici; C) Medis; D) Efectes. 10.4. L’informe anual sobre ajudes públiques. 10.5. El principi de la incompatibilitat de les ajudes publiques amb el mercat interior. Elements. 10.6. Les excepcions: A) Ajudes publiques compatibles; B) Ajudes publiques que es poden declarar compatibles: a) Les ajudes publiques de minimis; b) Les categories d’ajudes publiques exemptes; c) Altres ajudes públiques. 10.7. El procediment de control de les ajudes publiques a la Unió Europea: A) Fase prèvia. L’obligació de notificació dels projectes d’ajuda per part dels Estats; B) Inici del procediment; C) Instrucció; D) Finalització. La decisió. 10.8. El procediment de control de les ajudes públiques (il·legals) no notificades: A) Inici; B) Instrucció; C) Finalització. Decisió; D) Recuperació.

11. Lliçó 11.- La competència deslleial. 11.1. La regulació de la competència deslleial. 11.2. Pressupòsits d’aplicació. 11.3. Les clàusules generals: B2B i B2C. 11.4. Els actes de competència deslleial tipificats. Sistematització. 11.5. Actes de deslleialtat front els consumidors: A) Actes de confusió; B) Actes d’engany; C) Omissions enganyoses; D) Actes d’agressió;. E) Actes de comparació; F) Actes de discriminació. 11.6. Actes de deslleialtat front els competidors: A) Actes d’imitació; B) Actes de denigració; C) Actes d’explotació de la reputació aliena; D) Violació de secrets. E) Inducció a la infracció contractual. 11.7. Actes de deslleialtat front el mercat: A) Violació de normes; B) Explotació de la situació de dependència; C) Venda a pèrdua. 11.8. Les pràctiques comercials deslleials. 11.9. La publicitat il·lícita. Els codis de conducta i l’autoregulació: Autocontrol. 11.10. Accions derivades de la competència deslleial: A) Acció declarativa; B) Acció de cessació i Acció de prohibició; C) Acció de remoció; D) Acció d’indemnització de danys i perjudicis; E) Acció d’enriquiment injust. 11.11. Legitimació activa i passiva. 11.12. Prescripció

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 10,00 11,00 0 21,00
Exposició dels estudiants 1,00 15,00 0 16,00
Prova d'avaluació 0 18,00 0 18,00
Sessió participativa 20,00 0 0 20,00
Total 31,00 44,00 0 75

Bibliografia

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Classes participatives Es valorarà la participació a classe i les intervencions en la resolució dels casos pràctics i anàlisis de les resolucions judicials. 10 No
Exposició oral Exposició oral al voltant d'un determinat cas o supòsit consensuat amb el professor. 20 No
Prova de control Es realitzarà al final del curs una prova de control de caràcter teòric i/o pràctic destinada a que l'estudiant pugui fer ús específic dels coneixements adquirits al llarg del curs. 70

Qualificació

El sistema d'avaluació de l'assignatura és l'avaluació continuada. Aquest sistema es basa en el desplegament del programa mitjançant classes expositives i en la realització de tres activitats per part del estudiants:
a) participació a classe i intervenció en l'exposició de les resolucions proposades. L'assistència a classe és obligatòria, podent faltar a només dues de les sessions de l'assignatura.
b) exposició oral a classe d'una resolució. Per superar aquesta activitat caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.
c) una prova final escrita de caràcter teòric i pràctic que persegueix que l'estudiant pugui fer un ús efectiu dels coneixements adquirits al llarg del curs. Per superar aquesta activitat caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La no realització de l'exposició oral o de la prova final comportarà la qualificació de l'estudiant com a No Presentat.

Avaluació única:
L’estudiant pot renunciar a l’avaluació continuada i acollir-se excepcionalment a l’avaluació única, que consistirà en un examen previst en la data que consta al calendari d’exàmens del Grau en Dret estructurat en dos casos per resoldre raonadament i en quatre preguntes teòriques.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Les tutories es poden concertar per correu electrònic o a l’aula i es realitzaran a la mateixa aula, de forma individual o grupal.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

La comunicació amb l’estudiantat es durà a terme a l’aula, presencialment, i en línia, a través del correu electrònic i el Moodle de l’assignatura.

Observacions

1. convalidació d'assignatures cursades per estudiants Erasmus

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
Si la docència s’hagués d’adaptar a una situació de confinament, les sessions presencials passaran a desplegar-se en línia.

Modificació de l'avaluació:
En situació de confinament, totes les activitats d’avaluació es realitzaran en línia.

Tutoria i comunicació:
En situació de confinament, les tutories es concertaran per correu electrònic i es duran a terme en línia.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.