Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2023
Descripció:
Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles VII al XV. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria de les obres de major significació històrica i cultural, els papers dels promotors i els artistes, així com els processos de gestació de significats i de transferència i reinterpretació de formes i estructures espacials d'ús eclesiàstic i civil.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Alejandro Piñel Bordallo  / Marc Sureda Jubany
Idioma de les classes:
Català (50%), Castellà (50%)

Competències

  • CG2- Comunicar-se oralment i per escrit de manera clara, coherent i correcta
  • CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CE42- Adquirir, interpretar i aplicar els fonaments de la teoria de l'art i el pensament estètic al coneixement integral i integrat del fet artístic
  • CE47- Reunir i interpretar dades rellevants que permetin elaborar treballs acadèmics i / o informes professionals sobre el valor i la significació d'una obra o conjunt d'obres i del seu abast social

Continguts

1. Temes desenvolupats a clase: BLOC I (Marc Sureda) 1: La conquesta carolíngia i la constitució de la Marca Hispànica. Els actors de la represa artística: comtes, bisbes i altres promotors. El registre material i la terminologia. La construcció i les formes de la primera arquitectura comtal. 2: Les esglésies catalanes del segle X i la interpretació regional d’espais litúrgics per al ritu romanofranc. Sant Miquel de Cuixà, primer gran projecte conservat d’espai litúrgic complexe. 3: Continuïtats i mutacions a tombants de l'any Mil. Sant Pere de Rodes i la tradició arquitectònica monumental. Testimonis d'escultura, pintura mural i arts de l’objecte. 4: La irrupció del «primer art romànic» i les noves esglésies catalanes dels dos primers terços del segle XI. Els projectes arquitectònics de l’abat i bisbe Oliba. 5: Miniatura, orfebreria i arts de l’objecte a la primera meitat del segle XI: l’exemple de Ripoll. Altres centres productors: orfebreria desapareguda, escrivans i miniaturistes. 6: El pas cap a l’arquitectura del romànic ple i la perduració d’estilemes anteriors: raons per a un canvi de plàstica mural. Catedrals, monestirs i canòniques catalanes al segle XII. 7: La represa de l’escultura monumental als comtats catalans: claustres i portalades. L’escultura rossellonesa i la «producció seriada»: Cuixà i Serrabona. La primera onada tolosana: Solsona, Ripoll i Vic. La monumentalització dels claustres: Galligants, Rodes, Ripoll, Girona, Sant Cugat, L’Estany, Sant Benet de Bages. El Mestre de Cabestany. 8: L’eclosió pictòrica. Discursos visuals i relacions internacionals en la pintura mural: Pedret, Burgal, Taüll; mestre d’Osormort. Els paviments de mosaic. Mobiliari litúrgic en pedra: baldaquins i cancells. 9: El mobiliari litúrgic de fusta pintada: frontals, laterals i baldaquins. Aparició i desenvolupament de les imatges per al culte i la escenografia ritual: crucifixos, majestats, davallaments i marededeus. 10: Les grans fàbriques del segle XIII a la recerca d’un nou sistema constructiu i llenguatge decoratiu: les catedrals de Lleida i Tarragona. 11: El triangle cistercenc tarragoní: Poblet, Santes Creus i Vallbona. Una nova arquitectura per a l’espiritualitat mendicant: franciscans i dominics. 12: El desenvolupament de l’arquitectura gòtica meridional en terres catalanes i la recerca dels límits constructius. Les seus de Barcelona i Girona. Els projectes de Berenguer de Montagut a Santa Maria del Mar i Santa Maria de Manresa. La catedral de Palma de Mallorca. Els tallers gironins i el comerç de la pedra tallada. 13: Les arts visuals a l'alba del gòtic. Pintura: de l'«art del 1200» al gòtic lineal. Escultura funerària: de les primeres tombes amb jacent al projecte de Bellpuig de les Avellanes. El Mestre Bartomeu de Girona. // BLOC II (Alejandro Piñel): 1: Art hispà del regne got. Problemes interpretatius. Debats en la identificació i naturalesa de l’art abans i després de la conversió de Recared. Repertori figuratiu. El discurs de la Història de l’Art i de l’Arqueologia. 2: La irrupció de l’Islam. La configuració de les primeres estructures arquitectòniques i el desenvolupament de les grans estructures religioses i polítiques califals. El repertori ornamental omeia i els contactes amb l’art cristià peninsular. 3: La monarquia astur i la herència religiosa, cultural, política i artística dels hispans. 4: Córdoba califal: Mesquita i Medinat al-Zahra. Ivoris i arquitectura. Art Taifal. Un centre artístic internacional: Lleó. 5: Art i arquitectura del segle x: el mossàrab, un concepte per a debat. Arquitectura i ornamentació per a la litúrgia hispana en el regne de Lleó: de Cantàbria a la vall del Duero. La gran miniatura endògena hispana. 6: Un mon en transformació: la segona meitat del segle XI en els regnes centrals i occidentals de la península ibèrica. El canvi de litúrgia i les noves articulacions dels espais de culte. 7: Art en el Camí. De Jaca a Compostela, passant per Toulouse. L’Antiguitat com model, inspiració i recolzament ideològic i institucional. 8: El final del camí: la catedral de Santiago de Compostel·la com a paradigma del romànic europeu (arquitectura i escultura). 9: La culminació de la catedral de Santiago de Compostel·la: el mestre Mateo i l'escenografia de la Glòria i el Regne. 10: La monumentalització del claustres: programes iconogràfics, valors simbòlics i iconològics. De Silos a Pamplona. 11: Aragó: Bagüés i el seu desplegament programàtic. Les manifestacions castellà-lleoneses: Sant Isidoro, Berlanga, Maderuelo i Segòvia. 12: Territoris de frontera, punts de transició: les catedrals de Salamanca i Àvila en el context de l'evolució arquitectònica. El “protogòtic”. 13: Dependències i particularismes respecte als plantejaments septentrionals. Mestres estrangers, deixebles autòctons. La construcció de les catedrals en un context d'expansió territorial i exaltació episcopal. Programes escultòrics i convocatòria d’audiències urbanes: Tudela, Tui, Burgos, León i Toledo. Visió transcendent: vitralls. ################### Nota: la darrera o les dues darreres sessions del curs, segons el nombre d’alumnes, estaran destinades a l’exposició dels treballs preparats en parelles

2. TEMES A TREBALLAR EN PARELLES I EXPOSAR A LES DARRERES SESSIONS DEL CURS(cada parella ha de triar un tema): ##La introducció de l’italianisme pictòric. Artífexs italians a la Corona d’Aragó. Ferrer Bassa, pintor i miniaturista, i la seva problemàtica; Arnau Bassa. El segon italianisme pictòric: els Destorrents i els Serra. Recepcions de l'italianisme a Mallorca, Aragó i València. ##Els sobirans de la Corona d’Aragó durant el tres-cents (Jaume II, Pere el Cerimoniós i Marti l’Humà) com a promotors artístics. Mausoleus i palaus; drassanes, llotges i residències benestants a les capitals de la Corona. La contribució burgesa a la configuració del paisatge arquitectònic urbà. ##L'escultura trescentista catalana: de les aportacions foranes (Jean de Tournai, Aloi de Montbrai, Joan Avesta, Lupo di Francesco) als mestres locals (Bernat Saulet, Jaume Cascalls, Bartomeu de Robió, Pere Moragues, Guillem Seguer, Guillem Morey). Els retaules de pedra. Artistes-empresaris i producció seriada. ##Orfebreria i minatura. El conjunt de l'altar major de la catedral de Girona. El retaule de Salas (Osca). Reliquiaris, ostensoris i promocions litúrgiques i devocionals: els Corporals de Daroca, el conjunt de la Custòdia de la catedral de Barcelona, la Verònica de la Verge de la catedral de València. Creus processionals, veracreus, calzes i altre utillatge litúrgic. La producció i decoració de manuscrits jurídics i religiosos; les miniatures de les haggadot jueves. ##Art i arquitectura del 1400. Del Palau del rei Martí a Poblet al de la Generalitat a Barcelona. L'arquitecte i escultor Guillem Sagrera: la Llotja de Mercaders de Mallorca, la Sala dei Baroni al Castel Nuovo de Nàpols, el Portal del Mirador a la catedral de Palma. Les promocions i la política cultural d'Alfons el Magnànim. ##La controvèrsia arquitectònica sobre la catedral de Girona: una nau o tres? Les visures de 1386 i 1416-17. Mestres convocats i obres de referència en una i altra consulta. Reis, canonges i bisbes implicats en l'obra de la seu. Parers tècnics i estètics dels actors implicats. La nau única i els espais unitaris en l'arquitectura gòtica meridional. ##L'escultura internacional. Jordi de Déu. Pere Sanglada i la catedral de Barcelona. L'última generació de l'escultura catalana: Antoni Canet i Pere Oller. Pere Joan i els retaules majors de les seus de Tarragona i Saragossa. ##Pintura internacional. El gran desenvolupament del retaule de taules pintades en escenaris litúrgics principals i secundaris. El primer internacional: Lluis Borrassà i el seu taller; Jaume Cabrera, Ramon de Mur, Joan Mates i altres artífexs. L'onada flamenca i el segon internacional: Bernat Martorell, Lluís Dalmau, Jaume Ferrer. La darrera pintura gòtica: Jaume Huguet, el taller dels Vergós i altres artífexs. El focus valencià: Marçal de Sax, Gherardo Starnina, Jaume Baçó "Jacomart", Joan Reixach, Pere Nicolau, Miquel Alcanyís, Gonçal Peris. ##El regne nazarí i el súmmum de la subtilesa: l’Alhambra de Granada. ##Els focus de penetració del gòtic internacional en el regne de Castella i Lleó: Salamanca i els Delli. ##El gran Gil de Siloe: estilemas nòrdics, ofici excel·lent i originalitat de dissenys i programes al servei de reis i prelats. Exaltació de la dinastia i de la majestat monàrquica en els sepulcres de Miraflores; singularitat iconogràfica i compositiva dels retaules de fusta policromada (Miraflores i catedral de Burgos). ##Bartolomé Bermejo, un genial mestre hispà de formació nórdica. ##El model flamenc en el regne de Castella. Pintors al servei de la noblesa i la burgesia: Jorge Inglés, el Maestro de Sopetrán i Diego de la Creu. ##Pintors i miniaturistes a l'entorn d'Isabel la Catòlica. Llibres i biblioteques: Marquès de Santillana. ##Pintors i miniaturistes a l'entorn d'Isabel la Catòlica. Llibres i biblioteques: Marquès de Santillana. ##Els cadirats de cor: programes piadosos i lúdics; els límits de l'anatomia humana. Rodrigo Alemany a Toledo.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 4,50 16,00 0 20,50
Prova d'avaluació 4,00 0 0 4,00
Sessió expositiva 19,00 60,00 18,00 97,00
Sessió participativa 5,00 0 0 5,00
Sessió pràctica 1,50 11,00 0 12,50
Sortida de camp 3,00 8,00 0 11,00
Total 37,00 95,00 18,00 150

Bibliografia

  • Español, Francesca (2007 ). El Romànic català . Barcelona: Angle. Catàleg
  • Yarza, Joaquín (cop. 2003 ). Claustros románicos hispanos . León: Edilesa. Catàleg
  • Yarza, Joaquín ([2003] ). La Nobleza ante el rey : los grandes linajes castellanos y el arte en el siglo XV . [Madrid]: El Viso. Catàleg
  • Yarza, Joaquín Fité i Llevot, Francesc, 1948- (1999 ). L'Artista-artesà medieval a la Corona d'Aragó : actes : Lleida, 14, 15 i 16 de gener de 1998 . [Lleida]: Universitat de Lleida [etc.]. Catàleg
  • Yarza, Joaquín (1997 ). Arte y arquitectura en España 500-1250 (8ª ed.). Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Español, Francesca (2001 ). Els Escenaris del rei : art i monarquia a la corona d'Aragó . Manresa: Angle :Caixa de Manresa. Catàleg
  • Español, Francesca (cop. 1995 ). El Escultor Bartomeu de Robio y Lleida : eco de la plástica toscana en Catalunya . Lleida: Universitat de Lleida. Catàleg
  • Yarza, Joaquín Melero Moneo, María Luísa (2001 ). Imágenes y promotores en el arte medieval : miscelánea enhomenaje a Joaquín Yarza Luaces . Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Catàleg
  • Pladevall i Font, Antoni (2002- ). L'Art gòtic a Catalunya . Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Catàleg
  • Molina Figueras, Joan (2003 ). Bernat Martorell i la tardor del gòtic català : el context artístic del retaule de Púbol . Girona: Museu d'Art de Girona. Catàleg
  • García Guinea, Miguel Ángel (2002-2007 ). Enciclopedia del Románico en Castilla y León . Aguilar del Campoo: Fundación Santa María La Real. Centro de Estudios del Románico. Catàleg
  • García de Castro Valdés, César (1995 ). Arqueología cristiana de la Alta Edad Media en Asturias . Oviedo: Real Instituto de Estudios Asturianos. Catàleg
  • García de Castro Valdés, César (DL 2004 ). Arte prerrománico en Asturias . Oviedo: Nobel. Catàleg
  • Maravillas de la España medieval : tesoro sagrado y monarquía (D.L. 2001 ). [León]: Junta de Castilla y León :Caja España. Catàleg
  • Monjes y monasterios hispanos en al Alta Edad Media (DL 2006 ). Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real :Monasterio de Santa María la Real. Catàleg
  • Monjes y monasterios hispanos en al Alta Edad Media (DL 2006 ). Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real :Monasterio de Santa María la Real. Catàleg
  • Momplet Míguez, Antonio Eloy (cop. 2004 ). El Arte hispanomusulmán . Madrid: Encuentro. Catàleg
  • Grabar, Oleg (1980 ). La Alhambra : iconografía, formas y valores . Madrid: Alianza. Catàleg
  • López Quiroga, Jorge (2007 ). Monasteria et territoria : elites, edilicia y territorio en el Mediterráneo medieval (siglos V-XI) : Universidad Autónoma de Madrid (UAM), Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR), Museo de San Isidro (Madrid),18. Oxford: John and Erica Hedges. Catàleg
  • Martínez Tejera, Artemio Manuel (2005 ). El Templo del Monasterium de San Miguel de Escalada : "arquitectura de fusión" en el reino de León (siglos X-XI) . Rivas Vaciamadrid: Asociación para el Estudio y Difusióndel Arte Tardoantiguo y Medieval. Catàleg
  • Fernández-Ladreda, Clara (2002 ). El arte románico en Navarra . Pamplona: Gobierno de Navarra. Departamento de Cultura yTurismo. Institución Príncipe de Viana. Catàleg
  • Franco Mata, Ángela (2004 ). Patrimonio artístico de Galicia y otros estudios : homenaje al ... Serafín Moralejo Álvarez . Santiago de Compostela: Xunta de Galicia. Catàleg
  • Las Catedrales de Galicia (2005 ). Trobajo del Camino (León): Edilesa. Catàleg
  • Alcoy i Pedrós, Rosa (cop. 2004 ). San Jorge y la princesa : diálogos de la pintura en Cataluña y Aragón : el siglo XV . Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Catàleg
  • Gómez-Moreno, Manuel (1998 ). Iglesias mozárabes : arte español de los siglos IX a XI . Granada: Universidad de Granada. Catàleg
  • Bango Torviso, Isidro G (1989 ). Alta Edad Media : de la tradición hispanogoda al Románico. [Madrid]: Sílex. Catàleg
  • Bango Torviso, Isidro G (1992 ). El Románico en España . Madrid: Espasa Calpe. Catàleg
  • Bango Torviso, Isidro G (2003 ). Remembering Sepharad : Jewish culture in medieval Spain :Washington National Cathedral May 9-June 8, 2003 . [Madrid]: State Corporation for Spanish Cultural Action Abroad. Catàleg
  • Barral i Altet, Xavier (1981 ). L'Art pre-romànic a Catalunya : S. IX-X . Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Barral i Altet, Xavier (2009 ). L'Art romànic català a debat . Barcelona: Edicions 62. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Classes expositives (50%): 3cr (CT1, CT7, CT8, CT15, CE16) Examen del contingut del temari donat a les classes 65
Sortides de camp (10%) = 1,2cr (CT3, CT8, CE16) Serà obligatori lliurar una memòria escrita individual 5
Classes teòric-pràctiques : 1,2cr (10%) (CT1, CT3,CT7, CE14 ) Un treball sobre continguts de l'assignatura en parelles 15
Anàlisi de casos (10%) = 1,2cr (CT3, CE14, CE21) Es realitzarà sengles treballs individuals a partir de la bibliografia exigida 15 No

Qualificació

***“Si es detecta la realització fraudulenta (ús d'informació sense autorització, utilització d'informació falsa, utilització de dispositius no autoritzats, suplantació de la identitat, plagis totals o parcials, compra i venda de proves, pràctiques i treballs, etc) de qualsevol dels exercicis exigits en l’avaluació d’una assignatura, comportarà la no superació de l’assignatura, amb independència del procés disciplinari que es pugui seguir contra l’estudiant infractor****


Un examen sobre les classes expositives i les participatives 65%; un treball sobre continguts de l'assignatura en parelles 15%; ressenyes de 4 lectures 15%; memòria de les sortides de camp 5%
NO s'admetrà ni avaluarà cap treball que no estigui presentat d'acord amb els estàndards de correcció lingüística i formal pròpies de l'àmbit universitari (ús de processador de textos, notes, citacions bibliogràfiques, etc).
#####
El tema del TREBALL SOBRE CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA EN PARELLES s'acordarà amb el professor de l'àrea respectiva com a màxim de tard l'1 DE NOVEMBRE DE 2023. Es recomana molt especialment concertar amb el professor de l’àrea a la qual pertanyi el treball una sessió de tutoria durant el mes de desembre, a fi de contrastar i guiar el progres de la tasca. Durant una o dues sessions del mes de gener de 2024, les darreres del curs, es farà una presentació oral dels treballs en parelles amb la presència dels dos membres de l'equip docente. Durant aquestes sessions cada equip lliurarà la versió escrita definitiva del treball, i tant el contingut d’aquest com el desenvolupament de l’exposició oral seran tinguts en compte per a l'avaluació d'aquesta tasca.
######
Les RESSENYES INDIVIDUALS DE LECTURES seran lliurades als professors fins el dia 12 de GENER de 2024 a les 12.00 del migdia per correu electrònic. No s'admetrà cap tasca d’aquesta mena que sigui lliurada més tard d’aquesta data i hora.

Materials d’estudi: Nou textos on s’estudien diferents obres i periodes de Art Medieval hispà. Tots estan disponibles en internet (accès obert) o en Biblioteca Barri Vell (UdG).

Amb aquests materials, els alumnes hauran de realizar 4 comentaris de text, a escollir entre els dels dos blocs següents:

1 d'aquests 3:
-a) Dos capítols del llibre de Carles Mancho (ed.), El Brodat de la Creació de la catedral de Girona, 2018 (Biblioteca Barri Vell)
-b). El llibre de Antonio Almagro, Palacios medievales hispanos https://digital.csic.es/handle/10261/19801
-c) Dos capítols del llibre de Gerardo Boto (coord.), La catedral de Tarragona: arquitectura, discursos visuales y liturgia (1150-1350), 2022 (Biblioteca Barri Vell).

3 d’ aquests 6:
a) F. Pereda, El cuerpo muerto del rey, Gil de Siloé y la imaginación escatológica -- https://revistas.uam.es/anuario/article/view/2471
b) Ruiz Souza, La planta centralizada en la Castilla bajomedieval: entre la tradición martirial y la qubba islámica. Un nuevo capítulo del particularismo hispánico -- https://revistas.uam.es/anuario/article/view/2469/0
c) A. García, “Imágenes vivientes: Idolatría y herejía en las Cantigas de Alfonso X el Sabio” https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/imgenes-vivientes-idolatra-y-hereja-en-las-cantigas-de-alfonso-x-el-sabio-0/html/0235cf56-82b2-11df-acc7-002185ce6064_11.htm
d) J. Molina, Bartolomé Bermejo y el arte de pintar -- https://www.academia.edu/37559109/_Bartolomé_Bermejo_y_el_arte_de_pintar_in_Bartolomé_Bermejo_cat._exp._Madrid_Museo_del_Prado_Joan_Molina_Figueras_ed._Madrid_Museo_del_Prado_2018_pp._13-59
e) F. Español, “La política artística de Jaume II: els sepulcres reials i al claustre de Santes Creus portantveus àulics”. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3859051
f) Gerardo Boto - Marc Sureda, "Les cathédrales romanes catalanes. Programmes, liturgie, architecture", Cahiers de Saint Michel de Cuxa, XLIV, 2013, p. 75-89 -- https://www.academia.edu/4917990/Gerardo_Boto_-_Marc_Sureda_Les_cathédrales_romanes_catalanes._Programmes_liturgie_architecture_Cahiers_de_Saint_Michel_de_Cuxa_XLIV_2013_p._75-89

Tipologia dels treball-comentaris: hauran de ser textos originals on s'analitzi de manera sintètico-crítica un article, llibre o capítols de llibre proposat pel professor. L’extensió màxima de cada treball és de 1100 paraules, notes incloses -qualsevol treball que superi aquesta extensió no serà avaluat. No cal dir que les referències a d’altres autors, textos o materials han d’estar adequadament indicats en nota. Qualsevol plagi d’un altre text, transcripció extensa sense oportuna indicació de cita o text (o fragment) generat per intel·ligència artificial implicarà la invalidació del treball. Els treballs s’hauran d’enviar al correu dels professors: alejandro.pinel@udg.edu / marc.sureda@udg.edu en la data indicada més amunt, sense possibilitat de prórroga.

Les MEMÒRIES DE LES SORTIDES DE CAMP hauran de ser escrits originals que resumeixin o comentin els continguts exposats durant les visites programades en el marc de l’assignatura. Idealment, a principi de curs es programaran dues visites a monuments d’interès, un per a cadascun dels blocs temàtics de l’assignatura. Els comentaris tindran una extensió d’unes 1.100 paraules cadascun. El termini màxim de lliurament serà el dia de la prova escrita.
En casos especials i justificats d’impossibilitat d’assistència a les visites, es podrà pactar amb l’equip docent un treball alternatiu, substitutiu de la memoria corresponent.

La PROVA ESCRITA comptarà amb una part d'identificació de 10 imatges (5 per a cada bloc temàtic) i una altra d'exposició raonada de dos temes (un per a cada bloc temàtic).
Serà matèria avaluable a l'examen tant els temes exposats a classe pels professors com els analitzats per cada grup d'alumnes en els seus respectius treballs.
La recuperació tindrà lloc tan aviat com es pugui i ho permeti l'administració del centre.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La realització i lliurament de cadascuna de les tasques avaluables és obligatòria per a aprovar l'assignatura
Obtindrà la qualificació global de NO PRESENTAT l’alumne/a que:
-no es presenti a la prova escrita, o s’hi presenti però decideixi no lliurar-la;
-no realitzi alguna de les altres tasques avaluables o la suma total de percentatges de cadascuna de les parts avaluables sigui igual a 0 (ressenyes de lectures, treball en parelles, memòria de visites), o no lliuri el treball o treballs corresponents a aquestes dins els terminis fixats.

Avaluació única:
Examen final que abastarà la totalitat de la matèria de l'assignatura A UNA ÚNICA PROVA. SERÀ MATÈRIA D'EXAMEN 1) LA MATÈRIA PRESENTADA A LES CLASSES; 2) TOTES LES LECTURES (4 en total); 3) EL CONTINGUT DE LES VISITES.
Tindrà format ESCRIT a les aules de la Facultat de Lletres.
La recuperació tindrà lloc tan aviat com es pugui i ho permeti l'administració del centre.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0 del total ponderat de les tasques avaluables. Cal haver realitzat totes les tasques (examen, treball en parelles, ressenyes de lectures, memòries de visites) de manera que de cada percentatge de la nota total se n’hagi obtingut una qualificació parcial.
HI HA LA POSSIBILITAT D'EXAMINAR-SE DEL CONTINGUT DE TOTA L'ASSIGNATURA A UNA ÚNICA PROVA. SERÀ MATÈRIA D'EXAMEN ELS TREBALLS COL·LECTIUS, LES LECTURES, ELS CONTINGUT DE LES VISITES I LA MATÈRIA PRESENTADA A LES CLASSES.

Tutoria

Es farà al despatx dels professors. També per meet i email.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

Es farà tant en manera presencial com on-line

Observacions

En la mesura del possible es realitzaran al menys dues sessions de classe en tres divendres, bé de contingut teòric, pràctic o de seminari

Modificació del disseny

Tutoria i comunicació:
Tutories es faran presencials o, si s'escau, per un sistema de videoconferència (meet).

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.