Estudia

Horaris:

• 1; Aprendre a aprendre, motivació per la qualitat en el treball
• 2; Capacitat de raonament crític, lògic i creatiu tant de forma escrita com a oral
• 3; Capacitat d'anàlisis i síntesi del material de l'assignatura
• 4; Capacitat d'organització i planificació mitjançant objectius i estratègies concrets - treballar de forma col·laborativa
• 5; Maduresa intel·lectual i aprenentatge autònom/ treballar de forma autònoma amb iniciativa
• 6; Capacitat d'aplicar els coneixements a la pràctica
• 7; Coneixement i habilitat per utilitzar les diferents fonts d'informació i de documentació
• 8; Capacitat de cercar, organitzar i interpretar informacions referides a l'història de la criminalitat
• 9; Conèixer els caràcters bàsics de la història de la criminalitat i de la criminologia com a ciència
• 10; Conèixer les característiques bàsiques de la història moderna i contemporània europea
• 11; Capacitat per comprendre el caràcter dinàmic i interdisciplinari de l'estudi de la criminalitat i del seu control
• 12; Capacitat per a l'anàlisi de les realitats socials complexes que definien en cada època les doctrines i la pràctica penal
• 13; Conèixer els antecedents clàssics i medievals del pensament penal
• 14; Conèixer els principals autors i textos del pensament penal i criminològics europeus de les èpoques moderna i contemporània
• 15; Capacitat de comprendre amb profunditat els textos penals del passat
• 16; Assolir una visió històrica, crítica i constructiva del material històrico-penal amb atenció als aspectes interdisciplinaris
• 17; Preoccupació del professorat per l'aprenentatge de l'estudiant, disponibilitat per orientar-lo
• 18; Fluïdesa en la comunicació entre professorat i alumnes
• 19; Ènfasi en el pro`´es i en els resultats de l'aprenentatge de l'estudiant, responsabilitat compartida

1. INTRODUCCIÓ

          1.1. Presentació del programa de l’assignatura . Explicació de la metodologia a seguir. Determinació dels objectius del curs a assolir.

          1.2. La importància de la visió i metodologia històrica per a comprendre el concepte de la criminalitat en el sí de les diferents societats, estudiant els processos socials i els desenvolupaments jurídics i penals.

          1.3. Delimitar els diversos camps científics que tenen com a objecte l’estudi de la conflictivitat social: criminologia / dret penal/ dret processo-penal / dret penitenciari/ criminalística. Criminologia, ciència interdisciplinària.

          1.4. Els autors de l’època antiga i els pensadors cristians.

2. Cultura jurídica comuna a Europa : de la fi de l' època medieval fins al segle XVIII.

          2.1. La societat feudal : coercions i conflictivitat feudals.

          2.2. El declivi de la justícia penal medieval als segles XIV i XV: l' involució del dret consuetudinari . Crims i penes. De les transaccions privades cap a la repressió del poder públic.

3. El pas de la justícia medieval a la justícia criminal clàssica dels segles XVI i XVII.

          3.1. La societat de l’època moderna: expansions i conflictes. Les fases de la formació de la monarquia La societat burgesa .

          3.2. La revolució militar, les guerres . Pobres i pauperitzables. La resposta de la societat: la marginalització dins d’una societat estamental. La criminalitat rural. Galeres, manicomis, hospicis, presons.

          3.3. Els primers pensadors: Grotius, Hobbes, Locke , Mabillon.

4. El segle XVIII: el moviment de la Il•lustració

          4.1. La societat del fi de l’Antic règim. Respostes de la societat i de la monarquia absoluta.

          4.2. L’ideari de la Il•lustració . Montesquieu.

          4.3. El pensament de Beccaria: la primera sistematització penal. La seva influència. La etapa precientífica de la criminologia

          4.4. La revolució francesa

          4.5. J. Bentham i J. Howard : l’estat de les presons

5. El segle XIX: una societat cada vegada més poblada, més industrial, més urbana, més plural i més individualista

          5.1. Els canvis socials de la primera meitat del segle. En camí del naixement del dret penal modern. El liberalisme i el nacionalisme.

          5.2. La era de les primeres codificacions i els codis clàssics del mitjans del segle

          5.3. Les primeres construccions teòriques de la criminologia

          5.4. La societat urbana i el conflicte de cultures. La criminalitat urbana.

6. Finals del segle XIX: els canvis substancials

          6.1. Les grans qüestions de la època: canvis de mentalitat sobre crims, delictes, penes i càstigs.

          6.2. ‘Criminalització’ i ‘descriminalització’ : una nova concepció de la infantesa.

          6.3. L’efervescència del moviment codificador.

          6.4. Neix i es consolida una nova ciència : la criminologia, disciplina empírica : el positivisme – la visió antropo-biológica de l’escola italiana: Lombroso, Ferri, Garofalo

          6.5. La resposta: una visió més social: les escoles intermèdies

7. La criminologia en el segle XX: les grans qüestions

          7.1. les guerres mundials i la criminologia

          7.2. Els grans debats : objectius de les sancions – intervenció penal – funcionament de la justícia penal.

          7.3. Globalització i criminalitat .

8. Criminalitat, control i dret penal en Espanya en els segles XVIII i XIX.

• Antonio García-Pablos de Molina (2003). Tratado de criminologia. Valencia: tirant lo blanch.
• César Herrero Herrero (1997). Criminologia. Madrid: Dykinson.

Activitats d'avaluació:

Aquesta assignatura s’imparteix en règim de semi – presencialitat, en conseqüència, adquireix una màxima rellevància el treball dirigit que ha de desenvolupar l’estudiant fora de l’horari de classe.

Al llarg del curs es desenvoluparan diversos tipus d’activitats.

1. L’assistència a les classes presencials no és obligatòria, però altament recomanada.
2. La part expositiva de les classes explica els conceptes fonamentals del programa de l’assignatura i en constitueix el material bàsic: l’assistència és recomanada i serà positivament avaluada.
3. Una segona part de cada classe es reservarà al comentari de textos especialment escollits per cada lliçó. Aquestes lectures formen part de les activitats no presencials de l’assignatura : els estudiants han de donar testimoni de les lectures de manera oral o escrita. En aquests moments el professor valorarà l’aptitud adquirida pels estudiants, la profunditat de les seves intervencions i la comprensió acreditada dels continguts de cada lliçó.
4.Les lectures i el treball individual a presentar formaran la part essencial de la qualificació,l' assistència - necessària per a l'aprenentatge - i la participació serà molt positivament valorada.
5. Els 5 controls de lectura són obligatoris i representaran el 60 % de la nota final: consta la preparació i presentació de 5 comentaris de text, cada un de unes 3-4 pàgines.
6. El treball individual (10 pàgines) - que mereixerà el 40 % de la qualificació final - té com a objectiu l'iniciació dels estudiants en la metodologia del treball autònom tot insistint en la recerca de noves informacions i en el seu processament independent i crític.
7. Les tutories signifiquen una via de molta valor pedagògica i una consegüent possibilitat d' auto-aprenentatge pels estudiants. L'horari de les tutories serà els dimarts entre les 16 i 18 hores els dies que no hi ha clase presencial.
8. Totes les persones que optin de cursar l'aasignatura en format presencial , podran optar pels criteris d'avaluació presencial: en lloc de presentar els treballs en forma escrita, poden optar pels controls de lectura fetes a classe.

La bibliofrafia bàsica de l'assignatura seran parts de les obres d'Antonio García-Pablos de Molina i de César Herrero Herrero que figuren en la fitxa docent.

El material per als seminaris /controls de lectura es trobarà penjat a la pàgina de l'assignatura.

A través de copisteris s'els facilitarà als alumnes material complementari per als punts més importants del programa.

Els apunts de les classes explicatives igualment tindrán una màxima importància tant en el moment del comentari de textos com a l'elaboració de treballs finals.