1. L’atenció a les necessitats educatives dels alumnes amb deficiències comporta l’aplicació de programes curriculars diferenciats i/o adaptats dels ordinaris en els quals s’han de prioritzar fonamentalment continguts referents a:
2. · L’adquisició de l’autonomia personal i social
3. · El desenvolupament de les actituds i capacitats de comunicació interpersonal
4. · L’adquisició d’hàbits, destreses i coneixements bàsics que tendeixen a la comprensió de la realitat més immediata en la mesura de les possibilitats de cadascun dels alumnes.
5. L’aplicació dels programes curriculars comporta l’adopció de criteris de màxima funcionalitat amb l’objectiu que els alumnes puguin afrontar les necessitats bàsiques de la vida quotidiana, integrar-se en el seu entorn social i participar també en les diverses activitats que el centre promogui. Els aprenentatges s’han de fer a partir d’un criteri fonamental: els alumnes han d’aprendre allò que els serà útil a la vida, sobretot després de l’escola.
6. Aquesta assignatura proposa donar a conèixer les àrees factibles de ser desenvolupades en educació musical quan aquesta va dirigida a persones amb necessitats educatives especials derivades d’una deficiència.
7. La música forma part de la vida de les persones. L’infant rep la música com una de les primeres sensacions que li arriben des del mateix moment de néixer: “Si volem que cada infant desenvolupi d’una manera global tota la seva personalitat, la música ha de tenir un lloc en la seva educació”. (Malagarriga Rovira, M.T.; Busqué Barceló, Montserrat, 1982:9).
8. La complexitat de l’educació especial implica l’assoliment d’uns objectius educatius per part d’alumnes amb unes necessitats educatives molt específiques fruit d’una deficiència que els genera una discapacitat. L’educació musical ajuda en el creixement de les persones. A través de la música eduquem l’oïda, la veu, el ritme, el gust estètic, la imaginació, l’expressió i la representació. És necessari que les persones puguem desenvolupar alguna pràctica artística al llarg de la nostra vida. La música ocupa un lloc molt privilegiat puix que ens arriba a través de diversos mitjans. Viure sense la música, avui, és del tot impossible.
9. L’educació musical amb persones amb deficiències presenta dos grans àmbits de treball: primer, com a àrea curricular , com són les matemàtiques, el llenguatge, etc; segon, com a teràpia, per a millorar l’afectivitat, la conducta, la perceptivomotricitat, la personalitat, la comunicació, el llenguatge, les funcions psicofisiològiques, etc.
10. Activa
11. Receptiva – Activa Interdisciplinari
12. EDUCACIÓ MUSICAL
13. Àrea Curricular
14. Teràpia
15. Receptiva
16. L’educació musical amb persones amb deficiències pot construir-se en base a allò que comunament fem com si de qualsevol altra àrea curricular es tractés en el ben entès de que estem davant d’uns subjectes que presenten alguna limitació física, psíquica, sensorial, orgànica, etc; i, també, l’educació musical pot construir-se com a teràpia basada en la producció i audició musical quan aquesta l’usem donades les enormes possibilitats que té com a art expressiva i de comunicació: destaquem, per tant, el valor de la música per afavorir l’expressivitat per mitjà dels sentiments. Per exemple, el ritme i el so poden proporcionar recursos per a desenvolupar la psicomotricitat , la percepció, el llenguatge, l’atenció, etc. Els especialistes en la reeducació dels trastorns de la comunicació, l’audició i el llenguatge s’ocupen també com el mestre d’educació musical, de l’estimulació i adequació dels òrgans que intervenen en la veu, la discriminació i la parla.
17. Dins aquest context, el treball a l’àrea de música amb l’alumnat ens vindrà condicionada en funció del nivell de participació (Receptiva- Participativa) i també com l’educació musical pot acabar essent un element d’intercomunicació entre les diferents disciplines curriculars que impartim al centre.
18. L’educació musical (Lacarcel, J. 1990), ha suposat una acció beneficiosa per a alumnes amb necessitats educatives especials donat que:
19. · La música com a mitjà d’expressió i de comunicació, afavoreix el desenvolupament emocional, millora les percepcions, la motricitat i l’afectivitat
20. · Afavoreix la manifestació de tensions, problemes, inquietuds, pors, bloqueigs, alleugerint i reduint la situació d’angoixa.
21. · Consegueix que s’estableixi una comunicació a través de l’art i aquesta és més inmediata i profunda que la paraula.
22. · Els estímuls rítmics augmenten el rendiment corporal. També augmenten, conseqüentment, el reg sanguini cerebral.
23. · Alguns alumnes amb certs trastorns conductuals, per exemple, responen a l’estímul musical més que a cap altre.
24. Per exemple, a partir del model de treball que exposa (Carré, A., 2001), alguns dels objectius de la pràctica musical amb persones amb deficiències poden ser, entre altres, per a:
25. · Afavorir la comunicació
26. · Exercir la mobilitat
27. · Treballar la respiració
28. · Millorar el comportament
29. · Estimular l’audició
30. · Enriquir la prosòdia del llenguatge
31. · Invitar a la imaginació i a la representació mental
32. · Afavorir la relaxació i la tranquil·litat
33. · Fer us de la creativitat
34. · Millorar l’atenció i la concentració
35. · Exercitar la memòria a curt i mig termini
36. · Oferir un temps ple de plaer musical compartit
37. Per a dur a terme algunes d’aquestes propostes amb alumnes amb necessitats educatives especials, les activitats musicals proposades (sessions de treball amb l’alumnat que cursarà aquesta assignatura) tenen a veure amb classes pràctiques i teòriques que contextualitzin el que hem anat anomenant. Com podem fer front a través de la pedagogia musical a les discapacitats i com podem impartir educació musical a uns alumnes amb unes necessitats educatives molt específiques és el veritable objectiu d’aquesta assignatura que ha de facilitar elements de treball, recursos i estratègies per als futurs mestres d’educació musical que els ajudin a anar contextualizant tot allò que estan aprenenent en la seva formació com a docents.