Departament de Geografia > Una planta invasora cobreix una gran extensió de el riu Tajo al Parc Nacional de Monfragüe
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Departament de Geografia

Una planta invasora cobreix una gran extensió de el riu Tajo al Parc Nacional de Monfragüe

Article extret del País.

Una alarmant catifa verda ha cobert aquesta setmana una gran superfície del riu Tajo al seu pas pel Parc Nacional de Monfragüe, a Extremadura. El fenomen es deu a un creixement explosiu d'una planta invasora, la Azolla. Segons Francisco Castañares, president de l'Associació Extremenya d'Empreses Forestals i de el Medi Ambient, mai havia vist una cosa semblant. "Quan em vaig acostar a la riba, es em van saltar les llàgrimes. És un gran desastre ecològic causat per la contaminació ", assevera.

En realitat, la Azolla porta envaint les aigües de la península des dels anys 90, però no es recorda un creixement així en una zona protegida tan valuosa com Monfragüe. Si bé fins dilluns es tractava tan sols d'aparicions testimonials a la vora de la riba o en els entrants dels rierols, segons Castañares, la planta invasora cobreix ja una superfície corresponent als embassaments de Alcántara i de Cedillo, el que suposaria una extensió de gairebé 12.000 hectàrees.

La Azolla filiculoidesés com una falguera pla molt petit que no mesura més d'un centímetre i mig, però té una sorprenent capacitat de propagació si les condicions ambientals li són favorables, és a dir, si fa calor i si hi ha fòsfor. El seu moment estrella de l'any és la primavera. Aquesta planta invasora, descrita per primera vegada a Espanya el 1907, només creix en aigües eutrofitzades amb una concentració elevada de fòsfor. L'espècie de fulles diminutes és capaç de constituir una capa de fins a nou centímetres que impedeix tot el contacte amb l'aire i la llum. Les espècies que viuen sota, per tant, ja no tenen oxigen i acaben morint o fugint. "A més, les espores s'enganxen a les potes de les aus aquàtiques que van d'embassament en embassament i de bassa a bassa escampant la maleïda planta invasora per tot arreu", afegeix Castañares.

Un full de la planta invasora anomenada 'Azolla filiculoides'

Aquesta planta apareix per culpa de la mala qualitat de l'aigua -encara que hagi millorat en els últims 15 anys-, segons ho confirma Sants Cirurgià, científic titular jubilat de el Real Jardí Botànic de Madrid i expert en plantes aquàtiques: "Si un ecosistema està colonitzat significa que la qualitat de l'aigua és deficient. La contaminació es deu a el canvi global, a l'activitat humana ia tots aquests abocaments de nuclis urbans o orgànics a el qual cal prestar molta més atenció ". Aquest creixement tan devastador per a la fauna i flora aquàtica es deu a la suma de dues circumstàncies ideals perquè la planta invasora es propagui al seu aire. "Aquest boom de creixement en un període curt es deu a la coincidència entre la contaminació i la calor dels dies passats ", explica l'especialista.

Per Castañares és un problema amb difícil solució. "A l'estar dins el Parc Nacional és complicat arribar a eradicar-lo. És pitjor el remei que la malaltia, sobretot per a les espècies que depenen d'aquesta zona. Es tracta d'un ecosistema fràgil amb moltes aus, com els voltors negres, l'àguila real, les cigonyes, l'hàbitat principal està a les ribes del riu. És massa arriscat ficar una màquina ", explica. El president està convençut, però, que cal evitar que entri en els embassaments de Torrejón, que són els que ocupen la major part de l'santuari de Monfragüe i muntar un equip de vigilància que extregui a la planta quant arribi, ja que es reprodueix a gran velocitat.

A l'ésser una planta flotant de fulles minúscules, no es pot recollir amb la mà, a més que seria un treball gairebé interminable. L'expert de l'RJB relata que el 1993, va ocórrer la primera invasió al riu Guadiana i es van utilitzar xarxes d'arrossegament per poder eradicar aquesta planta. No obstant això, entre aquestes malles no només es van quedar els fulls minúscules d'Azolla, sinó també insectes, peixos i flora local, essencials per a la biodiversitat. "Hem d'impedir que passi, perquè una vegada que arriba, és molt difícil suprimir-la. Cal esperar que una cosa natural passi, que ella mateixa hagi absorbit tot el fòsfor i que ja no arribi per enlloc o que la temperatura baixi ", explica Cirurgià. Si això passa, què passa amb aquesta capa gruixuda i morta que jeu sobre l'aigua? "Doncs la pluja per exemple s'acabarà portant a les espores de la planta".

El corrent d'l'aigua pot allunyar la planta, el que permetria que el riu respiri de nou, però això no solucionaria tot. "La Azolla empobreix i destrueix l'ecosistema. Però els sistemes aquàtics són molt reactius i encara més quan les condicions ambientals milloren, però certes coses s'hauran perdut ", assegura l'investigador de l'RJB.

Pel que fa a la possibilitat de recórrer a espècies que es poden alimentar de la planta, per a Oscar Soriano, expert en insectes aquàtics del Museu Nacional de Ciències Naturals , aquesta no és una opció. El científic assegura que l'únic insecte que es menja a la Azolla és un escarabat anomenat Curculionidae i no es coneix encara cap altra espècie. "Encara que es parla d'utilitzar-la de farratge o per produir biogàs, si no hi ha una utilitat que la demani en gran quantitat, seguirà sent un greu problema ambiental", opina.

Per Cirurgià està clar que tot canvia a una velocitat que abans no es produïa. "Jo crec que cal aprendre a conviure amb les plantes invasores perquè sempre les tindrem", conclou. Per la seva banda, Castañares no concep com no s'ha reaccionat abans. "Tothom estava avisat. No acabo d'entendre per què no es van adoptar les mesures tan senzilles i barates com posar barreres flotants perquè la Azolla no entrés en un espai tan protegit de el qual depèn una gran quantitat d'espècies ", remarca.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.