Una primavera excepcional pel que fa a la pluja ha coincidit amb la interrupció de les activitats de gestió de les zones verdes —segues i altres— de pobles i ciutats de Catalunya a causa del confinament i l’aturada per la pandèmia.

Segons explica el CREAF, el còctel de pluja i confinament ha permès que durant dos mesos els nuclis urbans fossin un veritable laboratori natural a l’aire lliure. Els fragments de natura urbana com els escocells dels arbres, vorals, rotondes o gespes dels parcs i jardins han passat d’una gestió intensiva a no ser pràcticament tocats durant setmanes.El resultat ha estat una natura exuberant amb floració excepcional que ha amplificat, de retruc, la presència d’insectes pol·linitzadors com les abelles, borinots o papallones.

Joan Pino, director del CREAF i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, destaca que “ens hem d’acostumar a veure herbassars dins de les ciutats que passen de verd a groc, mentre les plantes floreixen i fructifiquen, perquè això permet que proliferin molts altres organismes”. L’expert hi afegeix que cal gestionar de forma selectiva aquests espais, o fer-ho d’una forma menys intensa, ja que això redueix la necessitat d’aigua, pesticides i adobs.

Diversos projectes de recerca del CREAF estan demostrant que cal revisar els procediments de gestió, però sobretot la concepció que té la ciutadania del verd proper, ja que una gespa ben cuidada i segada arran de terra no és sempre la millor opció. El CREAF recorda també que aquest canvi de model és coherent amb la situació d’emergència climàtica i de biodiversitat en la qual ens trobem i que la pandèmia ha deixat en segon terme. Això es deu al fet que el model que proposa suposa una reducció energètica i afavoreix espais nous per als insectes pol·linitzadors, en declivi arreu del planeta.