Disrupción en tiempo de pandemia
Ir al contenido (clic en "Intro")
UdG Hombre UdG Hombre
Cerrar
Menú
Identificación

Càtedra de Promoció de la Salut

Disrupció en temps de pandèmia

La crisi sanitària causada pel coronavirus ha posat en valor les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Mentre que el món presencial ha quedat aturat durant el període de confinament, hi ha un món digital que ens ha permès seguir desenvolupant part de l’activitat econòmica, laboral, social, acadèmica i d’oci.

 

La crisi sanitària causada pel coronavirus ha posat en valor les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Mentre que el món presencial ha quedat aturat durant el període de confinament, hi ha un món digital que ens ha permès seguir desenvolupant part de l’activitat econòmica, laboral, social, acadèmica i d’oci. A diferència d’anteriors pandèmies l’impacte de la Covid-19 es veu atenuat pel paper de les noves tecnologies. I molt especialment en els àmbits com la salut i les relacions socials.

Abans de l’arribada del coronavirus, l’ús de les TIC havia estat objecte de controvèrsia pel seu efecte en les relacions interpersonals; però de cop i volta, una tecnologia que semblava que ens estava separant s’ha convertit en un element clau per mantenir el contacte social en un context de distanciament físic.1 Les tecnologies han contribuït a reduir l’impacte de la separació amb els nostres amics i familiars, eixos claus en la dimensió social i emocional de la salut.

Les dades ens mostren un augment en l’ús d’aplicacions que faciliten la comunicació interpersonal,  així com un increment significatiu (55%) en el consum de dades mòbils i xarxes socials. La necessitat de relacionar-nos amb altres persones durant el confinament ha suposat un augment en l’ús dels serveis de missatgeria instantània o de videoconferències com Whatsapp, Skype i Hangouts, que en el distanciament han experimentat un creixement promig d’un 53% en relació a les dades d’ús de gener de 2020. Les plataformes socials han seguit la mateixa tendència, especialment Twitter, que ha incrementat un 23% la seva activitat. 2

Més enllà de la funció informativa i relacional, les xarxes socials han esdevingut espais de discussió que han influenciat la presa de decisions del govern central. N’és un exemple el canvi de criteri en relació a les condicions de desconfinament dels menors de 14 anys; un cop anunciades les mesures per part del govern i després d’una tarda de forta activitat crítica a les xarxes socials, l’executiu va comunicar un canvi de criteri d’acord amb les reclamacions ciutadanes. La mobilització de la gent també ha facilitat iniciatives solidàries que han permès, entre d’altres accions, la incorporació de tecnologia per poder connectar pacients de COVID-19 amb els seus familiars, fent més humana la gestió sanitària de la crisi. Podríem entendre que les noves tecnologies han propiciat un exercici d’apoderament col·lectiu per modificar condicions de vida que afecten la salut de les persones?

Les TIC també han estat un aliat clau de la salut pública per tal d’informar de forma directa als ciutadans, possibilitant canals de comunicació per gestionar gran volum de consultes i facilitant recursos (majoritàriament aplicacions) de diferent naturalesa tant a professionals de la salut i com a la població en general. En són un bon exemple l’aplicació “STOP COVID 19 CAT”, adreçada a usuaris per poder fer vigilància i seguiment dels símptomes del virus, alhora que per permetre un seguiment epidemiològic de la pandèmia al territori; i “GestioEmocional.cat”, que avalua l’estat emocional, dona eines per a la gestió de símptomes i enllaça amb professionals dels serveis de salut.3 D’altra banda, diferents empreses tecnològiques com  Google i Apple s’han aliat per oferir als responsables de salut pública dels diferents països eines per l’anàlisi de comportament social (mobilitat, consums, contactes, tipologia de cerques) per tal de fer seguiment de la presència de coronavirus, mitjançant la intel·ligència artificial i la ciència de dades. 4

Si ens fixem en un entorn més immediat i quotidià, les tecnologies han fet possible el contacte entre metges d’atenció primària i pacients, bàsicament amb patologies cròniques, que, per ser col·lectiu de risc, no podien desplaçar-se als seus Centres d’Atenció Primària malgrat requerir d’atenció i seguiment facultatiu. La tecnologia pemet la vinculació metge-pacient; en el cas de Catalunya, s’ha incrementat l’ús dels sistemes de comunicació i de relació telemàtica que el Departament de Salut ja havia endegat en els darrers anys.5

No sabem com serà la societat post pandèmia, ni quines seran les conseqüències d’aquesta crisi, primer sanitària i després socioeconòmica. Però és indiscutible que les tecnologies de la informació i la comunicació han tingut un protagonisme clau en aquest context i, molt especialment, en els àmbits social i de salut. Molts dels aprenentatges d’aquest període han vingut per quedar-se.  Avui el món (també la salut) és més digital que ahir.

 

Bibliografia

  1. Castells M. Digital . La Vanguardia. 2020 . Disponible a: https://www.lavanguardia.com/opinion/20200425/48700040274/manuel-castells-digital.html
  2. Lorenzo A. Los españoles son los europeos «más sociales» para consumir información online sobre el coronavirus . El Economista. 2020 . Disponible a: https://www.eleconomista.es/tecnologia/noticias/10434591/03/20/Los-espanoles-son-los-europeos-mas-sociales-para-consumir-informacion-online-sobre-el-coronavirus.html
  3. Catalunya G de. Aplicacions per fer seguiment del coronavirus . Internet. 2020 . Disponible a: https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/coronavirus-2019-ncov/stop-covid19-cat/
  4. Coronavirus: el plan de Apple y Google para rastrear el covid-19 desde tu teléfono . BBC NEWS. 2020 . Disponible a: https://www.bbc.com/mundo/noticias-52251843
  5. Solans, Oscar; López F. Telemedicina en temps de COVID-19: un abans i un després en el model d’atenció primària del Sistema Públic de Salut a Catalunya . Tic Salut Social. 2020 . Disponible a: https://ticsalutsocial.cat/actualitat/telemedicina