Però des de que el COVID-19 ha aparegut a les nostres vides, les estructures socials, polítiques, econòmiques, familiars i comunitàries s’han vist afectades i alterades. D’una forma increïblement ràpida canvien i es modifiquen i ens veiem obligats, dia a dia, a adaptar-nos a una nova situació. En aquest nou marc de convivència, el concepte de salut també s’ha vist afectat, i prenen força noves i velles paraules: distància, protecció, mesures, restricció, aïllament, confinament, supervivència... i moltes altres que cada dia incorporem a través de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació.

Però per sort, podem aprendre molt de la promoció de la salut i la salut comunitària. Aquestes disciplines també ens aporten paraules que ens poden ajudar a portar molt millor la situació, i en molts casos, ens poden reconfortar: cura, responsabilitat col·lectiva, solidaritat, sumar esforços, flexibilitat, autoconeixement, empatia... És precisament en aquest escenari on les persones podem aportar el nostre granet de sorra i fer nous aprenentatges.

Podem reprendre la definició de salut de la Dra. Ilona Kickbusch que ens diu que “la salut és bàsicament una estructura social: es crea a través de la interrelació entre la gent i els seus entorns en el procés de la vida diària: on la gent viu, estima, aprèn, treballa i juga” i entendre que, encara que en aquests moments el nostre entorn es redueix a un entorn familiar i petit, això no ens ha d’impedir crear salut. Crear salut amb els de casa, redescobrint nous jocs, noves activitats; escoltant a les persones significatives a través del correu electrònic, d’una trucada, d’una connexió d’Skype...; recuperant nous costums, noves rutines...; pensant amb qui ens pot necessitar i ser creatius per donar-hi resposta; aprofitar per ballar, cantar, llegir aquell llibre que teníem a la tauleta de dormir; agafar un pinzell i pintar; ser conscients de la importància de quedar-nos a casa; ser responsables col·lectivament.

La distància és clau per poder afrontar la situació en què ens trobem. Però aquesta distància és física, no emocional. Per això us animem a escoltar i mantenir el contacte social amb els qui us estimeu. Hem de ser capaces i capaços de buscar noves maneres de fer vida social. Per sort, les noves tecnologies ens hi poden ajudar, però també és molt important racionalitzar-ne l’ús i saber valorar l’allau d’informació que rebem.

En aquesta primera entrega de les nostres reflexions, us animem a llegir l’article del Dr. Javier Segura ¿Cómo sería una respuesta comunitària al coronavirus? i a reflexionar sobre què vol dir fer comunitària, donar una resposta comunitària i creure’ns que sumar i actuar pensant de forma col·lectiva ens aportarà millors resultats que fer-ho individualment. Potser algunes preguntes que ens poden guiar i ajudar a reflexionar aquests dies són: què puc fer des de casa? què puc aportar? què puc fer per fer més suportables aquests dies? què ens pot aportar la mirada de la promoció de la salut?

L’equip de la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona us volem encoratjar a cuidar-nos. Cuidar-nos individualment i cuidar-nos col·lectivament.