Joan Vinyoli i Pladevall neix a Barcelona el 3 de juliol de 1914. El seu cognom es deu a l’origen italià d’un seu avantpassat, de cognom Vignoli. El cognom va ser adaptat al castellà (Viñoly) per un altre familiar instal·lat a Cuba. El poeta, de fet, signarà els seus primers escrits encara com a Joan Viñoly o J. Viñoly, però més endavant adaptarà el nom al català (Vinyoli).

Quan el seu pare, metge epidemiòleg, mor l’any 1919, la família queda en una situació econòmica precària. Arran d’aquest fet, el poeta (que llavors té quatre anys) s’instal·la juntament amb la seva mare i la seva germana Carme a Sant Joan Despí.

L’any 1922, la família torna a Barcelona i el jove Vinyoli, de vuit anys, comença a estudiar al col·legi de jesuïtes del carrer de Casp, on coincideix amb Martí de Riquer, Tomàs Lamarca o Francesc Gomà, entre d’altres. És llavors que la família Vinyoli comença a estiuejar a Santa Coloma de Farners en un pis facilitat pel metge oculista Josep Fornés, company d’estudis i amic del pare de Vinyoli. El paisatge de la capital de la Selva serà evocat pel poeta en nombroses ocasions, tant en els seus poemes primerencs com en la maduresa, i fins i tot lligarà Santa Coloma al descobriment personal de la poesia.

És ara, quan la tarda va fonent-se,
que penso en aquell sol de quan jo era infant,
i veig la clara vall plena de boira
i al fons la llisa mar blavosa i gran.
A l'indret on a mirar-la em parava
s'hi ajuntaven, en conflent suau,
els caminals rogencs i tortuosos,
plens de silenci i de profunda pau!

Filla del cel, allà, la poesia,
un dia vaig trobar de bon matí:
en un tombant secret que jo sabia,
vora el torrent humit la vaig sentir.
Oh veu del rossinyol!, tu em descobries
mons de bellesa, soledat i cel;
en aquell punt, dins l'ànima naixies,
meravellós, inconegut anhel.

D’una terra (VI)

L’any 1927, un jove Vinyoli de tretze anys guanya la Viola d’Or en els Jocs Florals de Santa Coloma de Farners amb un poema dedicat a la Mare de Déu de Montserrat que no es conserva. Els primers poemes conservats del nostre autor, titulades “Fredor” i “A dintre i a fora”, daten de dos anys més tard, de 1929, i son dues composicions de to pietós.

Un cop finalitzats els estudis de Comerç, l'any 1930, amb setze anys, entra a treballar a l’editorial Labor, propietat també de Josep Fornés. Vinyoli treballarà durant tota la seva vida en aquesta editorial fins a la seva jubilació, l’any 1979. Durant els estius a Santa Coloma, Vinyoli comença a experimentar amb la prosa poètica i publica el text “De la nostra ciutat ” al programa de la Festa Major de la localitat de l’any 1930. Aquest serà el seu primer text publicat.

A la preguerra, entre els anys 1935 i 1936, col·labora en diverses ocasions a la revista Quaderns de poesia i als diaris La Veu de Catalunya i La Publicitat tant amb composicions pròpies com amb traduccions. És gràcies a la traducció del poema de Rilke titulat “De si una volta algú t’hagi amat” que Vinyoli coneix Carles Riba. Riba esdevindrà, juntament amb Rilke, una de les influències literàries més importants de Vinyoli.

Durant la guerra civil fa feines a la Inspecció de Centres de Reclutament de la zona republicana. L’any 1937, amb 23 anys, publica el seu primer recull de poemes, Primer desenllaç. Aquest serà l’inici d’una fecunda carrera literària. Durant els anys de la guerra, a més a més, es relaciona estretament amb Carles Riba, Marià Manent i Joan Teixidor; i és també llavors que escriu un dels seus versos més coneguts, una mena de divisa personal que l’acompanyarà tota la vida i a la qual sempre serà fidel: I must do something of my poverty . El vers serà inclòs posteriorment en el poema "Sordejo" del seu llibre Vent d'aram (1976).

A tot això li segueix un període de crisi personal i emmudiment creatiu provocat per les experiències viscudes en el temps de guerra. Aquest període el situaríem entre 1939 i 1944. Malgrat tot, l’any 1941 publica la traducció al castellà del llibre de J. P. Jacobsen Aquí debieran florecer rosas (trad. de Juan Viñoly. Madrid, colección "Euro", 1941). El 1945 es casa amb Teresa Sastre. En l’espai d’un any i mig (entre el gener de 1946 i el juliol de 1947) neixen els seus fills Joan i Albert.

L’any 1948 publica el seu segon poemari, De vida i somni (Ariel), en el qual desenvolupa la temàtica del paisatge i del record amb un ús moderat de les imatges, amb poemes de factura simple i de línia melòdica depurada. Tres anys després, el 1951, guanya el premi Óssa Menor amb el recull Les hores retrobades. El novembre de 1953 neix el seu tercer fill, Raimon.

Edita l’antologia El Callat l’any 1955. És durant l’època que va de 1955 a 1960 que escriu la primera versió dels poemes de Llibre d'amic i d'un projecte de poemari intitulat "Realitats", molts dels poemes del qual passaran després a diferents llibres: Realitats, El griu, Vent d'aram, Cercles, etc. El poemari Realitats no arriba fins l’any 1963 i representa un canvi notable respecte a allò publicat fins aleshores, ja que tendeix cap al realisme.

Fins a 1970 ens trobem un període de silenci editorial durant el qual manté una estreta relació literària i personal amb Gabriel Ferrater. L’any 1970 publica Tot és ara i res, en el qual l'home es constitueix en nucli poètic. Amb aquesta publicació li arriba el reconeixement de la crítica i a partir d'aleshores publica de forma regular: Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975), Vent d'aram (1976), El griu (1978), Cercles (1980), A hores petites (1981), Cants d'Abelone (1982). A més a més, durant aquesta època fecunda també es reediten les edicions exhaurides d'aquests volums i es publiquen tres volums més: el Llibre d'amic (1977) –escrit entre 1955 i 1959– la Poesia completa 1937-1975 i l'Obra poètica 1975-1979.
 

AUTORETRAT A SEIXANTA-CINC ANYS

Mira’m la cara encesa
de sàtir vell. Quina vinosa
color de vida molt viscuda,
ja no recuperable. Vasos buits.
Cullo, però, raïm amb una falsa
voracitat i m’embriago

del vi dels anys. I tentinejo, palpo
parets de fosca, no tocant ja mai
el cos de préssec de cap dona,
car ja no estic enamorat.
Malaguanyat
temps de la vida, aquest, tan sols per patollar-hi.

A hores petites (1981)

L’any 1980 es publica 40 poemas, el primer recull de traduccions al castellà de la seva poesia amb selecció, versió i pròleg de José Agustín Goytisolo. Tres anys abans s’havia iniciat la davallada física de Vinyoli, que cada cop patia problemes de salut. Llavors, els esforços es concentren en la comunicació, lectura i divulgació dels seus poemes, però de mica en mica reprèn l’escriptura poètica i surten dos poemaris clau: Domini màgic i Passeig d'aniversari, que obté nombrosos premis, entre els quals figuren el de la Generalitat de Catalunya, el Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Literatura . També tradueix obres de Rilke.

Joan Vinyoli mor a Barcelona el 30 de novembre de 1984 als 70 anys.