A Catalunya, el pes del sector agroalimentari és molt important. Amb dades del 2011-2012, la producció catalana representa més del 50 % del total de l’Estat de poma i pera, el 41% de porcí i el 26% de carn d’aviram. La indústria agroalimentària és el primer sector industrial a Catalunya (18% del total de volum de negoci de la indústria). A més, la indústria agroalimentària catalana és la més important d’Espanya (23,5% del volum de vendes).
El 75% de la indústria alimentària catalana es proveeix de l’agricultura i la ramaderia catalana i espanyola, la qual cosa dóna idea de la importància del sector productor com a gran motor de la indústria.
En els últims anys el sector agroalimentari és dels pocs que ha aguantat bé la crisi econòmica, i fins i tot ha augmentat les exportacions en aquests anys difícils (des del 2007 han crescut un 22,7%). Concretament a la província de Girona, el 40% de les exportacions són del sector agroalimentari (el doble que fa 20 anys). A Girona del total d’exportacions de l’any 2011, un 25 % corresponen al sector carni, important motor de la ramaderia i la indústria agroalimentària gironines.
Girona és un gran motor del sector agroalimentari català, i ha apostat fort pel principi “from farm to fork” ("des de la granja a la taula"), abastant des d'una producció agrícola i ramadera de qualitat (poma de Girona, olis i vins de l’Empordà, farina de Girona, carn de qualitat...), passant per una indústria transformadora especialitzada amb gran presència de petites i mitjanes empreses i molts artesans, fins a un sector restaurador molt important, amb restaurants de referència en el món de la gastronomia (fins a 19 estrelles Michelin).
Les professions relacionades amb l'enginyeria verda (agronomia i forestal), la biotecnologia i l a producció i transformació dels aliments estan entre les quatre activitats professionals més demandades per als propers 20 anys, segons la revista Forbes. Segons aquesta influent publicació, el futur dels aliments i els reptes a que s'enfronta la humanitat com el canvi climàtic, l'augment demogràfic, o la falta d'aigua potable, fan imprescindible el treball dels enginyers en relació amb els aliments, l'agronomia i la biotecnologia.
En els propers anys es preveu una reducció de la superfície disponible per al cultiu agrícola i un encariment dels aliments. Al mateix temps, els països rics demanen productes més saludables i més ben produïts. Segons Forbes, tot això provocarà que els professionals que sàpiguen donar resposta a aquestes necessitats tinguin un lloc de treball assegurat