Després de 5 mesos de formació exhaustiva dins el Programa Explorer, entre repte i repte que posava a prova la nostra creativitat i capacitat de solució, vam aconseguir donar-li forma el que era tan sols una idea. Va ser quasi surrealista el dia que vam fer la presentació davant el jurat local i van escollir la nostra idea per viatjar a Silicon Valley, popularment coneguda com a la meca de la innovació.
Tot i que segueixo una mica descol·locada pel viatge, intentaré resumir el millor possible una de les experiències que han marcat un punt important a la meva vida.
No cal esmentar l’estat d’èxtasi en el qual estàvem setmanes abans del viatge. No eren només els llocs que visitaríem, sinó també les persones que coneixeríem. Gràcies el grup de Whatsapp que van crear els coordinadors de CISE, cada vegada estàvem més emocionats per conèixer-nos. Ens alimentàvem de l’intriga d’uns i altres, fent compte enrere i creant el planning alternatiu per treure el màxim partit del viatge i no perdre’ns cap racó turístic de San Francisco.
Finalment a San Francisco. Tot i que havíem estat 12 hores asseguts en un avió, ningú mostrava un xic de cansaments, tots emocionats i amb ganes de començar amb les sorpreses que ens tenia preparat CISE i Banc Santander. De fet, recordo que aquella nit quasi ningú va dormir, deixant de banda que havíem d’estar a punt per sortir a les 8:00h, el jetlag i l’emoció d’estar a San Francisco tampoc van ajudar gaire.
Va ser una setmana completa, plena de sorpreses i màxim aprenentatge. De les destinacions més esperades estava el garatge de Hewlett-Packard a Palo Alto, que era simplement això, un garatge. Però un garatge amb un “background” que ens va fer veure el que realment significava ser emprenedors. També vam visitar Googleplex, el campus del famós buscador, a Mountain View. Era un dels lloc on em feia especial il·lusió anar, no només pel que significava haver estat a Google, sinó conèixer els “googlers” que estaven darrera de tot això. Ens van parlar del que significava treballar a Google, i què era per la pròpia empresa un “googler”, evidentment, una persona que surtís del seu “framework” habitual i s’atrevís a anar més enllà de les seves capacitats. Tanmateix, estava clar que tot i que aquesta gran empresa presentava molts avantatges, tan professionals com personals, els treballadors estanven sotmesos a una pressió i estrès continu.
Stanford va ser un altre destinació important. Tot i que les persones que ens van atendre eren 4 investigadors espanyols, i no tenia res a veure amb el meu projecte, vaig aprendre el que realment significava viure a San Francisco, tan el cost com els sacrificis familiars.
Va ser un aprenentatge continu. Per exemple, a Draper University ens van mostrar tot un ventall de possibilitats pels nostres projectes, així com una sessió molt completa de growth Hacking. Però el que realment em va impactar va ser la visita a Facebook, Menlo Park. Hi havia una vigilància extrema, no ens van deixar fer fotos dins de la seu, i ens acompanyaven en grups de 4-5, per anar el lavabo o agafar alguna cosa de menjar.
En resum, com ja he repetit potser cent cops, m’ha canviat completament aquest viatge. M’he adonat que amb suficient dedicació i motivació es poden arribar a fer moltes coses, però al lloc on toca. Hem pogut crear connexions que poden ser crucials per el nostre projecte (o futur en general), i tenir un feedback molt valuós del projecte, com també tenir la oportunitat de conèixer a primera ma una ronda d’inversions (vam tenir la sort de ser un dels 8 projectes escollits per fer el pitch davant uns inversors).
Un dels aspectes que més m’ha agradat d’aquest programa ha sigut la comunitat que s’ha creat. Al final del dia no es tractava de guanyar o perdre, sinó de formar part d’aquesta comunitat de joves amb inquietuds molt semblants a les teves.
Sharanjeet Kaur Arora
Novembre 2019