Coordinar iniciatives i projectes per fomentar la incorporació de nous treballadors al sector agroalimentari, millorar les condicions laborals actuals i facilitar l’accés a la formació. Amb aquests objectius, la xarxa de dinamització agroalimentària del Baix Empordà (Xarxa Tràmec) ha impulsat la col·laboració entre diferents entitats per sumar esforços i aconseguir una ocupació de qualitat en aquest sector econòmic. El Consell Comarcal del Baix Empordà i Comissions Obreres de les comarques gironines han signat un conveni per per treballar conjuntament i impulsar accions positives en aquest entit. La Universitat de Girona hi participarà a través del seu Campus d’Alimentació i Gastronomia. 

Aquest dilluns, 4 de març, s'ha fet pública aquesta col·laboració en un acte a la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona on han assitit la directora territorial dels Serveis Territorials a Girona del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Elisabet Sànchez; el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Català; el tècnic de Xarxa Tràmec, Francesc Galí; el secretari general de la Unió Intercomarcal de Comissions Obreres (CCOO) de les comarques Gironines, Bartomeu Compte, i la directora del Campus d’Alimentació i Gastronomia de la Universitat de Girona, Carmen Carretero. Així mateix, han assistit a l’acte de regidors de municipis adherits a Xarxa Tràmec, la directora de l’Oficina de Treball de la Bisbal d’Empordà i una representant de la Fundació Agroterritori.

Estratègia conjunta
Català ha inaugurat l’acte emmarcant la col·laboració en l’estratègia de Xarxa Tràmec i ha agraït la predisposició de les entitats per endegar iniciatives conjuntes que incorporin la mirada dels treballadors a l’estratègia de la Xarxa. Seguidament, Galí ha desgranat la metodologia participativa de treball conjunt amb els agents del sector agroalimentari de la comarca, ja siguin empreses, administracions o entitats, i ha fet èmfasi en el potencial agroalimentari de la comarca i la voluntat de Tràmec d’augmentar la consciència social sobre la importància del sector i el seu paper en el manteniment del paisatge i la biodiversitat.

Al seu torn, Sànchez ha establert una analogia entre les 5G de la tecnologia mòbil i les “5G” dels productes agroalimentaris del Baix Empordà: geografia –preservació del paisatge–, garantia –control de la cadena del producte–, gremi –col·laboració i treball conjunt per enfortir la distribució del producte–, graduació –formació contínua i transferència del coneixement– i genialitat –creativitat i aplicació de noves tecnologies–. Així mateix, ha destacat que una producció de proximitat com la del Baix Empordà permet establir un control de la qualitat al llarg del procés de producció, transformació, distribució i comercialització dels aliments.

Per la seva banda, Compte ha focalitzat en aspectes relacionats amb les condicions laborals al sector. Com a bones pràctiques en l’ocupació, ha plantejat la idoneïtat dels contractes a jornada completa i que superin l’alta temporalitat, al mateix temps que ha reclamat que s’afavoreixi, des de les administracions, les empreses que compleixin les condicions i contribueixin a generar ocupació de qualitat, al mateix temps que es promogui un control de la contractació per garantir els drets dels treballadors. Ha subratllat la importància de Tràmec per desenvolupar el mercat intern i l’economia circular al Baix Empordà.

La innovació com a palanca de canvi
Per últim, Carmen Carretero s’ha centrat en els reptes que afronta el sector agroalimentari a escala global, i que tenen impacte local. En un context de creixement de la població i disminució dels recursos naturals disponibles, ha fet una crida a apostar per la innovació, citant el dictamen del Comitè de les Regions de la UE que evidencia l’interès estratègic de la producció local d'aliments com a eina de desenvolupament territorial i de sobirania alimentària. En aquest sentit, es promou la creació de sistemes alimentaris locals, que siguin la base d’una política alimentària europea que promogui la sostenibilitat. La triple visió de la sostenibilitat –ambiental, econòmica i social– amb què treballa Xarxa Tràmec, juntament amb la voluntat d’introduir la innovació al sector, ajuda a avançar cap aquest horitzó.

Al torn d’intervencions i col·loqui s’han detallat les properes accions que durà a terme Xarxa Tràmec en matèria d’ocupació, com són donar continuïtat a les taules de treball conjuntes i impulsar diagnosis per saber com es treballa al sector a fi de detectar bones pràctiques de les empreses de la comarca. D’altra banda, la formació i el relleu generacional es revelen com un dels reptes cabdals per a la sostenibilitat agroalimentària: s’ha parlat de la necessitat de fer atractiu el sector i de comunicar-ne els aspectes positius per tal que no es perdin llocs de feina ni s’abandonin empreses que resulten econòmicament viables, però que a causa dels tòpics que encara arrossega el sector no atrauen nous treballadors. En aquest sentit, una de les accions que planteja Xarxa Tràmec és que es visibilitzin més els productors locals, fent-los presents als restaurants per explicar com s’elabora el producte.