Eugenia Fosalba (ILCC) fa l’edició crítica d’“El Abencerraje”, joia literària del segle XVI
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú
Identificació

Eugenia Fosalba (ILCC) fa l’edició crítica d’“El Abencerraje”, joia literària del segle XVI

La Biblioteca Clásica de la Real Academia Española publica “El Abencerraje”, exemple de convivència entre musulmans i cristians, en edició de la investigadora de la UdG Eugenia Fosalba

Des de la seva publicació al segle XVI, la “Historia de Abindarráez y la hermosa Jarifa” va tenir un gran impacte i projecció internacional. Aviat van circular noves versions, una de les quals es va traduir a diferents idiomes i es va incloure en una obra que va ser best-seller a l’època: “Diana”, de Jorge de Montemayor. Amb aquesta publicació va començar la idealització literària de la Granada nassarita que donà lloc a la fantasia orientalista a Europa.

La frontera andalusa entre cristians i musulmans és l’escenari d’aquest relat que protagonitza Abindarráez, supervivent d’un noble llinatge granadí que, segons la llegenda, fou decapitat a la font del Pati dels Lleons de l’Alhambra. Una tràgica escena que tingué enorme fortuna iconogràfica, com el quadre a l’oli de Marià Fortuny que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Ara, la Biblioteca Clàssica de la Reial Acadèmia Espanyola ofereix, per primer cop, l’edició crítica i anotada del text original a càrrec de la investigadora de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC) de la Universitat de Girona, Eugenia Fonsalba. La publicació també comprèn l’edició de les altres dues versions i una selecció de les “Guerras civiles de Granada”, de Ginés Pérez de Hita, una novel·la de llarga composició, inspirada en “El Abencerraje”, escrita a finals del segle XVI.

L’estudi inclou un detallat recorregut per les autories de les tres versions, les fonts literàries i històriques del relat, el seu immens impacte a Europa, així com un detingut anàlisi de les relacions genealògiques entre les tres versions, que resol finalment l’anomenat “enigma textual” de la “Historia de Abindarráez y la hermosa Jarifa”.


La investigadora

Eugenia Fosalba és professora de Literatura Espanyola del Segle d’Or a la Universitat de Girona. En els últims anys, ha centrat la seva recerca en Garcilaso de la Vega, en diferents articles que han tingut un fort impacte en la crítica hispanista i en tesis doctorals internacionals. És fundadora d’una revista d’alta investigació filològica, Studia Aurea (www.studiaaurea.com), pionera a Espanya en el format digital i double peer review, que dirigeix des de la seva creació, l’any 2007, així com la col·lecció de volums d’investigació, annex a la revista Studia Aurea Monográfica.

Actualment, Eugenia Fosalba dirigeix dues tesis doctorals vinculades al projecte del qual és investigadora principal: "Garcilaso de la Vega en Italia. Estancia en Nápoles (2016- 2019)": “Panorama literario de la Nápoles de los años treinta. Influencia en Garcilaso”, del doctorand Gáldrick de la Torre, i “Revisión y actualización de la vida y obra de Francisco de Aldana”, del doctorand Adalid Nievas.

Més informació 

Notícies relacionades