Universitat de Girona > De grans propietaris rurals rendistes a classe dirigent de la societat gironina (S. XIX)
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

De grans propietaris rurals rendistes a classe dirigent de la societat gironina (S. XIX)

Tesi doctoral de Mònica Bosch Portell: "La formació d'una classe dirigent (1790-1850). Els Carles en la societat gironina". Direcció: Rosa Congost Colomer. Departament d'Història i Història de l'Art

En la societat gironina del segle XIX, encara eminentment agrària i escassament industrialitzada, destacà pel seu pes específic la classe dels hisendats, o grans propietaris rendistes. L'objectiu d'aquest treball és estudiar com els hisendats, de classe dominant econòmica i social al segle XVIII, esdevingueren també classe dirigent en el marc de la conformació del nou règim liberal. Per a això s'ha realitzat un estudi de cas, l'anàlisi del patrimoni Carles, un dels més importants de la província de Girona al segle XIX, com una manera de focalitzar la visió sobre aquest grup social en els seus diversos àmbits d'actuació: les relacions familiars, la base econòmica i social del seu poder i la seva actuació pública en els medis de sociabilitat i la política local. La font principal del treball ha estat l'arxiu patrimonial de la família Carles, que ha estat complementat amb altres fons documentals (parroquials, notarials, municipals i provincials). La geografia de l'estudi és la regió de Girona, al nord-est català, i la seva cronologia central la primera meitat del segle XIX, si bé es fan incursions abans i després d'aquest període. L'enfocament ha estat el de la història social a partir d'un plantejament temàtic. Així, la tesi desenvolupa els següents temes: l'evolució i l'estructura del patrimoni; l'extensa xarxa de relacions familiars dintre dels rengles de l'elit; els signes de prestigi social que identificaven els membres d'aquesta elit; els seus principals medis de sociabilitat a la ciutat de Girona; les estratègies que permetien l'ampliació o la conservació del patrimoni; l'endeutament que afectà els Carles a partir de la guerra del Francès i fins a mitjan anys seixanta del segle XIX; les diverses formes d'explotació dels masos; l'administració i l'anàlisi de la comptabilitat del patrimoni entre 1832 i 1863; i la participació dels hisendats en la política local, concretament a l'ajuntament de Girona entre 1814 i 1856, i en el procés de la revolució liberal.
La conclusió principal és que la base de la gran influència de la família Carles s'assentava sobre un important patrimoni agrari (855 hectàrees a mitjan segle XIX, que l'any 1875 els situaven en el segon lloc en la llista dels majors contribuents de la província per contribució territorial), i les relacions socials que teixien principalment per via familiar. La gestió indirecta de les seves propietats, mitjançant un administrador i la cessió dels masos majoritàriament a parceria, va permetre als Carles, com a molts altres hisendats, poder viure a la capital i actuar com a classe dirigent implicant-se en les institucions polítiques del nou ordre liberal, assumir el lideratge en altres àmbits cívics i socials (dirigir la Milícia Nacional, associacions artístiques, benèfiques, etc.), així com fundar les seves pròpies organitzacions de pressió i de sociabilitat de classe (les associacions de propietaris o el Casino Gerundense, en el qual es varen barrejar amb altres sectors de l'elit). La seva participació en tants camps de la vida política i social la impulsava una clara vocació de classe dirigent, que tenia un leiv motiv últim i clar que orientava les seves actuacions, i que no era altre que la defensa dels seus drets de propietat. Això explica que, per la pressió dels hisendats, durant el procés de la revolució liberal es prenguessin, o s'ajudessin a prendre, algunes mesures ben concretes com ara la creació de la Guàrdia Rural, el tancament jurídic de les terres particulars, la creació dels vedats, el retard de més d'un segle en la possibilitat de redemir els censos emfitèutics laics, la permanència del vot censatari fins a molt avançat el segle XIX i el control dels majors contribuents en tantes esferes de poder.


Lectura de la tesi: 09/01/2019, Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.