En el marc de la realització de “Voces de Vereda”, un projecte audiovisual que vol retratar els canvis a la Colòmbia rural, l’epicentre de la implementació dels Acords de Pau entre el Govern colombià i les FARC-EP, Cristina Massó, tècnica de projectes de l'INSETUR i Professora Associada de la Facultat, va entrevistar a excombatents del grup insurgent que cerquen, en el turisme, una via per a la construcció d’un futur de Pau i prosperitat.
En l’aire encara fresc de primera hora del matí, ens trobem amb Carlos Humberto Ramírez García, excombatent de les FARC, que resideix actualment a l’Espai Territorial de Capacitació i Reincorporació (ETCR) a La Cooperativa, al cor del Departament del Meta. Després d’acollir-nos amb un tinto -com anomenen el cafè negre a Colòmbia- de cortesia, ens endinsem entre el polsim i la vegetació frondosa, en una finca rural abandonada que amaga una llacuna al fons, on alguns caimans treuen el cap a saludar. Aquest indret acollirà una de les iniciatives turístiques que s’estan impulsant, en aquesta nova etapa de transició de la vida revolucionaria, establint-se oficialment com un moviment polític.
El turisme com a mitjà per a la permanència en el territori
El Carlos, nascut en una regió amb forta presència de les FARC, va ingressar a la guerrilla als 16 anys, indignat per les dificultats que afectaven els camperols i les desigualtats que castigaven al món rural colombià. Ara, en el marc de la implementació dels Acords de Pau que es van signar el 2016, el Carlos s’ha convertit en el responsable de la cooperativa COPAZ, que promou el turisme a la regió i l’aproximació a la història i trets culturals de les FARC.
Amb el pas a la vida civil, el Carlos i la resta de companys excombatents, han tingut que afrontat noves necessitats, que han implicat el disseny de solucions innovadores per a fer-hi front: “no ha estat un canvi fàcil, perquè normalment a la guerrilla un no passava tantes necessitats, allà teníem els medicaments que ens feien falta, els metges estaven disponibles les 24 hores (igual que) el menjar i la roba”, ens comenta. Es desprèn un cert enyor de la seva prèvia vida a la muntanya, però amb convicció ens senyala que “els humans són animals de costum, i ens adaptem al terreny que estiguem (...) i ara toca treballar fort aquí perquè el Procés (de Pau) tiri endavant".
És precisament amb aquesta lògica, que el turisme es veu com una via per a poder garantir mitjans de subsistència pel col·lectiu d’excombatents en un entorn rural, on la falta de carreteres i serveis públics, així com la inclemència del clima, dificulta el desenvolupament d’activitats econòmiques més enllà de l’agricultura i la ramaderia. Tot i comptar encara amb un dèbil suport de les institucions estatals pertinents, el Carlos, que va rebre una formació en Monitor de Turisme Comunitari de la Universitat de Ciències Socials a Amèrica Llatina, en el marc del Procés de Pau, creu que un enfocament des del turisme comunitari i cultural, és no tan sols factible sinó també clau per a preservar les tradicions i promoure una cultura de Pau.
“La guerra ya fue un pasado, y estar acá ya es un futuro, y hay que luchar por él”
Un camí cap a la reconciliació i la preservació de l’entorn natural
A més de poder ser un motor de desenvolupament econòmic local, el turisme, argumenta Ramírez, pot ser clau pel procés de reconciliació i llimar les tensions resultants de cinc dècades de guerra que han marcat a vàries generacions. Així, la cooperativa COPAZ compta tant amb excombatents com amb persones civils de les comunitats de la zona, per a poder garantir que els beneficis de l’activitat turística beneficiïn de forma equitativa a totes les parts. Aquest interès a incloure a camperols de la zona, s’explica perquè “antigament aquestes persones eren cultivadors de coca, i avui en dia (arran de la substitució de cultius il·lícits) no tenen cultius i nosaltres estem intentant que ingressin a les nostres cooperatives perquè tinguin una millor qualitat de vida”.
S’espera que els beneficis socials de la cooperativa puguin també incidir en obtenir millores en altres serveis públics claus, tals com la cura dels ancians de la comunitat i l’educació de les generacions venidores, que justifica “que l'únic que no ha evolucionat en el món, que ha estat endarrerit, és l’educació”. Amb un aire de nostàlgia, recalca la importància de fer èmfasis en el tema del Medi Ambient i la recuperació de les àrees desforestades, d’acord amb els valors que el grup guerriller transmetia als seus membres, per a qui la muntanya i l’entorn natural era el seu mitjà principal de subsistència.
“Agraeixo a la muntanya per a proporcionar-nos una oportunitat d’estar-hi, de salvar les nostres vides i poder-nos educar dins d’ella. Va ser una de les coses importants que vam viure”
Preservar les tradicions de les FARC i la memòria històrica
Carlos explica que una de les metes dels productes turístics és que es pugui canviar la imatge, sovint estigmatitzada i negativa promulgada pels mitjans de comunicació, que es tenia del grup subversiu, “que coneguin quin tipus de persones som (...) que també som colombians, que som humans, i que el fet que hàgim estat rebels, que hàgim tingut armes (...) ho vam fer per estar a favor del poble”. Així mateix, reivindica la necessitat de preservar i alhora donar a conèixer la cultura Fariana, els seus costums, la música, els balls i els menjars típics com el arroz guerrillero o los zungos, però també de la cultura local com el folklore llanero. Un dels itineraris proposats anomenat “Mascapaz” inclou el recorregut per set llacunes, amb canoa i també a peu per camins interiors de muntanya que permetrà l’observació d’aus i orquídies. Es comptarà amb totes les mesures de seguretat, punts d’informació, senyalèctica i equip de primers auxilis, i s’oferirà una zona de descans on els visitants podran dinar i gaudir del paisatge. També, qui ho desitgi podrà dormir en campaments típics de la guerrilla. Per últim, han creat el Museu d’Història de Guerra, situat dins l'ETCR i que narra l’evolució de les FARC-EP fins al moment actual de la implementació dels Acords de Pau amb el Govern.
Els productes turístics dissenyats per les FARC són encarats principalment al mercat estranger, ja que és important “per a garantir la implementació de l’Acord, perquè quan una persona de l'estranger ve i ens coneix serà un garant més d’aquest procés (...) dirà que allà hi ha unes persones lluitant per a viure del turisme (...) i el que fem amb això és buscar un suport“. Per atraure turistes s’han establert aliances amb agències de viatges que puguin comercialitzar els seus productes, de moment el mes vinent esperen ja un grup de cinc turistes francesos que es desplaçaran a aquest indret recòndit del país per a poder viure “una experiència Fariana” autèntica.
Retornant de nou cap als campaments de l’ETCR, divisem un futur més optimista per una regió del país que ha estat fortament colpejada per la guerra. Si el turisme pot contribuir a pavimentar aquest camí cap a una Pau duradora, servirà d’exemple arreu que un turisme responsable i solidari pot aportar molt més que un simple benefici econòmic, pot realment ser un mitjà per a canviar el món.