Comissariada pels investigadors de la UdG Maximiliano Fuentes (IRH) i Francesc Montero (ILCC), la mostra es podrà veure fins al 18 de novembre de 2018.
El passat dijous 28 de juny al vespre es va inaugurar l’exposició Flames a la frontera. Catalunya i la Gran Guerra al Museu d’Història de Catalunya. Els comissaris de l’exposició són els investigadors de la UdG Maximiliano Fuentes Codera, membre de l'Institut de Recerca Històrica i director de la Càtedra Walter Benjamin, i Francesc Montero Aulet, membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC) i de la Càtedra Josep Pla.
La recerca documental de l’exposició s'emmarca en els resultats de la recerca dels dos investigadors els darrers anys, estructurats en el marc de diversos projectes de recerca dedicats a la influència de la Gran Guerra a la intel·lectualitat, la cultura, la literatura i el periodisme: El nacimiento del escritor-periodista en Cataluña, El mundo de ayer: La figura del escritor-periodista ante la crisis del nuevo humanismo (1918-1945). (2016-2018), Cultura i pensament a l'Europa del segle XX i el congrés Una guerra civil de paraules: l’impacte cultural de la Gran Guerra a Catalunya, Espanya i Europa (1914-2014).
Nombrosos arxius, biblioteques, entitats i col·leccionistes particulars han col·laborat cedint diversos materials per a l’exposició, com objectes -escultures, uniformes, eines, material bèl·lic o l'hèlix d'un avió alemany, entre d'altres-, vídeos originals de l’època o documentació en forma de cromos, revistes, volums, telegrames i correpondència; i s'han realitzat recreacions d’escenaris de l’època, com una trinxera.
Malgrat la neutralitat de l’estat espanyol, la Guerra era present a totes les capes de la societat, ja fos en els costums, els objectes culturals, en el motor econòmic del tèxtil i en l’empobriment d’altres sectors, com és el cas del suro o el vitivinícola. A diferència del que es creia fins al moment, la guerra va impregnar totes les capes de la societat, fent-se present i provocant un imapcte generalitat, no només entre l'economia i els els sectors intel·lectuals més compromesos. D'altra banda la mostra posa de relleu que, a diferència del que es creia, Catalunya va viure de forma similar a la resta de països europeus els processos durant la Gran Guerra, fet que permet alinear la realitat catalana dins un context europeu. Així mateix, la Guerra va afavorir un procés de modernització i de canvi, i va tenir influència en el paper de Catalunya dins la política espanyola.
La mostra incorpora alguns eixos de treballs innovadors d'estudi i anàlisi: la sistematització del paper del corresponsal de guerra -nascut a Catalunya arran de la guerra- en la modernització de la premsa, o les memòries plurals generades pel conflicte. S'ha realitzat un treball sobre la memòria a l'espai públic, a través d'iniciatives de canvis de noms de carrers i de monuments commemoratius en espais públics que augura una nova línia de recerc que pot aportar fruits en el futur.
La mostra, inaugurada arran de la commemoració del centenari de la fi del conflicte durant el 2018, compta amb diverses activitats complementàries i estarà oberta fins el 18 de novembre.
Web de l'exposició
Recull de premsa a l'ARA, El Periódico i La Vanguardia.