Els autors estudien la relació entre les tres dimensions de la teoria need-supportive teaching (NST) i l’autoeficàcia dels estudiants. La teoria NST assumeix que els professors són clau per a la motivació dels estudiants, proporcionant suport per a l'autonomia, estructura (suport de competència) i implicació (suport de relació). Al seu torn, l’autoeficàcia augmenta la confiança dels estudiants en la seva capacitat per tenir èxit en les tasques acadèmiques proposades pel professorat.

Les dades utilitzades per a l’anàlisi empírica consten de les avaluacions docents d’estudiants de la UdG durant tres anys consecutius. En total, es va proporcionar als autors 86.038 registres complets dels estudiants: 27.216 per al 2014; 29.946 per al 2015; i 28.876 per al 2016. Les dades disponibles proporcionen informació sobre 2.204 assignatures diferents durant el període d'anàlisi. En total, es van avaluar 1.832 professors. El qüestionari d'avaluació del professorat consta de sis preguntes centrades en: estructura, referida a la quantitat i la claredat de la informació que els professors proporcionen als estudiants; el suport a l’autonomia, ja que els estudiants es troben més compromesos amb el procés d’aprenentatge quan els professors promouen el valor de les tasques, lliçons, materials i activitats; la implicació dels professors i el grau en què els professors estan disponibles per a tots els estudiants i compromesos amb el seu aprenentatge; i l’autoeficàcia dels estudiants, o la sensació de competència dels estudiants en relació amb el seu judici cognitiu de la seva capacitat personal d'aprendre.

L’estudi evidencia que la implicació dels professors i l’autoeficàcia dels estudiants són els dos elements més relacionats amb la consecució dels resultats. Els estudiants obtenen notes més altes quan creuen que els seus professors són accessibles i estan disponibles per oferir recursos, i quan se senten capaços d’organitzar i implementar les accions necessàries per adquirir coneixements. Els resultats dels models de regressió lineal amb efectes fixos (per tema, any i professor) sobre el rendiment acadèmic mostren que els estudiants tenen necessitats diferents en les àrees de coneixement següents: humanitats, ciències socials, ciències, ciències de la vida, ciències mèdiques i arquitectura/enginyeria. Diversos factors poden explicar per què els estudiants universitaris de diferents àrees de coneixement mostren necessitats diferents: factors com ara habilitats individuals, intel·ligència, aptitud personal, interessos, antecedents o els valors que conformen el seu sistema de creences i la seva personalitat. Per exemple, entre els estudiants d’humanitats, l’assoliment es correlaciona amb el suport i la implicació de l’autonomia; entre els d’arquitectura i enginyeria, la correlació és amb estructura i implicació; entre els de ciències socials i mèdiques, és amb implicació; i entre els estudiants de ciències de la vida i ciències no hi ha cap correlació amb cap de les dimensions NST.

D'aquesta manera, atès que els estudiants de diferents àrees de coneixement presenten diferents necessitats psicològiques en relació amb l'assoliment, un estudi en profunditat d'aquestes necessitats donaria lloc a estratègies que es puguin utilitzar per planificar i gestionar la docència universitària en les diferents àrees de coneixement, si l'objectiu és proporcionar una docència més eficaç. A més, les necessitats psicològiques també s’haurien de conèixer i alinear amb els perfils individuals dels estudiants, per tal de tenir coneixement de les interrelacions entre els sistemes de creences dels estudiants universitaris i les seves influències interpersonals.

El Gabinet de Planificació i Avaluació de la UdG va posar a disposició dels autors les microdades dels qüestionaris d’avaluació docent i de la informació dels registres dels estudiants en un format que garanteix totalment l’anonimat, per la qual cosa es van analitzar les dades d’aquest estudi de manera anònima.

La XID-AR i l’ICE de la UdG han donat suport per cobrir la recerca associada a aquest estudi.