Si les persones no fóssim éssers socials no existiria la cultura i sense la cultura no existiríem les persones com a éssers socials. No és cap contrasentit aquesta afirmació, és més aviat la descripció de la nostra complexitat, la descripció de l’espiral sense fi que comporta la interacció entre nosaltres per donar sentit al nostre entorn i a nosaltres mateixos. Som art i part en la nostra existència, som procés i resultat, som en definitiva agents d’interacció.
És precisament la interacció el nucli fonamental de recerca d’aquest apartat de cultura del nostre grup. Per una part hem de destacar el nostre interès de recerca pels processos bàsics que permeten aquesta interacció, com el procés de categorització social que ens permet donar sentit i ordenar el nostre entorn, el procés d’elaboració dels nostres sistemes de creences, el procés de convertir el “jo” en “nosaltres” o les representacions socials que ens permeten crear realitat social. Per altra banda hem de destacar el nostre interès de recerca pels resultats d’aquests processos com els estereotips elaborats de determinats grups socials, la formació de diferents identitats socials o les característiques dels objectes socials que creem a partir de les representacions socials.
L’associació entre el que denominem cultural -formes compartides de solucionar problemes- i el que denominen social –relacions d’interacció per crear realitat social- ens permet interessar-nos per la diversitat, en el més ampli sentit de la paraula, ens permet interessar-nos per les relacions de poder i la configuració dels estatus socials de diversos grups, ens permet interessar-nos pel conflicte com a motor de canvi social o ens permet interessar-nos per la llengua com a element que participa en la configuració de identitats i de sentiments cap el propi grup, cap a la cultura, cap els altres o cap el territori.
Com no pot ser d’una altre manera, la complexitat dels objectes del nostre interès i de les nostres recerques requereix de l’aplicació i combinació de les dues grans metodologies de recerca en ciències socials. Lo social i lo cultural no es pot entendre només amb una mirada quantitativa o només amb una mirada qualitativa, no és una qüestió de militàncies. Els “objectes” a conèixer són diversos i els “mètodes” per conèixer també han de ser diversos i complementaris. Les entrevistes, les històries de vida, les associacions lliures de paraules o els qüestionaris són tècniques d’obtenció d’informació que utilitzem en els nostres projectes de recerca.