Conjunt integrat de pràctiques d'iniciació docent a realitzar en els corresponents nivells del sistema educatiu. Les pràctiques hauran de proporcionar tanmateix el coneixement del sistema escolar a través del coneixement del centre concret com a unitat organitzativa en les seves diferents dimensions i funcions així com de la comunitat educativa.
1. EL PRÀCTICUM DINS DELS ESTUDIS DE MESTRE
El pràcticum és un element fonamental i insubstituïble dins la formació inicial dels mestres. Suposa la immersió dels estudiants, durant determinats períodes de temps, en centres educatius amb la finalitat de conèixer-los directament, integrar els coneixements teoricopràctics en contextos reals, iniciar-se en la pràctica professional i assolir criteris propis. En aquest sentit, ha de ser l’eix vertebrador amb relació al qual s’articuli tota la formació. En el pràcticum es posen en joc les experiències i els coneixements previs assolits pels estudiants, tant dins dels centres escolars i la Facultat com en altres àmbits; coneixements d’origen i característiques molt variats, tant de tipus conceptual i teòric, com maneres de fer, actituds i valors. La intenció del pràcticum és afavorir que la socialització inicial dels estudiants de mestre en les seves tasques professionals es faci en contextos que els ajudin a desenvolupar l’autonomia de pensament i actuació, i la capacitat crítica i de treball en equip.
Les relacions entre els coneixements teoricopràctics impartits a les assignatures que configuren els estudis i els coneixements professionals necessaris per exercir de mestre no són senzilles, ja que tenen característiques diferents. Entenem que el pràcticum no ha de ser ni una aplicació directa del que s’ha estudiat a altres assignatures ni una còpia mimètica del que fan els mestres als centres. Cal la integració reflexiva i crítica de tots dos tipus de coneixement, la qual cosa requereix marcs de diàleg i reflexió oberts i horitzontals, en els quals participin els mateixos estudiants, el professorat dels centres de pràctiques i el professorat tutor de la Facultat. D’aquest diàleg poden derivar-se beneficis importants per a la formació inicial dels futurs mestres i per a la innovació i la resposta als problemes educatius concrets de les escoles. Per això considerem el pràcticum com un procés de col·laboració entre el professorat i els estudiants de la Facultat i els mestres dels centres.
El pràcticum esdevé un període particularment enriquidor, en què les vivències i les experiències han d’anar acompanyades de processos d’anàlisi crítica i reflexió guiada sobre el que es pensa, s’observa i es fa a l’escola. En aquesta situació es du a terme un conjunt d’experiències formatives contextualitzades, que ajuden a comprendre els processos d’ensenyament-aprenentatge i la dinàmica de la vida escolar, tot organitzant els respectius marcs de referència cognitius. No es tracta només d’adoptar models d’actuació pràctica dels mestres i tutors, sinó d’anar conformant unes conviccions pedagògiques pròpies que serveixin de base per a l’actuació pràctica, i d’entrenar-se en la presa de decisions educatives que vagin configurant un estil educatiu personal.
El pràcticum és un espai adequat per aprendre mitjançant el treball col·laboratiu, fita important dels nostres estudis. L’aprenentatge de situacions pràctiques en petits grups facilita la transferència de coneixements per observar, analitzar, supervisar-se mútuament, resoldre problemes o avaluar i autoavaluar-se. L’aprenentatge és més enriquidor si és compartit amb els companys a més a més dels tutors. Així doncs, la manera de dur a terme les tutories i la distribució de practicants per centres haurien de potenciar el treball entre el grup de companys, sigui en l’àmbit d’un centre o en l’àmbit de diferents centres. Al mateix temps aquestes actuacions també ajuden a millorar el treball en equip interdisciplinari entre els tutors de la Facultat i de les escoles, i a configurar grups de professorat i mestres que treballen en equip.
Finalment, el pràcticum constitueix un tram formatiu privilegiat, en el sentit que permet a cada alumne confirmar la seva vocació i capacitat per fer de mestre, prendre consciència dels seus punts forts i els seus punts febles i, amb l’ajut dels tutors i companys, iniciar-se en la professionalització com a mestre.
Resumint, el pràcticum ha de permetre:
? Integrar dins els contexts reals d’aplicació, els coneixements, procediments i actituds desenvolupats en les diferents assignatures dels estudis.
? Desenvolupar competències específiques relacionades amb la pràctica professional, tant les de caràcter pedagògic i didàctic, com les personals i interpersonals.
? Entendre millor les característiques, funció i responsabilitat de la professió de mestre.
? Comprovar la pròpia motivació i capacitat per fer de mestre. Valorar els progressos i identificar els aspectes en els quals seria necessari un desenvolupament personal o professional més destacat.
|
NDno definit |
|
A |
Aanual |