Dades generals

Curs acadèmic:
2014
Descripció:
L’objectiu de l’assignatura és introduir l’alumnat en l’estudi de la geografia des d’una perspectiva de gènere. Es pretén donar a conèixer les teories i investigacions més rellevants per a l’anàlisi de gènere en espais rurals i urbans i en l'àmbit de l'anàlisi mediambiental.
Crèdits:
5

Grups

Grup B

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
ISABEL SALAMAÑA SERRA
Idioma de les classes:
Català (60%), Castellà (30%), Anglès (10%)

Altres Competències

  • Capacitat d’anàlisi i de síntesi. -Comunicació oral i escrita. -Mirada crítica. -Habilitats de recerca. -Adquisició de bases teòriques i continguts pràctics. -Capacitat de participar en polítiques transversals de gènere
  • -Actitud respectuosa amb els/les companys/es i professores. -Obertura davant opinions divergents expressades a classe. -Interès per altres realitats geogràfiques. -Interès per relacionar la temàtica de l’assignatura amb les notícies d’actualitat.

Continguts

1. 1.Geografia i gènere: aproximacions teòriques i metodològiques 1.1. Aproximacions teòriques. 1.2. Diversitat de temes i de metodologies.

2. 2.Gènere, espai i vida quotidiana en àrees rurals 2.1. Gènere i espais rurals: principals temes d’anàlisi. 2.2. Gènere i activitats socioeconòmiqes al món rural.

3. 3.Gènere, espai i vida quotidiana en àrees urbanes 3.1. Reflexions teòriques entorn la ciutat i el gènere. 3.2. Gènere i espais públics: noves perspectives d’intervenció.

4. 4.Gènere i medi ambient 4.1. Gènere, percepció i consciència ambiental. 4.2. Ecofeminisme: dones i medi ambient

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 0 50 50
Lectura / comentari de textos 0 50 50
Resolució d'exercicis 0 25 25
Total 0 125 125

Bibliografia

    Avaluació i qualificació

    Activitats d'avaluació:

    Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
    Guia de lectura 1/Activitat 1. Per tal de reforçar i ampliar la comprensió de la lectura seleccionada es demana a l’alumne/a que desenvolupi els conceptes rellevants a partir de la seva pròpia reflexió i la consulta del material complementari.

    20
    Guia de lectura 2/Activitats 2.1 i 2.2 . Comentari de la lectura seleccionada i reflexió sobre moviments rurals amb representació femenina i recursos en xarxa de les dones rurals. 20
    Guia de lectura 3/Activitat 3 A partir del text de referència cal que l’alumnat desenvolupi una reflexió sobre la ciutat focalitzant-la en l’experiència personal de cada alumne/a en un cas concret. 20
    Guia de lectura 4/Activitats 4.1 i 4.2. Realització d’un quadre resum sobre les principals tendències d’intervenció territorial amb perspectiva de gènere, analitzant un conjunt de llocs web proposats. S’ha d’incloure una reflexió sobre cada una de les principals línies de recerca identificades 20
    Guia de lectura 5/Activitat 5. L’alumne/a haurà de realitzar un breu assaig sobre el pensament ecofeminista i relacionar-lo amb la perspectiva de gènere en la gestió ambiental, a partir de les dues lectures proposades. 20

    Qualificació

    La metodologia docent combinarà el treball amb els materials “on line”, les lectures i la realització d’exercicis relacionats amb cadascun del temes.

    L’avaluació final estarà composta de la suma de les avaluacions de les activitats. Cadascuna de les activitats comptarà un 20% de la nota final.

    No s’admet, sota cap circumstancia el lliurament de les activitats fora del termini establert. Cas de no lliurar qualsevol de les activitats en la data marcada, el/la alumne/a haurà d’assumir que passa immediatament al règim d’avaluació única.

    L’avaluació única consistirà en el lliurament de tots els treballs exigits per a l’avaluació continua, en una dta fixada a l'inici del curs, més la realització d’una prova final específica, en línia, el mateix dia. La ponderació, cara a la nota final, serà: treballs 50 % prova 50%.

    És imprescindible poder llegir i comprendre, com a mínim, textos en anglès, català i castellà.

    Per aprovar l’assignatura cal uan qualificació global igual o superior a 5. Tanmateix les qualificacions parcials poden fer mitja, a partir del 4,5.

    Criteris específics de la nota «No Presentat»:
    El fet de no lliurar algun del treballs en la data fixada, i no comparèixer a l'avaluació única, en les condicions establertes, comporta una qualificació global de NO PRESENTAT.

    Observacions

    BIBLIOGRAFIA GENERAL BÀSICA

    Introducció teòrica

    ARENDT, H. (1974). La condición humana. Barcelona: Seix Barral.
    AMORÓS, C. (2001 ): “Feminismo y filosofía”. Madrid: Síntesis.
    BENACH, N. y TELLO, R. (2004). "En los intersticios de la renovación.
    Estrategias de transformación del espacio y flujos de población en Barcelona",Revista de Geografía, 3, 93-113
    BONDI, L. (1998). “Gender, class and urban space”. Urban Geography 19, 160-85.
    BONDI, L. (1999). “Gender, class and gentrification: enriching the debate”.
    Environment and Planning”, Society and Space 17: 261-82.
    BOOTH, C., DARKE, J. YEANDLE (Coord). 1998. La vida de las mujeres en lasciudades. Madrid, Narcea.
    BOURDIEU, P. (2000). La dominación masculina. Barcelona, Anagrama.
    BUTLER, J. (2003). Cuerpos que importan. Editorial: Paidós Año:
    BRU-BISTUER, J.; AGÜERA-CABO, M. (2004), «Gendered Politics of the
    Environment». Lyyn A. Staeheli, Eleonore Kofman, Linda J. Peake (Ed.).
    Mapping Women, Making Politics. Feminist Perspectives on Political
    Geography. New York / London: Routledge.
    COUTRAS, J. (1996). Crise urbaine et espaces sexués. Paris, Armand Colin.
    DEL VALLE, T. (1997). Andamios para una nueva ciudad. Visiones desde la antropología. Madrid, Cátedra.
    DIAMOND, I. ; G. F. ORENSTEIN (ed.) (1990), Reweaving the World. The
    Emergence of Ecofeminism, (San Francisco, Sierra Club).
    DURÁN, M. A. (1998). La ciudad compartida: conocimiento, afecto y uso.
    Madrid: Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España.
    DURÁN, M. A. (2000). Nuevos objetivos de igualdad en el siglo XXI: las
    relaciones entre hombres y mujeres. Comunidad de Madrid, Dirección General de la Mujer.
    FAINSTEIN, S y SERVON L. (2005). Gender and planning. New Brunswick,
    N.J. Rutgers University Press.
    FOUCAULT, Michel. (1980). Power/Knowledge. Brighton, Harvester
    FRAISSE, G., (2003), Los dos gobiernos: la familia y la ciudad, Valencia,Ediciones Cátedra
    FRASER, N. (1999). "Social Justice in the Age of Identity Politics:
    Redistribution,Recognition, and Participation" en Culture and Economy After the
    Cultural Turn, L. Ray y A. Sayer (eds.). London, Sage.
    GARCÍA RAMÓN, D. (2005). “Respondiendo a un desafío pendiente en
    geografía: el enfoque de Género visto desde España”. España, Geographicalia,No. 48, P. 55-75.
    HAYDEN, D. (1981). The Grand domestic revolution: a history of feminist designs for American homes, neighborhoods, and cities. Cambridge, MIT
    HEALEY, P. (1997). Collaborative Planning: Shaping Places in Fragmented Societies. London, Macmillan.
    JULIANO, D. 1992. El Juego de las astucias: mujer y construcción de modelos sociales alternativos, Madrid, Horas.
    LAHAR, S. (1991), «Ecofeminist Theory and Grassroots Politics». Hypatia. A Journal of Feminist Philosophy. (Special issue: Ecological Feminism), vol. 6,num. 1, p. 28-45.
    LITTLE, J. PEAKE, L. y PAT, R. (1988) Women in cities: gender and the urbanenvironment. Houndmills, MacMillan.
    MASSEY, D. (1994) Space, place and gender. Cambridge, Polity Press.
    MCDOWELL, L. (2000) Género, identidad y lugar: un estudio de las geografías feministas. Madrid : Instituto de la Mujer, Universitat de Valencia.
    MERCHANT, C. (1995), Earthcare. Women and the Environment. New York:
    Routledge.
    MIES, M.; SHIVA, V. (1997), Ecofeminismo. Teoría, crítica y perspectivas,Barcelona: Icaria.
    NASH, M. MARRE, D. (Eds.) (2003) El desafio de la diferencia: Representaciones culturales e identidades de género, raza i clase. Bilbao: Universidad del País Vasco.
    NASH, Mary. (2004) Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos.
    Madrid: Alianza.
    ORTNER, S. B., (1974), «Is Female to Male as Nature Is to Culture?», a
    KOLMAR, W. K. & BARTKWOSKI, F. (2005). Feminist Theory. A reader.
    McGra-Hill, New York, pp. 243-252.
    PEDONE, C. (2000).“Artículo”. EL TRABAJO DE CAMPO Y LOS MÉTODOS
    CUALITATIVOS. Necesidad de nuevas reflexiones desde las geografías
    latinoamericanas. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, Nº 57.
    PLUMWOOD, V. (1991), ‘Nature, Self and Gender: Feminism, Environmental
    Philosophy, and the Critique of Rationalism’, Hypathia, 6: 3-27.
    ROSE, G. (1993). Feminism and Geography: The Limits of Geographical
    Knowledge. Minneapolis, University of Minnesota Press.
    SHIVA, V. (1988), Staying Alive: Women, Ecology and Survival in India. UK:Zed Press.
    STEARNEY, L. M. (1994), «Feminism, Ecofeminism and the Maternal
    Archetype: Motherhood as a Feminine Universal». Communication Quarterly, 42, p.145-159
    TELLO, R (ed.) (2002) Mirades als espais públics, Editorial Pòrtic, Barcelona.
    TELLO, R, (2001) “Planificación de la vivienda y determinaciones socioculturales”en D. Provansal (ed.) Espacio y territorio: miradas antropológicas.Ediciones UB, Barcelona.
    TELLO, R. (2003) “La ciudad como escenario de representación cultural.
    Pràcticas urbanísticas de perpetuación”, en Nash, M. et Marre, D. (eds.) El desafio de la diferencia. Servicio Editorial de la Universidad del Pais Vasco.
    WARREN, K. J. (1998), «Toward an Ecofeminist Ethic». Studies in the
    Humanities, 15, p. 140-156.
    WILSON, E. (1992) The Sphinx in the City. Urban Life, the Control of Disorder,and Women. Berkeley, University of California Press.