Dades generals

Curs acadèmic:
2013
Descripció:
Anàlisi, des d'una perspectiva històrica i filosòfica, de les principals categories estètiques amb què s'ha reflexionat al voltant de l'obra d'art, amb atenció especial a la relació entre els textos teòrics (en els quals les esmentades categories han estat teoritzades) i les obres d'art o pràctiques artístiques (de l'època en què s'han formulat les esmentades teories).
Crèdits ECTS:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
FRANCISCO JAVIER ANTICH VALERO

Competències

  • CTUdG02 Recollir i seleccionar informació de manera eficaç
  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CT 3. Argumentar críticament a partir dels procediments d'anàlisi i els continguts adquirits que permetin a l'alumne millorar en la seva formació particular i aconseguir el major grau de capacitació possible.
  • CTUdG13 Situar els propis coneixements en el marc epistemològic i històric, eludint la seva fragmentació
  • CE 15. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques/musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal.
  • CE 18. Adquirir, interpretar i aplicar coneixements específics relatius a la teoria de l'art i el pensament estètic i, en general, al coneixement integral i integrat del fet artístic.
  • CE 24. Adquirir i aplicar una consideració interdisciplinària de les humanitats i de la Història de l'Art en aquest context científic.
  • CE 26. Aplicar el coneixement de la terminologia específica de la disciplina als estudis i investigacions entorn de fenòmens artístics amplis o obres d'art particulars.

Continguts

1. Tema 1. Introducció a l'experiència estètica

2. Tema 2. Les categories estètiques: La lletjor. [Antiguitat grecorromana; Cristianisme medieval; Lessing i la Il.lustració; Rosenkranz i el Romanticisme; Adorno i el segle XX; Les nocions d'"abjecció" i de "kitsch"]

3. Tema 3. Les categories estètiques: La bellesa [Plató i l'estètica grega; La noció de bellesa en els textos de Plató; Plató i l'art grec; El llegat de l'estètica de Plató]

4. Tema 4. Les categories estètiques: El sublim [L'aparició del sublim en les obres d'art; Kant i la noció del sublim; El sublim i el Romanticisme]

5. Tema 5. Les categories estètiques: El sinistre [El sinistre fílmic i literari; La noció de sinistre en Freud; El sinistre en l'art del segle XX]

6. Tema 6. Les categories estètiques: El banal [De l'experiència del quotidià en la pintura holandesa a la presència del banal en l'art contemporani. La noció del banal en Danto]

7. Tema 7. L'experiència estètica: l'Hermenèutica i el problema de la interpretació [Introducció a Gadamer i a l'Hermenèutica fiolosòfica; Del problema de la interpretació a la crítica d'art]

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Cerca d'informació 0 10 10
Classes participatives 35 0 35
Elaboració de treballs 0 60 60
Exposició dels estudiants 5 10 15
Lectura / comentari de textos 0 40 40
Prova d'avaluació 0 20 20
Total 40 140 180

Bibliografia

  • Azúa, Félix de (2010). Autobiografía sin vida. Barcelona: Mondadori. Catàleg
  • Gadamer, Hans-Georg (1991). La actualidad de lo bello. Barcelona: Paidós. Catàleg
  • Barthes, Roland (2007). La càmera lúcida. Nota sobre la fotografia. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner Editor. Catàleg
  • Steiner, George (1997). "El lector infrecuente". Dins (Ed.), Pasión intacta (, p. 19-44). Madrid: Siruela. Catàleg
  • Dewey, John (2008). El arte como experiencia. Barcelona: Paidós. Catàleg
  • Eco, Umberto (2007). Historia de la fealdad. Barcelona: Random House . Catàleg
  • Vernant, Jean-Pierre (1986). La muerte en los ojos. Figuras del otro en la antigua Grecia. Barcelona: Gedisa. Catàleg
  • Quignard, Pascal (2005). El sexo y el espanto. Barcelona: Minúscula. Catàleg
  • Cohen, Jeffrey (1999). Of Giants. Sex, Monsters, and the Middle Ages. Minneapolis: University of Minnesota Press. Catàleg
  • Azara, Pedro (1980). De la fealdad en el arte moderno. El encanto del fruto prohibido. Barcelona: Anagrama. Catàleg
  • Cohen, Jeffrey (1996). Monster Theory. Reading Culture. Minneapolis: University of Minnesota Press. Catàleg
  • Cortés, José Miguel G. (1997). Orden y caos. Un estudio cultural sobre lo monstruoso en el arte. Barcelona: Anagrama.
  • Lessing, G.E. (1977). Laocoonte. Madrid: Editora Nacional. Catàleg
  • Burucúa, José E (2007). La imagen y la risa. Los pathosformein de lo cómico en el grabado europeo de la . Cáceres: Periférica. Catàleg
  • Kayser, Wolfgang (2010). Lo grotesco. Su realización en literatura y pintura. Madrid: Antonio Machado Libros. Catàleg
  • Baudelaire, Charles (1989). Lo cómico y la caricatura. Madrid: Antonio Machado Libros. Catàleg
  • Grose, Francis (2011). Principios de la caricatura. Madrid: Katz. Catàleg
  • Rosenkranz, Franz (1992). Estética de lo feo. Madrid: Julio Ollero Editor. Catàleg
  • Rodríguez Tous, Juan Antonio (2002). Idea estética y negatividad sensible.La fealdad en la teoría estética de Rosenkr. Sevilla/Barcelona: ER/El viejo Topo. Catàleg
  • Adorno. Theodor W. (1980). Teoría estética. Madrid: Taurus. Catàleg
  • Bozal, Valeriano (2004). El tiempo del estupor. La pintura europea tras la segunda guerra mundial. Madrid: Siruela. Catàleg
  • Gómez, Vicente (1998). El pensamiento estético de Theodor W. Adorno. Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Pedraza, Pilar (2009). Venus barbuda y el eslabón perdido. Madrid: Siruela. Catàleg
  • Roudinesco, Elisabeth (2009). Nuestro lado oscuro. Historia de los perversos. Barcelona: Anagrama. Catàleg
  • Kristeva, Julia (1988). "Sobre la abyección". Dins (Ed.), Poderes de la perversión (, p. 7-45). Mèxic: Siglo XXI.
  • Valis, Noel (2010). La cultura de la cursilería. Mal gusto, clase y kitsch en la España moderna. Madrid: Visor.
  • Bodei, Remo (1998). La forma de lo bello. Madrid: Visor. Catàleg
  • Eco, Umberto (2004). Historia de la belleza. Barcelona: Lumen. Catàleg
  • Azara, Pedro (1995). La imagen y el olvido. El arte como engaño en la filosofía de Platón. Madrid : Siruela. Catàleg
  • Gombricht, Ernst Hans (1999). Història de l'art. Barcelona: Columna. Catàleg
  • Galí, Neus (1999). Poesía silenciosa, pintura que habla. De Simónides a Platón. Barcelona: El Acantilado. Catàleg
  • Lombardo, Giovanni (2008). La estética antigua. Madrid: Antonio Machado Libros. Catàleg
  • Lomba Fuentes, J. (1987). Principios de filosofía del arte griego. Barcelona: Anthropos. Catàleg
  • Onians, J. (1996). Arte y pensamiento en la época helenística. Madrid: Alianza. Catàleg
  • Plató (1997). Fedre. Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Reale, Giovanni (2003). Por una nueva interpretación de Platón. Barcelona: Herder. Catàleg
  • Bruyne, Edgar de (1987). La estética de la Edad Media. Madrid : Visor. Catàleg
  • Eco, Umberto (1990). Art i bellesa en l'estètica medieval. Barcelona: Destino. Catàleg
  • Longino (1979). Sobre lo sublime. Madrid : Gredos. Catàleg
  • Ashfield, A.; Bolla, P. (1996). The sublime. A reader in British eighteenth-century aesthetic theory. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Bodei, Remo (2011). Paisajes sublimes. El hombre ante la naturaleza salvaje. Madrid: Siruela. Catàleg
  • Burgard, Ch.; Saint-Girons, B. (1997). Le paysage et la question du sublime. Valence/París: Réunion des musées nationaux.
  • Molinuevo, José Luis (2001). Estéticas del naufragio y de la resistencia. València: Alfons el Magnànim. Catàleg
  • Saint-Girons, Baldine (2008). Lo sublime. Madrid: Antonio Machado Libros. Catàleg
  • VVAA (2006). Visions du déluge de la Renaissance au XIX siècle. París: Réunion des musées nationaux. Catàleg
  • Guillén, Esperanza (2004). Naufragios. Madrid : Siruela . Catàleg
  • Burke, Edmund (1987). Indagación filosófica sobre el origen de nuestras ideas acerca de lo bello y lo . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Kant, Immanuel (2005). Crítica de la capacitat de jutjar. Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Schiller, Friedrich (1992). De lo Sublime; Sobre lo Sublime. Málaga: Ágora. Catàleg
  • Freud, Sigmund (1981). Lo siniestro. Obras completas. Tomo III. Madrid : Biblioteca Nueva. Catàleg
  • Trías, Eugenio (1982). Lo bello y lo siniestro. Barcelona: Seix Barral. Catàleg
  • Pedraza, Pilar (2004). Espectra. Descenso a las criptas de la literatura y el cine. Madrid: Valdemar. Catàleg
  • Ceserani, Remo (1999). Lo fantástico. Madrid : Antonio Machado Libros. Catàleg
  • Cronenberg, David (1999). El placer de lo siniestro. València: De la mirada.
  • Kuspit, Donald (2003). Signos de psique en el arte moderno y posmoderno. Mad : Akal. Catàleg
  • Didi-Huberman, Georges (1997). Lo que vemos, lo que nos mira. Buenos Aires: Manantial. Catàleg
  • Certeau, Michel De (2000). La invención de lo cotidiano. Mèxic: Universidad Iberoamericana.
  • Todorov, Tzvetan (1997). Éloge du quotidien. Essai sur la peinture hollandaise du XVIIe siècle. París: Seuil.
  • Crow, Thomas (2002). El arte moderno en la cultura de lo cotidiano. Madrid : Akal. Catàleg
  • Danto, Arthur (2002). La transfiguración del lugar común. Una filosofía del arte. Barcelona: Paidós. Catàleg
  • Gadamer, Hans-Georg (1991). La actualidad de lo bello. Barcelona: Paidós . Catàleg
  • Gadamer, Hans-Georg (2006). Estética y hermenéutica. Madrid : Tecnos. Catàleg
  • Gadamer, Hans-Georg (1988). Verdad y método. Fundamentos de una hermenéutica filosófica. Salamanca: Sígueme. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Lectures obligatòries [lectura, anàlisi, comentari] Elaboració de tres treballs a partir de la lectura de tres textos fonamentals de curs. 30
Treballs de curs [preparació i realització de 4] Es tracta d'un treball final d'assignatura propossat durant el desenvolupament del curs i que caldrà entregar abans del final de les classes. 30
Examen [preparació i realització] L'examen consistirà en l'elaboració d'un dels temes del programa. 40

Qualificació

S'especifica (en l'apartat "Activitats d'avaluació") el percentatge amb el que es valorarà cadascuna de les activitats desplegades en el curs.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La no presentació d'un estudiant a l'examen implicarà la qualificació de No Presentat en les actes de la convocatòria.
La no presentació dels treballs escrits, o dels casos pràctics reclamats o de les intervencions orals programades, es qualificarà com a "zero", i com a tal computarà en l'avaluació numèrica total de l'assignatura en el seu percentatge equivalent.

Observacions

L'assistència a les sessions lectives del curs és imprescindible per a poder desenvolupar el programa i el nivell d'aprofundiment en els temes i les lectures previstes amb garanties suficients per a poder superar l'assignatura satisfactòriament.