Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2012
Descripció:
L'assignatura és una primera aproximació a l'art de quatre grans mestres de la pintura siscentista a Flandes i Holanda: Rubens, van Dyck, Rembrandt i Vermeer. Ara, tenint en compte el pla d'estudis de la nostra titulació, el programa alternarà les visions monogràfiques amb explicacions de caràcter contextualitzador: sobre la història, la teoria de l'art i els autors contemporanis dels protagonistes. El programa culminarà amb la presentació d'autors que durant els segles XIX i XX han mirat d'una manera "vermeeriana": Vilhelm Hammershoi i Edward Hopper. El programa parteix d'un enfocament característic de la història de l'art: pel seu format interdisciplinar, per la seva voluntat de conciliar el rigor històric amb la llibertat crítica, l'aprofundiment i la comprensió històrica amb l'apreciació sensible des de la mentalitat contemporània. Finalment, tenint presents els horitzons infinits de la xarxa global i les opcions professionalitzadores dels historiadors de l'art del futur --gestió de continguts en la xarxa i els mitjans de comunicació--, l'assignatura combinarà les reflexions indicades amb la presentació crítica de materials audiovisuals connectats als temes del programa.
Crèdits ECTS:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Majoritàriament (75%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
Joan Bosch Ballbona

Grup SO

Durada:
Anual
Professorat:
Joan Bosch Ballbona

Competències

  • CTUdG02 Recollir i seleccionar informació de manera eficaç
  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CT 3. Argumentar críticament a partir dels procediments d'anàlisi i els continguts adquirits que permetin a l'alumne millorar en la seva formació particular i aconseguir el major grau de capacitació possible
  • CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CE 16. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques que s'han succeït al llarg de la història en l'àmbit regional
  • CE 18. Adquirir, interpretar i aplicar coneixements específics relatius a la teoria de l'art i el pensament estètic i, en general, al coneixement integral i integrat del fet artístic
  • CE 19. Discernir i utilitzar coneixements específics relatius a les ciències i tècniques historiogràfiques, així com a les fonts literàries i documentals sobre les quals es construeix la disciplina

Continguts

1. Pròleg EL MERCAT ARTÍSTIC FLAMENC ENTRE LA REBELIÓ ANTI-ESPANYOLA I EL TRACTAT DE MÜNSTER (1648) Flandes des de la rebelió anti-espanyola al Tractat de Münster (1648)

2. LA PINTURA ALS PAÏSOS BAIXOS A CAVALL DELS SEGLES XVI I XVII: INSPIRATS PER ITÀLIA Marteen de Vos (1532-1603) Hendrick de Clerk (a. 1570-1630) Frans (1542-1612), Hyeronimus (1540-1610) i Ambrosius Franken (1544-1618) Adam van Noort (1562-1641) Otto van Veen (1556-1629) Wenzel Cobergher (1560-1634) L’adhesió al manierisme internacional: Cornelis van Haarlem, Hendick Goltzius, Karel van Mander, Abraham Bloemaert (1564-1651), Joachim Wttewael (c.1566-1638). Els Caravaggistes nòrdics: Gerrit van Hontorst (1590-1656) , Hendrick Terbrugghen (1588-1629), Dirck van Baburen (c. 1590/5-1624). Els paisatgistes flamencs: Gillis van Conixloo, Paul Bril, Jan Brueghel I

3. LA PINTURA AL FLANDES CATÒLIC DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XVII Abraham Janssen (c. 1575-1632) Pieter Paul Rubens (1577-1640) A l’estela de Rubens Jacob Jordaens (1593-1678) Frans Snyders (1579-1657) el mestre de natures mortes Gaspar de Crayer (1584-1669) Anton van Dyck (1599-1641). Michael Sweerts (1624-1664) Caravaggistes flamencs: Gerard Seghers (1591-1651), Theodor Rombouts (1597-1637), Jan Janssens (1590-c. 1650). Pintors de Preziosenwände: Frans Franken II (1581-1641), Willem van Haecht (1593-1637), David Teniers II (1610-1690), Jan Brueghel I. Els mestres de la taula parada.

4. UNA PROPOSTA DIVERSA: LA PINTURA A LES PROVÍNCIES UNIDES Una invitació a mirar Del complexe a l’afirmació: una teoria artística no-vasariana Un naturalisme gairebé verídic Estètica catòlica vs. protestant

5. LA PINTURA D’HISTÒRIA Pieter Lastman (1583-1633) Jan Lievens (1607-1674) Rembrandt van Rijn (1606-1669) Des del taller de Reembrandt: Gerrit Dou (1613-1675); Isack Jouderville (ca. 1612-a.1648); Govert Flinck (1615-1660); Ferdinand Bol (1616-1680); Jan Victors (1619-post 1676); Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674); Samuel van Hoogstraten (1627-1678); Carel Fabritius (1622-1654); Nicolaes Maes (1634-1693); Barent Fabritius (1624-1673); Arent de Gelder (1645-1727)

6. LA PINTURA DE GÈNERE Haarlem: Frans Hals (1581/5-1666), Isaak (1591-1649) i Adriaen van Ostande (1610-1685). Delft: Pieter de Hooch (1629-p.1688) i Johannes Vermeer (1632-1675) Dordrecht: Nicholas Maes i Samuel van Hoogstraeten Leiden: Jan Steen (1625/6-1679), Gerard Dou, Gabriel Metsu ( 1629-1667) i Frans Mieris el Vell (1635-1681). Deventer: Gerard ter Borch (1617-1681) i Caspar Netscher (1635/6-1684) Amsterdam: Jacob van Loo Els paisatgistes: Hendrik Averkamp (1585-1634), Essaias van de Velde (c. 1590-1630), Hercules Seghers (1589/90-c. 1635), Aelbert Cuyp (1620-1691), Jan van Goyen (1596-1656), Meindert Hobbema (1638-1709), Philips Koninck, Salomon van Ruysdael (1600/3-1670), Jacob van Ruisdael (1628/9-1682), Paulus Potter (1625-1654). Els paisatgistes italianitzats: Pieter van Laer (1599-p. 1642), Jan Asselyn (c. 1615-1652), Nicolaes Berchem (1621/2-1683), Karel Dujardin (c. 1626-1678), Jan Baptist Weenix (1621-1660/1), Adam Pynacker (c. 1620-1673). Pintors d’arquitectures: Pieter Saenredam (1597-1665), Gerard Houckgeest (c. 1600-1661), Emmanuel de Witte (1616/8- 1692). Pintors de natures mortes: Pieter Claesz (1597/8-1661), Willem Heda (1599-1680/82), Willem Kalf (1619-1693)

7. Epíleg: Mirar a la Vermeeriana manera: els universos entotsolats de Vilhelm Hammershoi i Edward Hopper.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Prova d'avaluació 0 7,00 7,00
Visionat/audició de documents 5,00 0 5,00
Total 5,00 7,00 12

Bibliografia

  • Svetlana Alpers (2001). La creación de Rubens. Madrid: La Balsa de la Medusa.
  • Svetlana Alpers (1987). El Arte de Describir. Madrid, 1987 : Hermann Blume.
  • Svetlana Alpers (1992). El taller de Rembrandt. La libertad, la pintura y el dinero. Madrid: Mondadori.
  • Keith Andrews (1977). Adam Elsheimer, Paintings, Drawings, Prints. Oxford: Phaidon.
  • Didier Bodart (1970). Les peintres des Pays-Bas méridionaux et de la Principauté de Liège à Rome. Bruxelles, Rome: Institut Historique Belge de Rome.
  • Walter S. Gibson (2000). Pleasant Places. The rustic landscape from Bruegel to Ruisdael. Berkeley, Los Angeles, London: University of California Press. Catàleg
  • Craig Harbison (1995). The Art of the Northern Renaissance. London: Everyman Art Library.
  • Walter Liedtke (ed) (2001). Vermeer and the Delft School. New Haven and London: Yale University Press. Catàleg
  • Ronald F. Millen and Robert E. Wolf (1989). Heroic Deeds and Mystic Figures. . New Jersey: Princenton University Press. Catàleg
  • John Michael Montias (1997). Vermeer. L’artista, la famiglia, la città. Torino: Einaudi. Catàleg
  • Jakob Rosenberg, Seymour Slive, E.H. Ter Kuile (1981). Arte y Arquitectura en Holanda, 1600-1800. Madrid: Catedra. Catàleg
  • Simon Schama (1999). Rembrandt’s Eyes. London: Penguin Books.
  • Simon Schama (1987). The Embarrassement of Riches: An Interpretation of Dutch Culture in the Golden A. New York: Knopf. Catàleg
  • Gary Schwartz (1985). Rembrandt. His Life, His Paintings. London: Penguin.
  • Peter C. Sutton (2002). Michael Sweerts (1618 - 1664). Zwolle : Waanders. Catàleg
  • Peter C. Sutton (1998). Pieter de Hooch, 1629 - 1684 . New Haven : Yale University Press. Catàleg
  • Peter C Sutton (1994). The Golden Age of Dutch landscape painting . Madrid: Fundación Coleccion Thyssen-Bornemisza.
  • Peter C. Sutton et alt. (2003). Love letters : Dutch genre paintings in the age of Vermeer . London: Lincoln.
  • Hans Vlieghe (2000). Arte y Arquitectura Flamenca 1585-1700. Madrid: Catedra. Catàleg
  • Mariët Westermann (1996). The Art of the Dutch Republic 1585-1718. London: Everyman Art Library.
  • Karel van Mander (2000). Le vite degli illustri pittori fiamminghi, olandsi e tedeschi. Roma: Apeiron.
  • Ernst van de Wetering (2006). Rembrandt. Quest of a Genius. Zwolle: Waanders Publishers.
  • Arthur K. Wheelock Jr. (ed) (1995). Johannes Vermeer. Paris: Flammarion. Catàleg
  • Arthur K. Wheelock Jr. (ed) (1995). Vermeer and the Art of Painting. New Haven and London: Yale University Press. Catàleg
  • Arthur K. Wheelock Jr (2005). Gerard ter Borch. New Haven and London: Yale University Press. Catàleg
  • Arthur K. Wheelock Jr (2001). Aelbert Cuyp. Washington: National Gallery. Catàleg
  • Arthur K. Wheelock with Peter C. Sutton and contributions by Volker Manuth (2005). Rembrandt's late religious portraits . Chicago: The University of Chicago Press.
  • Ger Luijten et alt (1993). Dawn of the Golden Age: Northern Netherlandish Art, 1580-1620. Amsterdam-Zwolle: Waanders. Catàleg
  • Nicole Dacos, Bert W. Meijer (comissaris) (1995). Fiamminghi a Roma. Milano: Skira. Catàleg
  • Christopher Brown, Jan Kelch i Pieter van Thiel (eds.) (1991). Rembrandt. El maestro y su taller. Barcelona: Electa España. Catàleg
  • Bruyn, Josua et alt (1982). A Corpus of Rembrandt Paintings. Den Haag, Boston, London: Stichting Foundation Rembrandt Research Project.
  • AA.VV (1984). Corpus Rubenianum Ludwig Burchard : an illustrated catalogue raisonné.... London: Harvey Miller.
  • Michael Jaffé (1977). Rubens and Italy. Oxford: Oxford University Press.
  • Christopher Brown, Hans Vlieghe (eds.) (1998). Van Dyck 1599-1641. Londres: Ludion, Flammarion. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Revisió de les pel·lícules i documentals: Rembrandt (A. Korda) / Rembrandt (Simon Schama)/ La llum Holandesa / La Jove de la Perla (Peter Webber) Estudi crític dels materials revisats a les pràctiques 10
Anàlisi d'imatges Capacitat per l'anàlisi comparativa i la identificació de les obres fonamentals del programa. 20
Exercici de Crítica d'Art Comentari crític d'una obra, un article o un documental amb continguts vinculats al programa. Es valorarà la combinació justa de creativitat i rigor. 10
Estudi dels temes proposats:
*El Viatge a Itàlia*
Rubens a Itàlia*
El cicle pictòric de Maria de Medici*
Rubens i l'Antiguitat*
Rubens: els grans quadres d'altar*
El gravat nòrdic*
Rubens i els seus patrons*
Van Dyck a Anglaterra*
Van Dyck: els retrats*
Van Dyck: la pintura religiosa*
L'art de descriure*
Rembrandt: el retrat*
Els autoretrats de Rembrandt*
Rembrandt: el pintor narrador*
El Rembrandt "bàrbar"*
La pintura de gènere: els interiors domèstics*
Vermeer*
Pintar la naturalesa: els paisatgistes nòrdics



Avaluació escrita 60

Qualificació

Encara que aquests criteris semblin superats en l'actual era de la post-universitat (per raons d'autoestima i de respecte als estudiants i a la pròpia professió, el professor en aquest cas no és partidari ni de l'aprovat general ni de l'excel·lent general), la valoració de l'aprofitament del curs es farà en base a una combinació d'originalitat i rigor. L'originalitat del discurs ben elaborat (en formats oberts) fet amb veu pròpia i evitant el tan recurrent recurs del retalla i enganxa o el reciclat d'idees alienes sense reconeixer-les; i el rigor del coneixement de la matèria almenys al nivell d'un estat de la qüestió obtingut dels materials exposats a l'aula i del diàleg, almenys, entre un parell o tres de materials bibliogràfics de qualitat.

Si bé l'assitència no és obligatòria aquesta s'ha d'acreditar en un percentatge raonable si es vol seguir el sistema d'avaluació de treballs (entorn del 70% ). En cas de no assitistència en aquest percentatge, l'avaluació prevista és l'examen final.

Observacions

Si l'alumnat vol seguir el sistema d'avaluació continuada previst pel professor, l'assitència és obligatòria --almenys caldrà acreditar-la en un 80% de les classes. Qui no pugui assitir a les sessions de l'aula o pràctiques en aquesta proporció haurà d'avaluar-se en una prova única en la data prevista al calendari d'exàmens.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.