1. Previs: L’especificitat de la música a l’àmbit de la reflexió estètica. La música com a objecte estètic. La pregunta de Michel Foucault: com parlar de música i no sobre música?
2. La música contemporània: principals problemàtiques i tendències
2.1. Cap a una música informal
2.1.1. l’entrada del soroll: de l’orquestra de sons-sorolls futuristes a les màquines post-futuristes de Francis Picabia i Man Ray. El ready made sonor i la música industrial de finals dels 70
2.1.2. l’emancipació del timbre: L’Escola de Viena i la relació Schoenberg-Kandinsky a través de Die glückliche Hand (La mà feliç, 1909-1913). De la melodia de timbres de Schoenberg a l’alliberació de la veu al teatre musical i l’òpera contemporània. L’exemple de Un re in ascolto (1984), de Luciano Berio amb llibret d’Italo Calvino
2.1.3. la música a l’espai: models científics i renovació de l’escolta. La col.laboració música i arquitectura al Poème électronique (1958), de Varèse amb Le Corbussier i el Prometeo. Tragedia dell’ascolto (1984), de Luigi Nono amb Renzo Piano
2.2. Transformacions de la percepció: entre memòria i oblit
2.2.1. el serialisme integral: Paul Klee i l’obra de Pierre Boulez
2.2.2. música, atzar i indeterminació: de Music of Changes (1951), a les Number Pieces (1992), de John Cage
2.2.3. músiques repetitives: Morton Feldman i l’expressionisme abstracte nord-americà. L’exemple de la Rothko Chapel (1971)
2.3. Transformacions de l’àmbit musical
2.3.1. del happening al musicircus: Els nous nexes entre música, pintura i dansa (Rauschenberg, Johns, Cage i Cunningham). De Cage a ZAJ passant per Fluxus
2.3.2. la noció d’intermedia de Dick Higgins
2.4. Música i Tecnologia: la música a l’era elèctrica i cibernètica
2.4.1. Música i magnetisme: les ones Martenot i el Theremin
2.4.2. Els primers laboratoris musicals a Europa: música concreta i música electrònica
2.4.3. De les famílies de la techno i els DJs. L’exemple del DJ Spooky i un precedent: Moholy-Nagy
2.4.4. Transformacions de la percepció: entre l’escolta regressiva formulada per Adorno i la noció de distracció benjaminiana
2.4.5. Transformacions de l’àmbit musical: la industrialització del so. Música i comerç: el cas de la música pop i la música clàssica. Música i globalització. El poder de la música i la música del poder (De El flautista de Hamelin a La ritournelle de Deleuze i Guattari)
2.5. Música i ecologia
2.5.1. el paisatge sonor versus el Land art. El precedent cinematogràfic de Walter Ruttmann i l’exemple del World Soundscape Project de Murray Schafer
2.5.2. Transformacions de la percepció: les derives de l’escolta de l’entorn. L’escolta en continuïtat I
2.5.3. Transformacions de l’àmbit musical: l’exemple de la ciutat com a cartografia sonora
3. Últimes tendències: Art Sonor
3.1. problemes de definició i aspectes històrics
3.1.1. la poesia sonora: l’ultraisme espanyol
3.1.2. l’art radiofònic: Samuel Beckett, Orson Welles i Juan Muñoz
3.1.3. de l’escultura sonora a la instal.lació sonora: Jardín de poetas (2008-2010), de Concha Jérez i José Iges
3.2. Transformacions de la percepció: l’escolta en continuïtat II
3.3. Quins espais per l’art sonor? L’exemple de La exposición invisible (2007), al MARCO de Vigo/Centro José Guerrero de Granada