Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2009
Descripció:
Estudi general de la història de l'art antic en el Pròxim Orient, especialment a Egipte i l'àrea mesopotàmica.
Crèdits ECTS:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Gens (0%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
CARLES PATIÑO BARTOMEU

Horaris:

Activitat Horari Aula
Gran grup1 dt 9:30-11:00, dj 9:30-11:00
Grup mitjà1 dt 9:30-11:00, dj 9:30-11:00

Competències

  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CTUdG13 Situar els propis coneixements en el marc epistemològic i històric, eludint la seva fragmentació
  • CE 14. Explicar de manera argumentada un coneixement precís i crític de les coordenades espai-temporals de la Història de l'Art
  • CE 15. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques/musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal
  • CE 19. Discernir i utilitzar coneixements específics relatius a les ciències i tècniques historiogràfiques, així com a les fonts literàries i documentals sobre les quals es construeix la disciplina
  • CE 27. Reunir i interpretar dades rellevants que permetin elaborar treballs acadèmics i/o informes professionals sobre el valor i la significació d'una obra o conjunt d'obres i el seu abast social

Continguts

1. 1.Introducció. Les cultures del Pròxim Orient. Consideracions i valoració. 2. Mesopotàmia: l’art de les cultures sumèria, accàdia, babilònica i assíria. 2.1. Introducció. 2.2.Urbanisme. Consideracions generals. Principals ciutats mesopotàmiques. 2.3. Arquitectura: 2.3.1. Materials i tècniques constructives 2.3.2. Arquitectura religiosa: temples i zigurats. 2.3.3. Arquitectura civil: els palaus 2.3.4. Arquitectura funerària 2.4. Escultura: 2.4.1. L’artista i l’art 2.4.2. Escultura en pedra 2.4.3. El relleu mesopotàmic: 2.4.3.1. Glíptica 2.4.3.2. Plaques votives 2.4.3.3. Esteles 2.4.3.4. El relleu parietal: a la recerca de la tridimensionalitat 2.5. Pintura. 2.6. Altres arts mesopotàmiques 3. Egipte. 3.1. Introducció. 3.2. Consideracions generals sobre l’art egipci. El paper de l’artista. 3.3. Predinàstics i Tinites (Dinastia I i II ): 3.3.1. Cases i mastabes. 3.3.2. Escultura i relleus. 3.4. Imperi Antic (D. II-IV). 3.4.1. Arquitectura faraònica funerària: de les primeres piràmides als grans conjunts. L’herència de les grans piràmides. 3.4.2. Arquitectura religiosa: els santuaris solars de la V Dinastia. 3.4.3. Escultura i relleu: la representació figurativa. 3.4.3.1. A la recerca del cànon. Significacions filosòfiques i sociopolítiques. 3.4.3.2. Característiques formals de l’escultura egípcia. 3.4.3.3. Funcions de l’escultura exempta. 3.4.3.4. Relacions entre relleu i pintura. Temàtiques. 3.5. Primer període intermedi (D. VII-X) 3.6. Imperi Mig (D. XI-XIV). 3.6.1. Urbanisme. La ciutat per a la piràmide de Sesostris II. 3.6.2. Arquitectura. 3.6.2.1. Grans construccions militars. 3.6.2.2. Arquitectura funerària. Piràmides i hipogeus. La solució mixta de Deir-El-Bahari 3.6.3. Escultura. Les dues grans corrents escultòriques de l’Imperi Mig. 3.6.4. El relleu. Auge significatiu de la pintura. 3.7. Segon període intermedi (D. XV-XVII). Aportacions hicses. 3.8. Imperi Nou (D. XVIII-XX). 3.8.1. Arquitectura religiosa i funerària. 3.8.1.1. Temples canònics: la fixació del model de temple. 3.8.1.2. Significats del temple. 3.8.1.3. L’època dels grans conjunts. Els grans temples de Karnak i Luxor. Concepció i funcionament. 3.8.1.4. Temples rupestres. 3.8.1.5. Arquitectura funerària. Separació entre temple funerari i tomba. Els hipogeus de la Vall dels Reis i de les Reines. 3.8.2. Escultura. Característiques formals i estilístiques. Noves tipologies. 3.8.3. El relleu. L’edat d’or de la pintura egípcia. 3.8.4. L’art armanià com a breu alè de llibertat. 3.8.4.1. Els precedents: l’època d’Amenofis III 3.8.4.2. La ruptura: Akhenaton (Amenofis IV) 3.8.4.3. El retorn a la tradició: Tutankhaton/Tutankhamon. 3.8.4.4. Després d’Amarna: l’ortodòxia renovada. 3.9. Baix Imperi ó Època Baixa (D. XXI-XXX). Les últimes dinasties anteriors a Alexandre el Gran. 3.10. L’època greco-romana. 3.10.1. Alexandre a Egipte. 3.10.2. Els Ptolomeus i les dues arts: l’Egipte tradicional i l’aportació grega.alexandrina. 3.10.3. La dominació romana. Els retrats d’El-Fayum.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Lectura / comentari de textos 3,00 24,00 27,00
Prova d'avaluació 3,00 25,00 28,00
Sessió expositiva 30,00 15,00 45,00
Sessió participativa 9,00 8,00 17,00
Sortida de camp 8,00 0 8,00
Visionat/audició de documents 3,00 22,00 25,00
Total 56,00 94,00 150

Bibliografia

  • FRANKFORT, H. (1982). Arte y arquitectura del Oriente Antiguo. Cátedra. Catàleg
  • FRANKFORT, H. (1981). Reyes y dioses. Estudio de la religión del Oriente Próximo en la Antigüedad. Alianza. Catàleg
  • DOMÍNGUEZ, A. J. - SÁNCHEZ, C. (1997). Arte y poder en el mundo antiguo. Clásicas - Universidad Autónoma de Madrid. Catàleg
  • PARROT, A. (1970). Asur. Aguilar. Catàleg
  • PARROT, A. (1969). Sumer. Aguilar. Catàleg
  • ALDRED, C. (1993). Arte egipcio en el tiempo de los faraones, 3100-320 a. C.. Destino. Catàleg
  • MANNICHE, L. (1997). El arte egipcipo. Alianza. Catàleg
  • STEVENSON, W. (2000). Arte y arquitectura del antiguo Egipto. Cátedra. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Lectura de textos Capacitat de comprensió, d'anàlisi i de síntesi. 20
Recerca d'imatges i memorització visual de les obres d'art antic Capacitat de retentiva visual i de precisió històrica. 20
Estudi del contingut de l'assignatura (síntesi i memorització) i realització d'una prova escrita Capacitat de retentiva, d'adquisició de coneixements, d'anàlisi, de síntesi, de raonament i argumentació, de precisió, d'habilitats comunicatives i d'expressió escrita. 60

Qualificació

Els mitjans d’avaluació són els següents (cal tenir present que cadascun dels següents blocs són eliminatoris i que, en cada cas, cal obtenir un mínim de 4 punts per poder fer mitjana aritmètica entre tots i, per tant, superar el curs):

A/ Control de lectura de textos facilitats prèviament pel professor: es realitzarà en dues sessions durant el curs (una dedicada a les lectures establertes per a l'art i la cultura del Proper Orient i una altra per a les lectures fixades per a l'art i la cultura de l'Egipte antic). Es tracta d’exàmens tipus test, on es valorarà la capacitat de comprensió, d'anàlisi i de síntesi dels articles que formen els dossiers. Suposa el 20% del total de la nota.

B/ Visionat per al reconeixement de documents gràfics: una sessió al final de curs (dedicada conjuntament a art del Proper Orient i a l'art de l'antic Egipte). Consistirà en identificar vint imatges d’obres vistes durant les classes (caldrà consignar el nom de l’obra, l’adscripció cultural i la datació de cada obra). Suposa el 20% del total de la nota. Es valorarà la capacitat de retentiva visual i de precisió històrica.

C/ Prova escrita expositiva: una sessió al final de curs. S’avaluarà conjuntament l’art del Proper Orient i de l’Egipte Antic. En aquesta prova, es valorarà la capacitat de retentiva, d'adquisició de coneixements, d'anàlisi, de síntesi, de raonament i argumentació (més enllà de la mera exposició) i de precisió i habilitat comunicativa (que inclouen l’articulació coherent del discurs) en l’expressió escrita. L’examen consistirà en l’elaboració d’un tema a desenvolupar per escrit a partir del material donat a classe i les lectures efectuades personalment. Suposa el 60% del total de la nota.

Observacions

La visita a museus consistirà en una sortida a París (visita a les sales dedicades a l'art de l'antiguitat del Museu del Louvre). Es realitzarà conjuntament amb l'assignatura d'Història de l'Art Medieval, durant el segon quadrimestre del curs 2009-2010.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.