Dades generals

Curs acadèmic:
2008
Descripció:
L’assignatura pretén ser una contribució a la formació del pedagog/a, per la qual cosa s’estudiarà la Història de l’Educació i de la Pedagogia. El període històric que emmarcarà els continguts anirà des de la Modernitat fins al present i s’atendrà especialment a: • Conèixer algunes de les idees, institucions i pedagogs més rellevants • Realitzar interpretacions i recerques sobre les respostes pedagògico-educatives a les preguntes i problemes de cada moment històric • Valorar la Història com a eina per a la pedagogia del segle XXI
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
XAVIER LAUDO CASTILLO

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dt-dj 16:30-18 32

Altres Competències

  • • Identificar les diferents respostes que les societats humanes han donat als problemes pedagògics al llarg de la història
  • • Desenvolupar el judici crític utilitzant els coneixements teòrics per interpretar la realitat
  • • Presentar arguments i conclusions per escrit i oralment conduint-ne la discussió
  • • Llegir, comprendre, comentar i escriure textos científics (en català, castellà, anglès...)
  • • Planificar i realitzar treballs de recerca històrica utilitzant i discriminant diferents fonts d’informació
  • • Treballar i presentar resultats en equip
  • • Valorar i fer valorar els diferents usos de la Història per al present

Continguts

1. Concepte i sentit de la Història de l’Educació i la Pedagogia. Historia Magistra Vitae? De la utilitat de la Història per a la vida. Cronologia històrica universal de la política i la pedagogia contemporànies.

2. L’educació en les societats modernes líquides (Bauman) i la condició postmoderna (Lyotard): pedagogies líquides i postmodernes.

3. “La crisi mundial de l’educació” (Coombs) i el moviment de desescolarització (Illich, Reimer, Holt). La transició a la Democràcia i les lleis generals d’educació (1970 i 1990). Pedagogies democràtiques.

4. La crisi dels valors de la cultura occidental i la impugnació de la Bildung (Nietzsche). Barbàrie totalitària i pedagogia feixista a Europa i Espanya.

5. La pedagogia activa i la crítica a la pedagogia tradicional. La tradició pedagògica d’arrel socialista (Makarenko, Robin, Ferrer i Guàrdia).

6. Pedagogies de la transformació i l’emancipació socials (Pestalozzi i Jacotot). L’escolarització. La Llei Moyano (1857) i la cultura material de l’escola.

7. Els orígens de la Modernitat pedagògica (Descartes i Kant). Entre el romanticisme pedagògic (Rousseau, Hölderlin) i la pedagogia com a ciència (Herbart). L’escola a través dels segles...

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Assistència a actes externs 0 0 0
Debat 0 0 0
Lectura / comentari de textos 0 0 0
Prova d'avaluació 0 0 0
Sortida de camp 0 0 0
Treball en equip 0 0 0
Total 0 0 0

Bibliografia

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

Hi haurà dues vies d’avaluació possibles: única al final del curs o contínua. S’indicarà al professor l’opció escollida la 2ª setmana del curs. La tria tindrà caràcter definitiu.

A) AVALUACIÓ ÚNICA
• No cal assistir a classe.
• L’avaluació constarà d’una prova escrita amb preguntes obertes (6p.) i un comentari de text (4p.) d’un dels autors que apareixen en el programa.
• Una setmana abans de la prova es publicaran les 5 preguntes que aniran a examen. El dia de l’examen (19 de juny) se’n sortejaran 3 de les quals l’estudiant n’haurà d’escollir i contestar-ne només 2.
• El mètode d’aprenentatge serà el de Humboldt: “Llibertat i soledat en l’estudi”.
• Es recomana fer servir la bibliografia de l’assignatura.
• Previ acord amb el professor es podrà participar en activitats d’avaluació contínua.

B) AVALUACIÓ CONTÍNUA
• Exigeix assistència regular a classe. La participació es valorarà positivament.
• Per aprovar es podran realitzar qualsevol de les activitats d’aprenentatge (amb diferents valors, de 2 a 5 punts) d'un llistat que podeu consultar al web de l'assignatura. Caldrà respectar rigorosament els terminis establerts.
• Cada estudiant jugarà la seva aposta. Amb una sola restricció: s’haurà de triar una activitat de 5 punts i només una. La resta de combinacions possibles seran totes vàlides.
• La qualificació final serà sobre la suma total del valor en punts dels treballs realitzats. Si aquesta suma passa de 10 es tindran en compte només els treballs que millor hagin puntuat (i sempre sobre un total de 10 punts, mai sobre menys).
• El professor podrà introduir activitats amb punts extra durant el curs.

Observacions

Metodologia:

D’acord amb l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i els criteris de convergència de la Universitat de Girona les sessions presencials no hauran de ser superiors a 1/3 de les hores totals de treball de l’assignatura. El segon 1/3 es dedicarà a la realització dels treballs dirigits especificats en l’avaluació assignatura i el 1/3 restant (que hauria de ser superior a cadascun dels dos primers) serà un temps destinat a l’aprenentatge autònom.

Per tant, el temps de les sessions presencials no es dedicarà a desenrotllar el gruix dels continguts de l’assignatura (que queden en gran part reservats a l’estudi i aprenentatge autònom) sinó que es dedicarà a treballar els eixos fonamentals mitjançant diferent tipus d’activitat.

Així, la dinàmica de classe oscil•larà més o menys entre: exposicions magistrals i presentacions de temes (per part del professor i també dels estudiants), treball en grups, seminaris, comentari de textos i imatges, simulacions, debats, conferències, vídeos, proves escrites, concursos, caminades i treballs de recerca en equip.