Dades generals

Curs acadèmic:
2006
Descripció:
Analitzar la realitat de la conceptualització i aplicació dels problemes i de les seves dificultats. Potenciació a través de la lògica i el joc de la creació d'estratègies resolutòries i l'ampliació de tècniques i recursos que ajuden a aprendre a resoldre problemes.
Crèdits:
4,5
Idioma principal de les classes:
Sense especificar
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Sense especificar
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Sense especificar

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JOSEP CALLIS FRANCO

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dc 17:30-19:30 56
Pràctiques d'aula1 dj 17:30-19 56

Altres Competències

  • Comprendre i conèixer els processos mentals que evolucionen en el nen i que tenen implicació en l'aprenentatge del desenvolupament del pensament lògic i el raonament matemàtic.
  • Dominar estratègies i recursos que possibilitin un millor aprenentatge en la resolució de problemes tot coneixent els “problemes” i “problemàtiques” més importants d’aquest aprenentatge.
  • Potenciar i desenvolupar el raonament matemàtic a partir de la manipulació lúdica tot integrant l'aprenentatge en el contacte amb la realitat i els interessos dels estudiants.
  • Tenir capacitat crítica davant les propostes curriculars i materials educatius
  • Saber elaborar propostes metodològiques innovadores, fonamentades en teoríes de la Didàctica de la Matemàtica i, aplicació pràctica de tècniques actives diverses.
  • Conèixer el programa curricular referit a aquest bloc d'aprenentatge matemàtic
  • Conèixer i saber utilitzar les tecnologies TIC per a aquesta integració i coneixement.

Continguts

1. El desenvolupament del pensament lògic: 1.1.- Gènesi, estructura i procès d'adquisició i aprenentatge matemàtic. 1.2.- Didàctica de l'aprenentatge de la lògica matemàtica. Recursos i estratègies.

2. El joc i la matemàtica 2.1.- Joc i aprenentatge matemàtic: característiques i fonamentacions. 2.2.- Anàlisi i descoberta de jocs i la seva interrelació amb la matemàtica. 2.3.- Didàctica de la matemàtica lúdica. 2.4.- Els jocs i les seves tipologies.

3. Resolució de problemes. 3.1.- Factors definitoris: estructures conceptuals i direccionalitats teòriques. 3.2.- Recursos i estratègies d'aprenentatge: de la vivenciació a la generalització. 3.3.- Resolució de problemes i "matemàtica viva"

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 3 6 9
Treball en equip 6 9 15
Total 9 15 24

Bibliografia

  • Pólya, George (1965). Cómo plantear y resolver problemas. México: Trillas. Catàleg
  • Maza Gómez, Carlos (1991). Enseñanza de la suma y la resta. Madrid: Síntesis. Catàleg
  • Mialaret, Gaston (1977). Las Matemáticas: cómo se aprenden, cómo se enseñan. Madrid: Pablo del Río. Catàleg
  • Gran Bretanya. Committee of Inquiry into the Teaching of Mathematics in Schools (1985). Las Matemáticas sí cuentan, : informe de la Comisión de Investigación sobre la Enseñanza de las Matemáticas en las Escuelas bajo la presidencia del Dr. W.H. Cockcroft. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia. Catàleg
  • Gómez Alfonso, Bernardo (1989). Numeración y cálculo. Madrid: Síntesis. Catàleg
  • Mason, John, Burton, Leone, Stacey, Kaye (1992). Pensar matemáticamente. Madrid [etc.]: Centro de Publicaciones del MEC [etc.]. Catàleg
  • Hernán Siguero, Francisco, Carrillo Quintela, Elisa (1989). Recursos en el aula de matemáticas. Madrid: Síntesis. Catàleg
  • Callís Franco, Josep (2003). El joc i las formació matemàtica a primària: jocs per aprendre i fer pensar.. Perspectiva Escolar, (273), 23,34
  • Matemàtiques divertides. El joc. Barcelona: Perspectiva Escolar. Rosa sensat.
  • Callís i Franco, Josep (1997). Aprenentatge de la mesura. La vivenciació com a procediment.. Perspectiva escolar, (211), 37-47
  • Callís i Franco, Josep (1999). a,e,i,o,... 1, 2, 3, 4 i 5 !. Perspectiva Escolar, (242), 8-19
  • Callís i Franco, Josep i altres (1997). Conèixer la catedral de Girona des de la matemàtica. Perspectiva Escolar, (213), 53-65
  • Callís i Franco, Josep (2004). De veritat no saben mates?. Perspectiva Escolar, (285),
  • Les matemàtiques a primària. Barcelona: Perspectiva Escolar. Rosa Sensat.
  • Matemàtiques per a tothom. Barcelona: Perspectiva Escolar. Rosa Sensat.
  • La resolució de problemes a matemàtiques. Barcelona: Perspectiva Escolar. Rosa Sensat.
  • Resolución de problemas. Barcelona: UNO. Graó.
  • Las matemáticas en el entorno. Barcelona: UNO. Graó.
  • Juegos y matemáticas. Barcelona: UNO. Graó.
  • Competencias matemáticas (29). Barcelona: UNO. Graó.
  • Segarra, Lluís (2000). Problemates. Barcelona: Graó.
  • Perelman, I. (1991). Problemas y experimentos recreativos. Madrid: Mir.
  • Fernández, J.; Rodríguez, Mª.I. (1991). Juegos y pasatiempos para la ensenyanza de la matemática elemental. Madrid: Síntesis.
  • Castelnuovoo, E.; Barra, M. (1976). Matemàtica nella realità. Torino: Boringhieri.
  • Díaz Godino, J.; Batanero, Mª.C.; Cañizares, Mª.J. (1991). Azar y probabilidad. Madrid: Síntesis.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

METODOLOGIA
- Pràctica activa, a l’aula, de procediments i tècniques de manipulació matemàtica i de descoberta.
- L’autometacognició serà la base i fonament de l’aprenentatge. El curs es desenvoluparà intentant desvetllar processos de conflictes metacognitius amb l’objectiu de potenciar la capacitat crítica, la imaginació i la creativitat que permeti assolir les concepcions matemàtiques que es treballin.
-La descoberta i recerca s’aplicarà tant en el que fa referència al coneixement de la realitat escolar com en l’aplicació didàctica de les propostes metodològiques.
-Es treballarà a partir de debats, estudis de casos, pràctica de taller matemàtic, elaboració i disseny de materials i recursos. Al mateix temps caldrà constatar la realitat sigui social, escolar o d'influències curriculars (llibres, vídeos, webs, …) a través d'anàlisis i recerca.

CRITERIS D'AVALUACIÓ
Es tindrà en compte i amb el valor percentual que es detalla:
a.- Treballs obligatoris (2) ..……………………………………….…………(40%)
b.- Proves, exposicions ….……………………….………......………(30%)
c.- Assistència ….…………………….……………………(10%)
d.- Autoavaluació ….……………………….....………………(10%)
e.- Rendiment (treball lliure, esforç, participació, assistència xerrades…) …...................(10%)

La capacitat d’imaginació, creació i aportació d’opinions i criteris personals serà un dels factors que més es tindran en compte en tots els processos avaluatoris.

TREBALLS
-Els treballs obligatoris seran condició necessària per a tenir dret a nota. Seran de descoberta i recerca o d’aplicació pràctica de propostes metodològiques. Durant el curs caldrà realitzar-ne un mínim de dos; un d’ells serà, obligatòriament, l’elaboració d’una proposta didàctica que permeti millorar l’aprenentatge de la resolució de problemes o el desenvolupament del pensament lògic des d’una metodologia activa. El segon serà de recerca o de disseny i elaboració de materials i recursos.

-Els treballs lliures seran imprescindibles per a poder optar a Matrícula d’Honor i condició important per a poder obtenir l’Excel·lent.

Observacions

Poc recomanable a primer. Màxima rendibilitat a tercer

Assignatures recomanades

  • La matemàtica com a recurs de multidisciplinarietat
  • Matemàtiques i la seva didàctica
  • Matemàtiques i la seva didàctica I
  • Matemàtiques i la seva didàctica II