Dades generals

Curs acadèmic:
2005
Descripció:
Els sistemes fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Sense especificar
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Sense especificar
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Sense especificar

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
LLUÏSA GRÀCIA SOLÉ

Altres Competències

  • 1. Donar una visió general de la diversitat lingüística al món i a Catalunya i de l’estructura de les llengües de manera que l’estudiant sigui conscient de les semblances i de les diferències que hi pot haver entre les diverses llengües del món. 2. Familiaritzar l’estudiant amb l’anàlisi de l’estructura gramatical de llengües diferents de la seva per tal que pugui entendre les dificultats dels parlants a l’hora d’aprendre una segona llengua. 3. Consolidar, quan calgui, els coneixements de les nocions més elementals de gramàtica (categories, funcions sintàctiques, etc.) 4. Intentar que l’alumne aprengui a fer deduccions lògiques i a relacionar els diferents aspectes de la gramàtica i que vegi que un mateix problema pot tenir, quan en té, solucions diverses, que molt sovint no hi ha “receptes” que ho expliquen tot. 5. Aconseguir que l’estudiant no vegi la pròpia llengua com el cas “normal” del qual totes les altres es “desvien”.

Continguts

1. El llenguatge i les llengües.

          1.1. La lingüística, el llenguatge i les llengües.

          1.2. La diversitat lingüística al món.

          1.3. La diversitat lingüística a Catalunya.

          1.4. L’estudi de la gramàtica.

2. Fonologia i fonètica.

          2.1. La producció dels sons: la fonètica articulatòria. Classificació articulatòria dels sons.

          2.2. La representació dels sons: els alfabets fonètics.

          2.3. Els fonemes: l'anàlisi en trets distintius i la noció de classe natural.

          2.4. Els processos fonològics: de la representació fonològica a la representació fonètica.

3. Morfologia.

          3.1. Definició de mot.

          3.2. El morfema. Tipus: radicals i afixos.

          3.3. Processos morfològics: flexió i formació de mots.

          3.4. Tipus de llengües segons l’estructura morfològica.

          3.5. La creativitat lèxica. Formació de mots nous.

4. Sintaxi

          4.1. La frase com a predicació.

          4.2. La noció de constituent. El nucli.

          4.3. Els arguments. Complements subcategoritzats i complements adjunts. Les funcions sintàctiques.

          4.4. La noció de concordança.

          4.5. Tipus de llengües segons l’ordre dels constituents a la frase.

5. Semàntica.

          5.1. L'estudi del significat: la semàntica del mot i la semàntica de la frase.

          5.2. Relacions semàntiques entre mots. Relacions de semblança i relacions d'oposició. Polisèmia i homonímia.

          5.3. La frase com a unitat significativa. Valor semàntic dels arguments. Relacions anafòriques.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

  • Badia i Capdevila, Ignasi (2002). Diccionari de les llengües d'Europa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Catàleg
  • Barrieras, Mònica, Vilaró, Sergi, Junyent, Carme (2000). Quadern E.S.O. de la diversitat lingüística. Barcelona: Projecte GELA, [etc.]. Catàleg
  • Bosque, Ignacio (1990). Las Categorías gramaticales, : relaciones y diferencias. Madrid: Síntesis. Catàleg
  • Breton, Roland J. L (2003). Atlas des langues du monde, : une pluralité fragile. Paris: Éditions Autrement. Catàleg
  • Cabré i Castellví, M. Teresa, Rigau, Gemma (1987). Lexicologia i semàntica (2a ed). Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Catàleg
  • Comrie, Bernard (1991). Tipología lingüística. Dins Frederik Newmeyer (Ed.), Panorama de la lingüística moderna. La Universidad de Cambridge. (, p. 513-527). Madrid: Visor.
  • The Atlas of languages, : the origin and development of languages throughout the world (1996). New York: Facts on File. Catàleg
  • Crystal, David (1992). An Encyclopedic dictionary of language and languages. Oxford: Blackwell. Catàleg
  • Crystal, David (1994). Enciclopedia del lenguaje de la Universidad de Cambridge. Madrid: Taurus. Catàleg
  • Ethnologue (2000) (14th ed). Dallas: SIL International. Catàleg
  • Hernanz Carbó, Mª Lluïsa, Brucart, José M (cop. 1987). La Sintaxis. Barcelona: Crítica. Catàleg
  • International Phonetic Association (1999). Handbook of the International Phonetic Association, : a guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge: Cambridge University Press. Catàleg
  • Junyent, M. Carme (1999). La Diversitat lingüística, : didàctica i recorregut de les llengües del món. Barcelona: GELA Octaedro. Catàleg
  • Argenter, Joan A (1996). Elementos de lingüística. Barcelona: Octaedro. Catàleg
  • Martínez Celdrán, Eugenio (1995). Bases para el estudio del lenguaje. Barcelona: Octaedro. Catàleg
  • Mascaró Altimiras, Joan (1991). Morfologia (3a ed). Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Catàleg
  • Moreno Cabrera, Juan Carlos (1991-1994). Curso universitario de lingüística general. Madrid: Síntesis. Catàleg
  • Moreno Cabrera, Juan Carlos (cop. 2000). La Dignidad e igualdad de las lenguas, : crítica de la discriminación lingüística. Madrid: Alianza. Catàleg
  • Moreno Cabrera, Juan Carlos (2003). La diversitat lingüística mundial a l'era de la globalització. Dins (Ed.), Llengua i immigració (, p. 1-53). Barcelona: Departament de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya.
  • Contemporary linguistics, : an introduction (cop. 2001) (4a ed). Boston [etc.]: Bedford / St. Martin's. Catàleg
  • Pérez Saldanya, Manuel, Mestre, Rosanna, Sanmartín, Ofèlia (1998). Diccionari de lingüística. Oliva: Colomar. Catàleg
  • Radford, Andrew (2000). Introducción a la lingüística (1ª ed). Madrid [etc.]: Cambridge University Press. Catàleg
  • Tusón, Jesús (1997). Introducció a la lingüística (2a ed). Barcelona: Columna. Catàleg
  • Tusón, Jesús (1999). Introducció al llenguatge. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya Proa. Catàleg
  • Diccionari de lingüística (2000). Barcelona: VOX. Catàleg
  • Tusón, Jesús (2002). ¿Com és que ens entenem?, : si és que ens entenem (3a ed). Barcelona: Empúries. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

Mètodes docents:
· Les classes “teòriques” consistiran en una exposició de la professora de cada un dels temes. En alguns casos, l’exposició anirà precedida d’una presentació de la qüestió i un primer debat en què els estudiants exposaran el que ells opinen o saben sobre el tema o la manera com resoldrien un determinat problema. En fer la seva exposició, la professora partirà del que s’hagi dit a l’aula.
Per a cada tema els estudiants disposaran d’un dossier en què s’inclou l’índex del tema, la bibliografia, un guió i els exercicis.

· A les classes “pràctiques” es faran exercicis a l’aula o es corregiran els que s’hagin fet a casa. Aquests exercicis serviran per consolidar el que s’hagi explicat en una classe de teoria o bé seran el pas previ per encetar l’explicació d’un tema.


Tipus d'exàmens:
· L’assignatura s’avaluarà amb tres exercicis i un examen final. Els exercicis no presentats equivalen a zero.

· La nota final s’obtindrà seguint aquesta fórmula: “(mitjana de la nota dels tres exercicis, més el doble de la nota de l'examen) dividit per tres”

· No es podrà aprovar l’assignatura si l’estudiant no demostra tenir ben assimilades les nocions elementals de gramàtica.

Observacions

HORARI D’ATENCIÓ
despatx Emili Grahit: dimarts 9,30 – 10,30 i hores a convenir.
Tel. 972.418330 (F. Educació i Psicologia)
Tel. 972.418963 (F. Lletres)