Dades generals

Curs acadèmic:
2004
Descripció:
Característiques i principals problemàtiques de l'escola rural. L'escola rural a les comarques gironines. Relació escola-medi. Metodologia aplicable a l'escola rural.
Crèdits:
4,5
Idioma principal de les classes:
Sense especificar
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Sense especificar
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Sense especificar

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JORDI FEU GELIS

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dc-dj 6:30-8 31
Pràctiques d'aula1 dc-dj 6:30-8 31

Altres Competències

  • L’escola rural, altrament dita l’escola de poble, l’escola incompleta, etc. ha estat durant molt temps la “ventafocs” del sistema educatiu i la gran desconeguda per una part important de la comunitat educativa. A principi de la dècada dels 80, però, experimenta una recuperació i una revalorització dins de determinats sectors del magisteri. És justament en aquest moment quan es difon la idea que l’escola rural és una escola amb un alt potencial relacional i educatiu. Aquesta assignatura pretén: - caracteritzar l’escola rural en el conjunt del sistema educatiu - analitzar la seva evolució en el context català i més específicament gironí. - explicar les potencialitats i les debilitats d’aquest tipus d’escola - explicar el sistema de treball i les característiques organitzatives

Continguts

1. UNITAT FORMATIVA 1. INTRODUCCIÓ A L’ESCOLA RURAL

2. 1.1. Diferents maneres d’entendre l’escola rural: de l’escola petita a l’escola de pagès passant per l’escola de poble. Diferència entre escola rural i educació rural.

3. 1.2. Escola rural versus medi: del medi rural al medi urbà.

4. 1.3. Escola rural versus organització escolar: de l’escola unitària a l’escola graduada passant per l’escola cíclica. Aspectes implícits en el procés de graduació escolar.

5. UNITAT FORMATIVA 2. PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE L’ESCOLA RURAL

6. 2.1. Punts forts i punts febles reconeguts pels mestres.

7. 2.2. Propostes per els punts febles

8. 2.3. L’escola rural des del discurs sociològic

9. UNITAT FORMATIVA 3. LA METAMORFOSI DE L’ESCOLA RURAL

10. 3.1. La “vella” escola rural

11. 3.3. La “nova” escola rural

12. 3.4. Perspectives de futur per a l’escola rural: de l’optimisme il·lusori al pessimisme catastrofista.

13. UNITAT FORMATIVA 4. LA EVOLUCIÓ DE L’ESCOLA RURAL A LES COMARQUES GIRONINES i SITUACIÓ ACTUAL

14. 4.1. Evolució del mapa escolar des de la dècada dels 60 fins avui: una història amb tres temps: LGE i la creació de l’Escola Llar Lluís Maria Mestres, la recuperació de l’escola rural a la dècada dels 80, la LOGSE i la progressiva supressió de les escoles unitàries.

15. 4.2. La situació actual de les escoles rurals a les comarques gironines.

16. UNITAT FORMATIVA 5. INSTITUCIONS, AGENTS I ACTORS IMPLICATS AMB L’ESCOLA RURAL

17. 5.1. El Secretariat d’Escola Rural de Catalunya.

18. 5.2. El Seminari Permanent d’Escola Rural de les Comarques Gironines

19. 5.3. El Grup Interuniversitari d’Escola Rural de Països Catalans

20. 5.4 La posició dels sindicats sobre l’escola rural

21. UNITAT FORMATIVA 6. METODOLOGIA DE TREBALL I CARACTERÍSTIQUES ORGANITZATIVES DE L’ESCOLA RURAL

22. 6.1. Els cercles concèntrics de formació

23. 6.2. L’elaboració de l’agenda de l’alumne

24. 6.3. L’autoavaluació

25. 6.2. Organització bàsica de l’escola i organització supra-escolar (les ZERS i els AF)

26. 6.3. Altres experiències

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

    Avaluació i qualificació

    Activitats d'avaluació:

    Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

    Qualificació

    Mètodes docents:
    - Exposició del temari per part del professor i de persones convidades
    - Participació activa de l'alumnat a través de grups de debat
    - Elaboració periòdica i exposició de “papers” per part dels alumnes. La realització dels papers –que responen a quatre blocs de treball: a) reconeixement escola, b) reconeixement medi, c) elaboració de projecte i d) lectures– es farà, en part, comptant amb les hores de l’assignatura per tal que no suposi un increment excessiu d’hores de treball (*). Els “papers”, llevat dels que corresponen a la lectura dels llibres, seran col·lectius –realitzats grups de 4 o 5 alumnes que s’organitzaran a principi de curs– i es presentaran respectant el calendari establert. A principi de curs s’explicarà en què consisteix cada paper per tal que el grups d’alumnes puguin començar a treballar seguit l’horari que més li convingui.

    Aclariments

    (*) Tots els dimecres seran lectius excepte que s’indiqui el contrari

    (*) Les hores lectives dels dijous s'utilitzaran, combinant-les a la vostra manera, per elaborar els papers i per fer les lectures. Conseqüentment, doncs, no hi haurà classe.

    Perquè que tot plegat funcioni, és important que els alumnes assisteixin a classe -els dies que n'hi hagi- així com a tutories.

    · La gent que no li vagi bé cap dels dies i hores proposats així que s’iniciï el curs, podran concertar tutories (en tot cas, cal avisar abans)
    · Adreça correu electrònic: jordi.feu@udg.es
    Tipus d'exàmens:
    - Cal aprovar, per separat, els apartats 1,3 i 4.

    - 1. Control escrit al final del semestre: 20%
    - 2. Participació a classe: 10 %
    - 3. Papers col·lectius: 50%
    - 4. Lectura llibres 20% (10 + 10)