Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2023
Descripció:
"En les societats medievals, com en les d'altres èpoques, els poders eclesiàstics (papal, episcopal, canonical i abacial) i laics (reial, principesc, aristocràtic i burgès) van percebre la necessitat estructurar-se i de recolzar les seves accions i manifestacions polítiques i socials mitjançant l'organització d'institucions i de promocions artístiques i elaboracions discursives que avalessin les seves estratègies propagandístiques i recolzessin la seva justificació ideològica. Aquesta és la causa i la raó de ser de nombrosos productes culturals (institucionals, textuals, arquitectònics, artístics i protocol·laris,...), l'estudi dels quals s'enriqueix quan s'analitzen des d’un punt de vista multidisciplinari (des de l'arqueologia a la teologia). En aquesta assignatura es presentaran estudis específics sobre l'organització i la legitimació institucional, com l'organització de la Casa de les reines a la Corona d'Aragó, les estratègies de legitimació del papat o les pràctiques de construcció de la memòria i de promoció artística i monumental dels bisbes capítols cardenalicis i dels reis i reines."
Crèdits:
3

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Irene Gomez Franco  / Marc Sureda Jubany  / Mª Elisa Varela Rodríguez
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • CB1 Seleccionar de manera adequada les fonts i la informació que permetin desenvolupar una recerca original que aporti nous coneixements en el camp de les ciències humanes.
  • CB2  Analitzar problemes nous en tota la seva complexitat i proposar la seva solució des d'una perspectiva multidisciplinària.
  • CE2  Explorar noves vies de creació de coneixement, en investigacions concretes de l'àmbit humanístic, a partir del coneixement i la reflexió sobre una pluralitat de línies de recerca desenvolupades en aquest àmbit.
  • CE3  Avançar i aprofundir, en el registre que correspon a un postgrau, en el coneixement de problemàtiques concretes plantejades en les diferents disciplines de l'àmbit de les ciències humanes.
  • CE4  Aplicar, en investigacions concretes de l'àmbit humanístic, la terminologia i els marcs conceptuals adequats i estar en condicions de relacionar els problemes específics d'aquestes investigacions amb les teories de referència.
  • CE6  Analitzar i interpretar, amb el màxim rigor acadèmic, i en la seva forma original, les fonts primàries de les investigacions en ciències humanes, ja siguin documentals, materials o iconogràfiques.

Continguts

1. Professor Josep Maria Ruiz Simon. Les estratègies de legitimació de l'Església Romana durant l'Edat Mitjana: 1.1. De la reivindicació de la primacia romana a l'elaboració de la doctrina de la plenitud de poder. 1.2 Els fonaments de la teocràcia papal: exegesi bíblica, llegendes i invenció i falsificació de textos legals. El cas de la "Donatio Constantini". 1.3. Crítiques medievals de les estratègies de legitimació del poder pontifici.

2. Professora M. Elisa Varela-Rodríguez. 2.1. Les ordinacions de les Cases del rei i de la reina a la Corona d'Aragó. 2.2. Les primeres ordinacionacions conegudes de la Casa de la reina a la C.A. 2.3. L'estructura de la Casa: l'administració reginal (oficials i d'altres càrrecs). 2.4. La cultura i el matronazgo de totes les arts per la casa de la reina.

3. Professor Marc Sureda Jubany. 3.1.Institucionalització de la presència de l'Església a les ciutats i als regnes: Promoció artística i monumental dels bisbes i capítols catedralicis. 3.2. Construcción de la memoria institucional a les catedrales medievals.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Elaboració individual de treballs 0 31,00 0 31,00
Lectura / comentari de textos 0 23,00 0 23,00
Sessió participativa 18,00 0 0 18,00
Tutories individuals 3,00 0 0 3,00
Total 21,00 54,00 0 75

Bibliografia

  • Dante Alighieri (cop. 1992 ). Monarquía . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Guillem,|cd'Occam (1981 ). Breviloqui sobre el principat tirànic damunt les coses divines i humanes : i en especial damunt els súbdits de l'imperi : usurpat pels anomenats suprems pontífexs . Barcelona: Laia. Catàleg
  • Guillem,|cd'Occam (2007 ). Sobre el poder de los emperadores y los papas . Madrid: Marcial Pons. Catàleg
  • Marsili,|cde Pàdua (1988 ). El Defensor de la paz . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Valla, Lorenzo (2012 ). La Falsa i inventada donació de Constantí . Martorell: Adesiara. Catàleg
  • Le Chiavi e la Tiara : immagini e simboli del papato medievale (1999 ). Roma: Viella. Catàleg
  • Bayona, Bernardo (2007 ). Religión y poder : Marsilio de Padua: ¿la primera teoría laica del Estado? . Madrid: Prensas Universitarias de Zaragoza [etc.]. Catàleg
  • Gigliozzi, Maria Teresa (2003 ). I Palazzi del papa : architettura e ideologia : il Duecento . Roma: Viella. Catàleg
  • Miethke, Jürgen (cop. 2005 ). Ai confini del potere : il dibattito sulla potestas papale da Tommaso d'Aquino a Guglielmo d'Ockham . Padova [Italy]: Editrici Francescane. Catàleg
  • Paravicini Bagliani, Agostino (1996 ). Il Trono di Pietro : l'universitalità del papato da Alessandro III a Bonifacio VIII . Roma: Nuova Italia Scientifica. Catàleg
  • Paravicini Bagliani, Agostino (1994 ). Il Corpo del Papa . Torino: Eiunaudi. Catàleg
  • Prodi, Paolo (2011 ). El Soberano pontífice : un cuerpo y dos almas: la monarquía papal en la primera edad moderna . Tres Cantos, Madrid: Akal. Catàleg
  • Ullmann, Walter ([1970] ). The growth of Papal government in the Middle Ages; a study in the ideological relation of clerical to lay power ([3d ed.]). London,: Methuen. Catàleg
  • Ullmann, Walter (2003 ). A Short history of the Papacy in the Middle Ages (2nd ed.). New York: Routledge. Catàleg
  • Ullmann, Walter (1983 ). Historia del pensamiento político en la Edad Media . Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Schimmelpfennig, Bernhard (2006 ). Il Papato : antichità, medioevo, rinascimento . Roma: Viella. Catàleg
  • Recht, Roland (1999). Le Croire et le voir : l'art des cathédrales . Paris: Galimard. Catàleg
  • Cavallo, Guiglielmo (1988). Libri e lettori nel mondo antico e medievale. Roma-Bari: Laterza.
  • Cavallo, Guiglielmo (1988). Libri e lettori nel Medioevo. Guida storica e critica. Bari: Laterza.
  • De Ridder-Symoens, H. (dir.) (1992). A History of the University in Europe: Universities in the Middle Ages. Cambridge: -----------.
  • Duby, G. (1998). Arte y sociedad en la Edad Media. Madrid: Taurus.
  • Duby, G. (1985). El siglo de los caballeros. Madrid: Alianza Editorial.
  • Duby, G. (1985). Guillermo el mariscal. Madrid: Alianza Editorial.
  • Eco, Umberto (1990). Art i bellesa en l'estètica medieval. Barcelona: Destino.
  • Eco, Umberto (2012). De los espejos y otros ensayos. Barcelona: Debolsillo.
  • Eliade, Mircea, (1999). Imágenes y símbolos. Madrid: Taurus.
  • Favier, Jean (dir.) (1996). XIVè et XVè siècles: Crisis et genèses. Paris: P.U.F..
  • Garín, Eugenio, (1987). La educación en Europa 1400-1600. Barcelona: Crítica.
  • Garín, Eugenio, (2001). Medioevo y Renacimiento. Madrid: Taurus.
  • Googman, A, a Mackay, A., (dir.) (1990). The Impact of Humanism on Western Europe. Londres: ------------------.
  • Guriévich, Aron, (1990). Las categorías de la cultura medieval. Presentación de Georges Duby. Londres: -------------------------.
  • Haskins, C.H., (1972). The Rise of Universities. Cornell: ------------.
  • Huizinga, Johan, (1968). Homo ludens. Madrid: Alianza Editorial.
  • Kauthold, M. (dir), (2004). Polítical thought in the age of Scholasticism. Leiden: ------------------.
  • Le Goff, Jacques (1985). Les intellectuels au Moyen Âge. Paris // Barcelona, 1999: Éditions du Seuil // Gedisa.
  • Moulin, Léo (1991). Ña vie des étudiants au Moyen Âge. Paris: Albin Michel.
  • Mullet, Michael, (1990). La cultura popular en la Baja Edad Media. Barcelona: Crítica.
  • Powicke, F.M. ; Emden, A.B. (eds.) (1987). Hastings Rashdall: The Universities of Europe in the Middle Ages. Oxford: ---------------------.
  • Rashdall Hastings, (1936). The Universities of Europe in the Middle Ages, 3 vols. Oxford: Oxford University Press.
  • Riché, Pierre& Verger, Jacques, (2006). Des nains sur des épaules de géants. Maïtres et élèves au Moyen Äge. Paris: Édit. Tallandier.
  • Steiner, George (2000). Lenguaje y silencio. Ensayos sobre la literatura, el lenguaje y lo inhumano. Barcelona: Gedisa.
  • Verger, Jacques, (1973). Les universités au Moyen Àge. Paris: P.U.F..
  • Boto Varela, Gerardo (2017). Materia y acción en las catedrales medievales (ss. IX- XIII) : construir, decorar, celebrar =. Oxford: BAR Publishing. Catàleg
  • Boto Varela, Gerardo (2016). Romanesque cathedrals in Mediterranean Europe :. Turnhout: Brepols. Catàleg
  • Herráez Ortega, Mª Victoria (2004). Congreso Internacional "La Catedral de León en la Edad Media" :. León: Universidad de León. Catàleg
  • Yarza Luaces, Joaquín (2003). Claustros románicos hispanos. León: Edilesa. Catàleg
  • Boto Varela, Gerardo (2019). The Memory of the bishop in medieval cathedrals :. Bern: Peter Lang. Catàleg
  • Herráez Ortega, María Victoria (2018). Obispos y catedrales :. Bern: Peter Lang AG. Catàleg
  • Arcangeli, Letizia e Peyronel, Susanna, (eds.), (2008). Done di potere nel Rinascimento. Roma: Viella.
  • Rodrigo Lizondo, Mateu, (ed.); Riera Sans, Jaume (sel.lecció de textos) (2013). Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó. Textos en llengua catalana (1291-1420), 2 vols.. València: Edicions de la Universitat de València.
  • Pastoureau, Michel (2006). Una historia simbólica de la Edad Media Occidental. Buenos Aires: Katz Barpal editores S.L. .
  • Bóscolo, Alberto (1971). La reina Sibil·la de Fortià. Barcelona: Dalmau, editr..
  • Gimeno Blay, Francisco M.; Gozalbo, Daniel i Trenchs, Josep (+). Estudi intro. Francisco Gimeno Blay (2009). Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós. València: Edicions Universitat de València.
  • Roca, J. M. (1928). Sobiranes de Catalunya. Recull de Monografies històriques de la R.A.B.L.B.. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Civils. Vídua Romaguera.
  • Gallego Franco, Henar; García Herrero, Mª del Carmen (eds.) (2017). Autoridad, poder e influencia. Mujeres que hacen historia. Barcelona: Icaria editorial.
  • Orlando, Caterina (2012). Una città per le regine. Istituzioni e società a Siracusa tra XIII e XV secolo. Caltanisseta-Roma: Salvatore Sciascia editore.
  • Chausson, François et Destephen, Sylvain (dirs.) (2018). Augusta, regina, basilissa. La souveraine de l'Empire romain au Moyen Âge. Entre héritages et métamophoses. Paris: Éditions de Boccard.
  • Gaude-Ferragu, Murielle (2014). La reine au Moyen Âge. Le pouvoir au féminin XIVè. -XVè. siècle. París: Tallandier.
  • Marino, Simona; Montepaone, Claudia; Tortorelli Ghidini, Marisa (2002). Il potere invisibile. Figure del femminile tra mito e storia.. Nàpols: Filema.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Assistència i participació a classe: presentacions orals d'alguns articles, ressenyes, comentaris de text, etc. Assistència i participación activa a les sessions de l'assignatura 5 No
Elaboració del treball de l'assignatura, es recomana que sigui en grup, dos o tres persones. Originalitat i excel·lència del treball 95

Qualificació

L'alumne haurà de redactar un breu assaig de no menys de 10 pàgines i amb referencias bibliogràfiques en nota i al final del text, sobre un tema que mantingui relació amb el contingut de l'assignatura i que haurà d'acordar amb un dels professors.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà no presentats els alumnes que no hagin presentat el treball. També es tindrà en compte l'assistència a les classes. En el cas de que algun alumne no pugui assistir amb regularitat, haurà d'advertir-ho des de principi de curs a cada professor de la assignatura

Avaluació única:
Els alumnes que puguin acollir-se a aquesta modalitat extraordinària d'avaluació seran avaluats exclusivament a través d'un treball sobre una matèria relacionada amb el contingut de l'assignatura, que s'haurà d'acordar amb un dels professors. Aquest treball, de no menys de 20 pàgines, serà recuperable.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Les tutories es faran a petició de l'alumne o del professor. Es podran realitzar presencialment (si la situació i les normes sanitàries ho permeten), per correu electrònic o per mitjà d'una reunió en línia.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

A més d'a l'aula i, si és possible, als despatxos a les hores previstes o acordades, la comunicació i interacció amb l'estudiantat es realitzarà preferentment per mitjà del correu electrònic. També es podrà considerar la possibilitat de recórrer a reunions en línia prèviament concertades.

Observacions

Si algunam o alumne no pot venir a classe ha d'avisar al 0 la professor/a a l'inici de curs.



"Si es detecta la realització fraudulenta (ús d'informació sense autorització, utilització de dispositius no autoritzats, suplantació de la identitat, plagis totals o parcials, compra i vende proves, pràctiques, treballs, etc.) de qualsevol dels exercicis exigits en l'avaluació d'una assignatura, comportarà la no superació de l'assignatura, amb independència del procés disciplinari que es pugui seguir contrar la o l'estudiant infractor/a".

Assignatures recomanades

  • Espais urbans i mercats en l'occident medieval
  • La cultura de l'humanisme i les seves pervivències
  • La difusió de la cultura en els regnes d'Aragó i Castella
  • Literatura i societat a l'època moderna
  • Noves tendències en els estudis del món medieval

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
En el cas que s'hagués de passar a fer totalment o parcialment en línia, la docència en línia es farà a través del Blackboard Collaborate o del Google Meet.

Modificació de l'avaluació:
En el cas que no es pugui accedir presencialment a la Universitat, es mantindran les activitats d'avaluació previstes. El treball s'enviarà telemàticament.

Tutoria i comunicació:
En el cas que no sigui possible la seva realització presencial, les tutories i la comunicació es portaran preferentment a terme per mitjà del correu electrònic i, quan s'escaigui, a través de les eines del moodle o de reunions en línia prèviament concertades.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.