Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2023
Descripció:
Estudi de la empresa com a categoria fonamental del Dret mercantil; del Dret que té per objecte el régim de la publicitat registral mercantil, de la comptabilitat mercantil i de la compètecia i de la propietat industrial.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup D1

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Josep Oriol Llebot Majo
Idioma de les classes:
Català (70%), Castellà (15%), Anglès (15%)

Grup D2

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Josep Oriol Llebot Majo
Idioma de les classes:
Català (70%), Castellà (15%), Anglès (15%)

Grup D3

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Teodora Jacquet Yeste  / Josep Oriol Llebot Majo
Idioma de les classes:
Català (70%), Castellà (15%), Anglès (15%)

Competències

  • CG3. Comprendre i avaluar críticament la informació jurídica relativa als diferents sectors de l'ordenament jurídic
  • CE2. Conèixer l'ordenament jurídic, les seves regles i principals institucions jurídiques, a cadascun dels sectors de l'ordenament jurídic: en Dret Constitucional, Dret Civil, Dret Processal, Dret Administratiu, Dret Penal, Dret Internacional Públic, Dret del Treball, Dret Mercantil, Dret Financer i Tributari i en Dret Internacional Privat
  • CE3. Utilitzar i aplicar els principis constitucionals i les fonts legals, jurisprudencials i doctrinals en la resolució de problemes jurídics, en relació amb els continguts propis de cada matèria. En particular, en el camp del Dret Constitucional, del Dret Civil, del Dret Processal, del Dret Administratiu, del Dret Penal, del Dret Internacional Públic, del Dret del Treball, del Dret Mercantil, del Dret Financer i Tributari i del Dret Internacional Privat

Continguts

1. Lliçó 1. La polémica sobre el concepte i les fonts del dret mercantil 1.1.El dret mercantil com a categoria històrica: A) El ius mercatorum. B) El dret públic del mercantilisme. C) El moviment codificador i la codificació del dret mercantil. D). Las transformacions del dret mercantil al segle XX. 1.2.El concepte de dret mercantil: estudi de la successió de paradigmes. A) El dret corporatiu. B) Els actes de comerç. C) La doctrina de l'empresa. D) El dret econòmic. E) El dret del mercat. F) El dret del tràfic econòmic. 1.3.Estat social de dret i dret mercantil. La «constitucionalització» de la doctrina de l’empresa 1.4.El sistema del dret mercantil. 1.5.La questió del paradigma metodológic. 1.6. La formació del cos normatiu mercantil espanyol. A) La legislació mercantil en l'ordenament complert i general de l'Estat. B) El «buidatge» del Codi de comerç i la legislació especial. C) La Constitució i els ordenaments autonomics. L’articulació competencial de les matèries mercantils. D) El dret mercantil de la Unió Europea i la internacionalització del dret mercantil.

2. Lliçó 2. L’empresa com a categoria fonamental del dret mercantil 2.1.El significat ordenador de la doctrina de l’empresa. 2.2.La llibertat d’empresa des de la perspectiva doctrinal i constitucional. 2.3.L’anàlisi econòmica de l’empresa. 2.4.L’empresa i l’establiment mercantil. 2.5.L’establiment mercantil com a objecte del tràfic. 2.6.La tipología empresarial. A) La grandària de l’empresa. B) La cooperació interempresarial. C) L’empresa en els sectors d’activitat

3. Lliçó 3. Del comerciant a l’empresari 3.1.El comerciant en el Codi de comerç de 1885. 3.2.El concepte d’empresari. L’empresari individual i l’empresari social. 3.3.El fi lucratiu de l’activitat de l’empresari. 3.4. La capacitat per obligar-se en l’àmbit mercantil. 3.5.L’activitat mercantil exercida per persona casada. 3.6.La problemàtica de l’empresari ocult. 3.7. Els auxiliars de l’empresari: A) La relació empresari-auxiliar. B)La representació de l’empresari. C) El factor. D) Altres auxiliars de l’empresari.

4. Lliçó 4. L’exercici de l’activitat empresarial i la seguretat del tràfic 4.1. La seguretat jurídica i la seguretat del tràfic. 4.2. La seguretat del tràfic i la publicitat legal. 4.3. La funció econòmica de la publicitat legal. 4.4. El sistema registral mercantil espanyol: A) Organització i funcions. B) Subjectes i actes inscriptibles. 4.5. Els principis de la publicitat registral. 4.6. Els registres especials.

5. Lliçó 5. L’organització comptable de l’activitat empresarial 5.1. Idees generals sobre la comptabilitat i la reforma del dret comptable. 5.2. Àmbit subjectiu del dret comptable. 5.3. La comptabilitat material i la formal. 5.4. Els comptes anuals. La «claredat» i la «imatge fidel» com a principis rectors de la comptabilitat. 5.5. Principis comptables i regles de valoració. 5.6. L'activitat de verificació dels comptes.

6. Lliçó 6. L’activitat empresarial i els consumidors 6.1. Pressupostos socioeconòmics i base constitucional de la protecció de los consumidors. 6.2.El text refos de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, i la legislació de les comunitats autònomes. 6.3.Els tres moments de la protecció dels consumidors. Protecció anterior a la contractació: Dret de la competència i repressió de l’engany. 6.4.Protecció simultània a la contractació: (A) Condicions generals dels contractes i (B) Contractes subscrits fora dels establiments mercantils. 6.5.Protecció posterior o independent: la responsabilitat extracontractual del fabricant.

7. Lliçó 7. El Dret de la competència. El Dret de defensa de la competència i contra la competència deslleial 7.1. Evolució històrica del dret de la competència. 7.2. La legislació antimonopoli (antitrust): fonaments teòrics. 7.3. El Dret espanyol de defensa de la competència. 7.4. L’àmbit d’aplicació. 7.5. Les conductes limitativas de la competencia prohibidas. 7.6. El sistema d’exempcions. 7.7. L'estructura institucional i la descentralització en materia de defensa de la competencia. Els organs en materia de defensa de la competencia. 7.8. Procediment sancionador i mesures cautelars. 7.9. Acció de rescabal.lament de danys i perjudicis. 7.10. El control de les concentracions. 7.11. Les ajudes públiques. 7.12. El Dret de la competència a la Unió Europea. 7.13. El Dret contra la competencia deslleial. 7.14. Els pressupòsits d’aplicació. 7.15. La clàusula general. 7.16. La tipificació dels actes de competencia deslleial: (A) Actes de deslleialtad enfront del consumidor. (B) Actes de deslleialtad enfront del competidor. (C) Actes de deslleialtad de mercat. (D) La publicitat il.licita. 7.17. La tipificació de les practiques comercials deslleials. 7.18. Accions derivades de la competencia deslleial

8. Lliçó 8. El sistema de patents 8.1. Propietat industrial i dret de la competència. 8.2.Significat i funció del sistema de patents. 8.3.El sistema de patents espanyol: A) Requisits de patentabilitat. B) El dret a la patent. C) Procediments de concessió de la patent. D) El dret de patent. E) Accions per violació del dret de patent F) Obligació d’explotar, nul•litat i caducitat. 8.4. La internacionalització del dret de patents: A) El tractat de cooperació en matèria de patents. B) El conveni de Munic sobre la patent europea. C) La patent comunitària. 8.5. Models d’utilitat. 8.6. El diseny industrail. 8.7. El secret industrial (know how). 8.8. La protecció jurídica d’altres innovacions i creacions: A) Obtencions vegetals. B) Topografies de productes semiconductors. C) Programes d’ordinador. 8.9. La transmissió dels drets de propietat industrial. 8.10. La llicència de patent i de know how. 8.11. La transferència de tecnologia.

9. Lliçó 9 Els signes distintius i el dret de marques 9.1. Significat i funció dels signes distintius. 9.2.El sistema espanyol de protecció dels signes. La marca: A) Definició i funcions. B) Naixement del dret de marca. C) Classes de marques. D) Requisits i prohibicions absolutes i relatives de registre. E) Procediment de registre. F) Contingut del dret de marca. G) Accions per violació del dret de marca. H) Nul•litat i caducitat. 9.3. El nom comercial. 9.4. El rètol d’establiment. 9.5. La transmissió dels signes distintius. 9.6. La regulació internacional de les marques. El Dret de marques comunitari. 9.7. Els noms de domini. 9.8. Indicacions de procedència i denominacions d’origen.

10. Lliçó 10. Societat i empresa col•lectiva 10.1. El sistema de societats en l’ordenament jurídic espanyol i la seva adequació a la pluralitat d’explotacions empresarials. 10.2. Elaboració dogmàtica del concepte de societat. Societat i associació. La societat general. 10.3. El problema de la distinció entre societats civils i societats mercantils. 10.4. El sistema de societats i el discurs tipològic. 10.5. Tipicitat i atipicitat. 10.6. Societat i comunitat de propietaris. 10.7.La societat com a negoci jurídic. 10.8. La fundació de la societat. Especial atenció a l’objecte social. 10.9. La societat com a persona jurídica. Societat interna i societat externa. 10.10. La desetimavió de la personalitat jurídica. 10.11. La societat irregular. 10.12. Abast d’altres defectuositats en el procés fundacional. La societat de fet.

11. Lliçó 11. Les societats personalistes 11.1. Evolució històrica i concepte. La societat col•lectiva com a societat mercantil general i com a prototipus de les societats personalistes. 11.2. Fundació. Especial atenció a la raó social. 11.3. Relacions jurídiques internes. A) Règim patrimonial. B) Administració. C) Abstenció de concurrència. D) El soci industrial. 11.4. Relacions jurídiques externes. A) Representació. B) Responsabilitat. 11.5. Canvi de socis. Extinció de la posició de soci (mort, separació i exclusió). 12.6. Modificacions estructurals (remissio). 11.7. Dissolució, liquidació i extinció. 11.8. L’agrupació d’interès econòmic. Referència a l’agrupació europea d’interès econòmic. 11.9. La societat comanditària. Evolució històrica i concepte. 11.10. Fundació. La societat comanditària irregular. 11.11. Relacions jurídiques internes. A) Règim patrimonial. B) Administració. 11.12. Relacions jurídiques externes: especial aten¬ció a la responsabilitat. 11.13. Canvi de socis. Extinció de la posició de soci. 11.14. Dissolució, liquidació i extinció. 11.15. La societat comanditària per accions. 11.16. Els comptes en participació. A) Antecedents, concepte i naturalesa. B) Constitució. C) Relacions jurídiques internes: especial atenció a la posició jurídica del partícip i del gestor. D) Relacions jurídiques externes. E) Extinció.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 12,00 8,00 0 20,00
Prova d'avaluació 5,00 20,00 0 25,00
Sessió participativa 48,00 57,00 0 105,00
Total 65,00 85,00 0 150

Bibliografia

  • Sánchez-Calero Guilarte, Juan (2015 ). Instituciones de derecho mercantil (37a ed. (10a ed. en Aranzadi)). Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi. Catàleg
  • Menéndez Menéndez, Aurelio, 1927- Rojo Fernández-Río, Ángel Uría, Rodrigo, 1906-2001 Aparicio González, María Luisa (2014 ). Lecciones de derecho mercantil (12ª ed.). Cizur Menor (Navarra): Aranzadi. Catàleg
  • Jiménez Sánchez, Guillermo J. (2006 ). Lecciones de derecho mercantil (11ª ed., rev. y puesta al día). Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Vicent Chuliá, Francisco (2008 ). Introducción al derecho mercantil (21ª ed., totalmente rev., adapt. a los nuevos planes de estudios y orientada a la praxis). Valencia: Tirant lo Blanch. Catàleg
  • Broseta Pont, Manuel (2011 ). Manual de derecho mercantil (18a ed.). Madrid: Tecnos. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Prova 1 Els estudiants que es presentin a totes les proves teòriques, sense suspendre’n més d'una amb una nota no inferior a 3, i a la prova pràctica, aprovaran l’assignatura amb la qualificació corresponent a la mitjana obtinguda entre, per una banda, la mitjana de les notes de cadascuna de les proves dels coneixements teòrics i, per altra banda, la nota de la prova pràctica 12,5
Prova 2 Els estudiants que es presentin a totes les proves teòriques, sense suspendre’n més d'una amb una nota no inferior a 3, i a la prova pràctica, aprovaran l’assignatura amb la qualificació corresponent a la mitjana obtinguda entre, per una banda, la mitjana de les notes de cadascuna de les proves dels coneixements teòrics i, per altra banda, la nota de la prova pràctica 12,5
Prova 3 Els estudiants que es presentin a totes les proves teòriques, sense suspendre’n més d'una amb una nota no inferior a 3, i a la prova pràctica, aprovaran l’assignatura amb la qualificació corresponent a la mitjana obtinguda entre, per una banda, la mitjana de les notes de cadascuna de les proves dels coneixements teòrics i, per altra banda, la nota de la prova pràctica 12,5
Prova 4 Els estudiants que es presentin a totes les proves teòriques, sense suspendre’n més d'una amb una nota no inferior a 3, i a la prova pràctica, aprovaran l’assignatura amb la qualificació corresponent a la mitjana obtinguda entre, per una banda, la mitjana de les notes de cadascuna de les proves dels coneixements teòrics i, per altra banda, la nota de la prova pràctica 12,5
Prova pràctica Els estudiants que es presentin a totes les proves teòriques, sense suspendre’n més d'una amb una nota no inferior a 3, i a la prova pràctica, aprovaran l’assignatura amb la qualificació corresponent a la mitjana obtinguda entre, per una banda, la mitjana de les notes de cadascuna de les proves dels coneixements teòrics i, per altra banda, la nota de la prova pràctica 50

Qualificació

El sistema d’avaluació de l’assignatura és l’avaluació continuada i es basa en el desplegament del programa de l’assignatura de Dret Mercantil I estructurat en dues parts, una fonamental o teòrica i una altra pràctica. La part teòrica persegueix proporcionar als estudiants un coneixement sistemàtic o ordenat i els conceptes fonamentals que vertebren els continguts de l’assignatura. La part pràctica s’encamina a evitar la posició dels estudiants com a destinataris passius d’allò que altres han pensat i a promoure el coneixement i el raonament pràctic.

La part teòrica de l’assignatura es desplegarà mitjançant les classes expositives presencials del professor en les que aquest ha d’exposar de forma breu i ordenada el contingut fonamental de l’assignatura i, sobre tot, aclarir els dubtes que els estudiants manifestin al respecte. Per això últim, és imprescindible que els estudiants hagin estudiat la corresponent lliçó amb anterioritat a la classe en la que s’exposarà. Per l’estudi de les lliçons, els estudiants tindran a la seva disposició el text complet de cadascuna d’elles online, al qual hi podran accedir mitjançant un enllaç al Moodle, en l’apartat corresponent a cada lliçó, amb una antelació d’una setmana a la seva exposició a classe. Amb aquesta mateixa finalitat, els estudiants també poden utilitzar l’última edició de qualsevol dels manuals indicats en aquest programa i també hauran de llegir i estudiar els articles doctrinals indicats el calendari de proves i activitats d’avaluació continuada de l’assignatura i sobre els quals s’interrogarà a classe. Per últim, els estudiants han de tenir presents les resolucions, judicials i administratives, citades en el text de les lliçons que se’ls proporciona i utilitzar les disposicions normatives també citades en aquest i que, en els dos casos, estan enumerades i hipervinculades en l’apartat corresponent del programa de l’assignatura.

Pel que fa a la part pràctica, aquesta consistirà en la formulació dels resums de les sentències o resolucions administratives que per cada lliçó s’indiquen al Moodle de l’assignatura i que també estan hipervinculades al calendari de proves i activitats del programa. L’esmentat resum no es pot fer de qualsevol manera sinó únicament seguint l’esquema conceptual que s’explica en la Guia per la formulació dels resums de casos que s’inclou al programa. Finalment, cada un dels resums de casos elaborats pels estudiants haurà de ser lliurat el dia fixat en el calendari de proves i activitats i en l'apartat previst en cada una de les lliçons en el Moodle. Els resums de casos seran objecte d'exposició i debat per part dels estudiants i per això és necessari assistir a les classes previstes.

Per a l’avaluació de l’assignatura, durant el transcurs del quadrimestre, s’efectuaran quatre proves dels coneixements teòrics a l’inici de la classe prevista al calendari de proves i activitats, proves que consistiran en 10 preguntes de resposta breu i inequívoca que haurà de construir l’estudiant i realitzar en un temps màxim de 30 minuts. Finalment, el mateix dia que s’efectuï l’última prova dels coneixements teòrics, també s’haurà de realitzar una prova pràctica, amb la finalitat d’avaluar aquests coneixements, consistent en resoldre un cas d’acord amb l’esquema conceptual seguit per la formulació dels resums dels casos al llarg del quadrimestre. Totes aquestes proves es faran presencialment, en el mateix horari de classe, el dia previst al calendari d’activitats de l’assignatura.

Els estudiants que presentin tots els resums dels casos indicats, llevat de dos com a màxim, que mostrin una participació activa, interessada i d’esforç a classe, la qual cosa suposa, com a mínim, no faltar a més de dues classes durant el quadrimestre, i que es presentin a totes les proves dels coneixements teòrics, sense suspendre’n més d'una amb una nota no inferior a 3, i a la prova pràctica, aprovaran l’assignatura amb la qualificació corresponent a la mitjana obtinguda entre, per una banda, la mitjana de les notes de cadascuna de les proves dels coneixements teòrics i, per altra banda, la nota de la prova pràctica.

En cas de no aconseguir l’aprovat en l’avaluació continuada, les quatre proves teòriques i la prova pràctica són recuperables. La recuperació d’aquestes activitats avaluables tindrà lloc el mateix dia de l’examen d’avaluació única, previst al calendari d’exàmens del Grau en Dret, i consistirà en un examen amb un màxim de 40 preguntes de resposta breu i inequívoca, 10 o menys per cada bloc de temes, i un cas pràctic, dels quals cada estudiant haurà de respondre només els que es corresponguin amb la prova o proves que hagi de recuperar. La prova d’avaluació única, per aquells estudiants que hagin renunciat a l’avaluació continuada, consistirà en un examen estructurat en dos casos per resoldre raonadament i en quatre preguntes teòriques per desenvolupar.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La no realització d'alguna de les proves teòriques o la prova pràctica comportarà la consideració de l'estudiant com a no presentat

Avaluació única:
L’estudiant pot renunciar a l’avaluació continuada i acollir-se excepcionalment a l’avaluació única, que consistirà en un examen previst en la data que consta al calendari d’exàmens del Grau en Dret estructurat en dos casos per resoldre raonadament i en quatre preguntes teòriques.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Les tutories es poden concertar per correu electrònic o a l’aula i es realitzaran a la mateixa aula, de forma individual o grupal.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

La comunicació amb l’estudiantat es durà a terme a l’aula, presencialment, i en línia, a través del correu electrònic i el Moodle de l’assignatura.

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
Si la docència s’hagués d’adaptar a una situació de presencialitat plena, les sessions presencials deixaran de desplegar-se mitjançant subgrups i passaran a fer-ho en grups grans (D1, D2 i D3), amb la durada prevista inicialment als horaris oficials (4 hores per als grups D1 i D2 i 3 per al grup D3).

Si la docència s’hagués d’adaptar a una situació de confinament, les sessions presencials passaran a desplegar-se en línia.

Modificació de l'avaluació:
En situació de presencialitat plena, totes les activitats d’avaluació es seguiran realitzant presencialment, a l’aula.

En situació de confinament, totes les activitats d’avaluació es realitzaran online, a través del Moodle de l’assignatura.

Tutoria i comunicació:
En situació de presencialitat plena, les tutories es podran seguir concertant a través de correu electrònic o presencialment i es podran dur a terme presencialment, al despatx del professor o a la mateixa aula.

En situació de confinament, les tutories es concertaran per correu electrònic i es duran a terme en línia.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.