Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
Estudi del passat humà en els seus diversos aspectes durant l’edat mitjana, amb especial referència a la història medieval d’Espanya.
Crèdits ECTS:
12

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
ALEJANDRO MARTINEZ GIRALT  / Pere Orti Gost
Idioma de les classes:
Català (85%), Anglès (15%)

Competències

  • CTUdG01 Utilitzar la llengua anglesa
  • CTUdG06 Avaluar la sostenibilitat de les pròpies propostes i actuacions
  • CED12. Coneixement de l'estructura diacrònica general del passat
  • CED13. Coneixement del passat a través d'unitats espacials congruents: geogràfiques, regionals o estatals (Mediterrània, Europa occidental, Amèrica, Espanya, Catalunya)
  • CED14. Coneixement d'aspectes específics (econòmics, socials, polítics, culturals) d'un o més períodes del passat de la humanitat
  • CED15. Conèixer i usar els instruments de recopilació d'informació propis de la disciplina (catàlegs bibliogràfics, guies, inventaris d'arxius, bases de dades electròniques)
  • CED17. Conèixer i usar les bases teòriques i metodològiques de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CEP22. Capacitat per exposar i debatre oralment i en el propi idioma idees i arguments historiogràfics, amb claredat, coherència i segons els cànons acadèmics
  • CEP27. Capacitat d'analitzar adequadament situacions i informacions complexes tant en el passat com en el present

Continguts

1. De la crisi del Baix Imperi a la crisi de l’Imperi carolingi (1er. Semestre)

          1.1. La crisi del Baix Imperi romà: de la crisi del segle III a la fi de l’Imperi d’Occident.

          1.2. Les invasions i els primers regnes germànics.

          1.3. Religió i església a l’Alta edat mitjana.

          1.4. De l’Imperi carolingi al canvi feudal

          1.5. Les estructures agràries: economia i transformacions socials.

          1.6. Les ciutats i el comerç a la Mediterrània i al Nord d’Europa.

2. La societat feudal, segles XII-XV (2on. Semestre)

          2.1. Feudalisme, creixement i crisi

          2.2. La societat feudal: senyors i pagesos.

          2.3. El món urbà.

          2.4. L’expansió de l'Occident cristià, les guerres baixmedievals i el desenvolupament de les monarquies feudals

          2.5. L’església medieval.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 4,00 42,00 46,00
Lectura / comentari de textos 0 44,00 44,00
Prova d'avaluació 4,00 22,00 26,00
Seminaris 8,00 0 8,00
Sessió expositiva 72,00 60,00 132,00
Sessió pràctica 40,00 8,00 48,00
Total 128,00 176,00 304

Bibliografia

  • Barbero, Alessandro (2001). Carlomagno. Barcelona: Ariel.
  • Bartlett, Robert (2003 ). La Formación de Europa : conquista, civilización y cambiocultural, 950-1350 . [Granada]: Universidad de Granada. Catàleg
  • Bonnassie, Pierre (1983). Vocabulario básico de la historia medieval. Barcelona: Crítica.
  • Bonnassie, Pierre (1992). Del esclavismo al feudalismo en Europa Occidental. Barcelona: Crítica.
  • Bois, Guy (cop. 2001 ). La Gran depresión medieval : siglos XIV-XV : el precedente de una crisis sistémica . València: Universitat de València. Catàleg
  • Brown, Peter Robert Lamont (1997 ). El Primer milenio de la cristiandad occidental . Barcelona: Crítica. Catàleg
  • Cameron, Averil (1998). El Mundo mediterráneo en la antigüedad tardía, 395-600. Barcelona: Crítica.
  • Duby, Georges (1977). Guerreros y campesinos, : desarrollo inicial de la economía europea 500-1200 (2ª ed). Madrid: S. XXI.
  • Dyer, Christopher (1991 ). Niveles de vida en la Baja Edad Media : cambios sociales en Inglatera, c. 1200-1520 . Barcelona: Crítica. Catàleg
  • García de Cortázar, José Ángel, Sesma Muñoz, José Ángel (1999). Historia de la Edad Media, : una síntesis interpretativa. Madrid: Alianza.
  • Fossier, Robert (1985). Historia del campesinado en el Occidente medieval. Barcelona: Crítica.
  • Fouracre, Paul (1995- ). The New Cambridge medieval history . New York [etc.]: Cambridge University Press. Catàleg
  • Heather, P. J. (2006). La caída del Imperio romano. Crítica. Catàleg
  • Le Goff, Jacques (1990). La Baja Edad Media (19ª ed). Madrid [etc.]: Siglo XXI.
  • Lynch, Joseph H (1992 ). The Medieval church : a brief history . London [etc.]: Longman. Catàleg
  • Morsel, Joseph (2008 ). La Aristocracia medieval : el dominio social en Occident,siglos V-XV . Valencia: Univeritat de Valencia. Catàleg
  • Poly, Jean-Pierre, Bournazel, Eric (1983). El Cambio feudal, : siglos X-XII. Barcelona: Labor.
  • Pounds, Norman John Greville (1981). Historia económica de la Europa medieval. Barcelona: Crítica.
  • Salrach, Josep M (2002 ). Entre Roma i el Renaixement : història i textos de l'Occident medieval . Vic: Eumo. Catàleg
  • Sergi, Giuseppe (2001). La Idea de Edad Media, : entre el sentido común y la práctica historiográfica. Barcelona: Crítica.
  • Strayer, Joseph R. (1982-1989 ). Dictionary of the Middle Ages . New York: Charles Scribner's Sons. Catàleg
  • Toubert, Pierre (1990). Castillos, señores y campesinos en la Italia medieval. Barcelona: Crítica.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Comentari de documents històrics relacionats amb el contingut de l'assignatura, que l'alumne ha de preparar prèviament amb l'assessorament del professor i que s'exposaran i corregiran col·lectivament a classe. Grau d'assoliment de les competències vinculades. La presentació per part de l'alumne del text preparatiu dels comentaris, el dia previst per al seu comentari a l'aula, serà valorat amb un 10 % de la nota final 10
Dos exàmens semestrals, en cadascun dels quals s'avaluarà la meitat del temari i les competències relacionades Grau d'assoliment de les competències vinculades. El resultat de l'examen és el principal mecanisme d'avaluació de l'assignatura. La mitjana aritmètica de les notes dels dos exàmens serà la base principal sobre la qual s'avaluarà l'assignatura. En la segona convocatòria caldrà examinar-se de tot el temari. 70
Realització d'un treball individual que tindrà dues parts. La primera consisteix en el resum d'un article de recerca en història medieval, escrit en llengua anglesa, d'entre 20 i 50 pàgines, publicat durant les tres darreres dècades, i que no faci referència a la Península Ibèrica. L'article és de lliure elecció per part de l'alumne amb el vist-i-plau obligatori dels professors. La segona part consisteix en l'elaboració d'una bibliografia del tema de l'article per a l'àmbit de la Corona d'Aragó. El tema obligatòriament ha de ser pactat amb el professor. Ambdues parts tenen, de cara a l'avaluació, el mateix valor. La primera part del treball (resum de l'article) s'ha de presentar el darrer dia de classe del primer semestre i la segona part (recerca bibliogràfica) el darrer dia de classe del segon semestre. Grau d'assoliment de les competències vinculades. Capacitat per llegir i resumir un article de recerca en anglès. Capacitat per elaborar una bibliografia específica sobre un tema de recerca 20

Qualificació

L’assignatura s’avaluarà a través de dos treballs (20 % de la nota), un per cada semestre (10 % de la nota per cada treball) i a través de dos exàmens (70 % de la nota), un per cada semestre (35 % de la nota per cada examen) amb preguntes referents als temes i a les lectures obligatòries; els exàmens inclouran també una pregunta consistent en la redacció d'un comentari de text seguint les directrius donades pels professors. La presentació dels textos preparatius dels comentaris de text que es faran a classe també és avaluable (10 % de la nota). Finalment, per tal de ser avaluat, cal l'assistència a 5 conferències del Seminari d'Història Medieval.

Observacions

La condició de "repetidor" no eximeix de la necessitat de complir amb els requisits de l'assignatura: assistència a les pràctiques (o treball substitutori), treball i examen. En tot cas, caldrà parlar amb el professor, per tal d'analitzar la situació concreta de cada alumne.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.