1. Electroquímica. Iònica 1. Dissolucions iòniques i equilibris iònics: Dissolucions reals. Activitats i coeficients d'activitat iònics. Determinació experimental. Força iònica. Interaccions solut–dissolvent. Associació iònica. Dissolvents no aquosos.
2. Iònica 2. Conductivitat electroquímica: La conductivitat electroquímica. Conductivitat molar. Nombres de transport, mobilitats iòniques i conductivitat iònica. Teoria de Debye-Hückel-Onsager i altres tractaments. Aplicacions de les mesures de conductivitat.
3. La doble capa elèctrica: Interfàcies elèctrode–dissolució. Diferència de potencial elèctrode–dissolució. Electrocapil•laritat. Models de doble capa.
4. Electròdica 1. Equilibris electroquímics: Convencions de les piles. Mesura de la força electromotriu (fem) en una pila galvànica. Piles patró. Tipus de piles. Potencial normal d'elèctrode. Aplicacions de la fem.
5. Electròdica 2. Cinètica electroquímica i processos d'interès químic i industrial: Cinètica electroquímica. Cinètica del procés de transferència de càrrega a través de la interfície elèctrode–dissolució. Densitat de corrent. Sobretensió. Equació de Butler–Volmer. Mètodes experimentals. Electrodeposició de metalls. Oxidació anòdica de metalls. Corrosió. Processos electroquímics generadors d'energia.
6. Química macromolecular 1. Macromolècules i col•loides: Macromolècules. Estructures de les macromolècules. Macromolècules en dissolució. Macromolècules en estat sòlid. Propietats mecàniques. Col•loides. Les interaccions moleculars en els col•loides. Preparació i purificació. Estructura, superfície i estabilitat dels col•loides.
7. Macromolècules 2. Cinètica de polimerització: Classificació de polímers segons la síntesi. Cinètica de polimerització d'addició per cadena de radicals. Polimerització d'addició per cadena iònica. Polimerització per coordinació (Ziegler–Natta). Reaccions de policondensació.
8. Macromolècules 3. Caracterització de les macromolècules: Distribucions de pesos moleculars. Mitjana de pesos moleculars. Mètodes experimentals de caracterització. Propietats col•ligatives. Difusió de la llum. Mètodes de sedimentació. Mètodes de ressonància magnètica. Viscositat. Altres propietats de caracterització.
9. Macromolècules 4. Característiques quimicofísiques d'alguns polímers: Tipus de polímers segons les propietats. Polímers naturals. Copolímers. Polímers organometàl•lics. Fibres de polímers aromàtics. Ionòmers. Miscibilitat de polímers. Estabilitat en condicions extremes.
L'objectiu principal de les proves escrites d'avaluació, la principal i la de recuperació, és poder confrontar els objectius planificats en la programació de l'assignatura amb els coneixements assolits per l'estudiant. En el domini cognoscitiu i de l'aprenentatge es valoren: el coneixement de teories, aplicacions, mètodes i instruments, el grau de comprensió dels conceptes, la capacitat d'aplicació i de relació justificada pels objectius concrets del programa, el fet d'assolir un cert estil de raonament i pensament creatiu i de predicció, el domini de tècniques experimentals i de manipulació de dades empíriques, l'anàlisi de propietats i la capacitat de treballar amb problemes reals.
La prova d'avaluació serà escrita. Constarà de problemes i preguntes teòriques.
No presentar-se a la prova escrita implicarà un zero en l'activitat, que repercutirà en la nota final segons la ponderació prevista. Si l'estudiant no es presenta a la prova escrita, podrà tanmateix presentar-se a la prova de recuperació. Si no es presenta la prova d'avaluació ni a la recuperació, constarà a l'acta com "no presentat".
La qualificació final serà el resultat d'aplicar la ponderació dels percentatges corresponents. No participar en alguna de les activitats que intervenen en la ponderació de la nota implicarà un zero en l'apartat corresponent.
Si l'estudiant no ha participat en les activitats avaluables, podrà presentar-se a la prova de recuperació. En aquest cas, la proposta d'examen serà diferent de la combinada amb les activitats i la qualificació obtinguda representarà el 100 % de la nota.
L'estudi i discussió de temes concrets i la presentació de problemes resolts no són activitats recuperables. El professor proposarà setmanalment un problema o tema per resoldre o desenvolupar, individualment o en equip. També comunicarà amb antelació les persones que intervindran com a ponents de la discussió del tema o problema. Si les circumstàncies de l'estudiant impedeixen la seva intervenció en públic, s'admetrà una intervenció per escrit que serà comunicada pel professor al conjunt de la classe.
La prova de recuperació és única. Només s'hi pot presentar l'estudiant que obtingui una qualificació inferior a 5'00 un cop aplicada la ponderació de les activitats avaluables. La prova de recuperació implica la renúncia a la nota obtinguda a la prova escrita principal, però no a les notes de les altres activitats avaluables. La qualificació de la prova de recuperació representarà el 60 % de la qualificació final, ja que es combinarà amb les qualificacions de les altres activitats avaluables.
L'estudiant que tingui dret a la prova de recuperació i no s'hi presenti tindrà la qualificació obtinguda per la ponderació de les activitats avaluables que ja havia obtingut.
S'interpreta que per superar l'assignatura cal obtenir almenys una qualificació de 5'00.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
S'aplicarà la qualificació de "no presentat" quan l'estudiant no hagi comparegut a cap de les proves d'avaluació puntuables, com la prova escrita, o a la prova de recuperació.
L'estudiant es considerarà presentat si entra a l'aula on s'efectua qualsevol de les proves puntuables (concretament, la prova escrita) o de recuperació.
Periòdicament es dedicarà un temps a la resolució de problemes i d'exercicis i es proposaran a l'estudiant exercicis complementaris perquè els pugui resoldre individualment o en equip. Els exercicis estaran relacionats amb el programa de teoria i tenen per objectiu relacionar els coneixements teòrics adquirits amb la seva aplicació pràctica. L'àrea de Química física facilita una col•lecció de problemes.
L'estudi i discussió de temes concrets podrà fer-se si convé mitjançant un fòrum, encara que en general es preferirà la intervenció directa a l'aula.